Resultats de la cerca

Són anomenades alteracions del ritme respiratori diverses manifestacions que consisteixen en un increment o una reducció de la freqüència, la profunditat o la regularitat dels moviments respiratoris Es presenten generalment quan el centre respiratori del sistema nerviós central detecta variacions anòmales en les concentracions d’O 2 o de CO 2 en la sang, i per tant desencadena els impulsos nerviosos necessaris per a variar el ritme respiratori i corregir la situació Igualment, poden ésser deguts a estímuls desencadenats anormalment en el centre respiratori a conseqüència d’una alteració del…

Les alteracions del procés d’emissió de l’orina, o micció, són unes de les manifestacions més habituals de les malalties de l’aparell urinari En aquest grup de manifestacions s’inclou qualsevol alteració en les característiques que la micció presenta normalment Habitualment, una persona adulta efectua entre quatre i sis miccions diàries, per bé que la freqüència pot variar segons el volum d’orina elaborat, el qual depèn, al seu torn, de la quantitat de líquid que hom ingereix i de la quantitat de líquid perdut per d’altres mecanismes com ara la sudació En qualsevol cas, les…

La menstruació, és a dir, l’hemorràgia vaginal que es presenta periòdicament en la dona des de la pubertat fins a la menopausa, és regulada directament per factors hormonals Així, diverses afeccions endocrines poden originar alteracions de la menstruació Tanmateix, però, cal tenir en compte que, així com hi ha nombroses hormones que poden influir, directament o indirectament, en l’aparició, la regularitat i les característiques de la menstruació, hi ha també molts altres factors que hi poden actuar en aquest sentit, com ara els que afecten directament l’aparell genital o fins i tot els…

Les alteracions de l’olfacte , és a dir, les alteracions de la capacitat de percebre o interpretar les olors poden representar un símptoma de malaltia de les vies respiratòries superiors, per bé que igualment poden ésser degudes a malalties que afecten específicament les estructures nervioses responsables d’aquest sentit Les malalties respiratòries que poden causar alteracions de l’olfacte són les que afecten la part superior de les fosses nasals, on es localitza la membrana olfactòria Aquesta estructura ocupa una petita zona de la mucosa nasal en què hi ha intercalades nombroses cèllules…

Un altre grup de manifestacions freqüents de les malalties de l’aparell urinari són les alteracions del volum d’orina emesa, és a dir, l’excreció d’una quantitat d’orina superior o inferior a l’habitual De fet, la quantitat d’orina evacuada diàriament és variable, però en general és d’1 a 2 litres cada 24 hores En qualsevol cas, si el ronyó i les vies urinàries funcionen adequadament, les variacions en el volum d’orina emesa es troben en relació amb la quantitat de líquids ingerits o amb els evacuats per d’altres vies Així, és normal que l’evacuació d’orina augmenti després d’haver begut o…

Definició Són anomenats alteracions de la situació i la motilitat del diafragma uns trastorns caracteritzats per la localització anòmala del múscul que forma la base de la caixa toràcica, o bé per un defecte en la força de contracció, i que poden originar trastorns dels moviments respiratoris Causes, tipus i símptomes Les alteracions en la situació i la motilitat del diafragma es poden presentar com a conseqüència d’una gran diversitat de trastorns del tòrax, de la cavitat abdominal o de la innervació d’aquest múscul Hi ha diverses alteracions d’aquest tipus, per bé que les més freqüents són…

Particularment, hom anomena així l’alteració histològica que consisteix en la substitució reversible d’una cèllula adulta, per una altra d’adulta, tot experimentant així un canvi tissular de morfologia i funció Representa un tipus d’adaptació cellular al medi advers

Mena a l'anòxia dels teixits Els obstacles mecànics poden ésser l’estrangulació, l’embussament de les vies respiratòries, etc també actuen com a obstacles mecànics alguns processos patològics com l’edema de la laringe, les membranes de la diftèria, els espasmes de les vies respiratòries, o les compressions per tumors del mediastí, i també la paràlisi dels músculs respiratoris i les lesions del nucli respiratori cerebral En l’aspecte d’alteració de l’hematosi cal mencionar l’asfíxia per manca d’oxigen i la produïda pels gasos tòxics o bloquejadors de l’activitat hemoglobínica gas d’hulla, gas…

L’origen del trastorn és divers, per bé que hom diferencia entre l' aplàsia medullar primitiva o idiopàtica , de causa desconeguda, i l' aplàsia medullar secundària , que pot ésser deguda a una exposició a diversos agents químics tòxics —benzè, hidrocarburs cíclics, insecticides, etc— o a radiacions ionitzants, o bé es produeix com a efecte secundari de medicaments administrats a dosis elevades —citostàtics— o que determinen una lesió generalitzada de les cèllules medullars en persones especialment sensibles —cloranfenicol, fenilbutazona, etc— Les conseqüències de l’aplàsia medullar depenen…

Hom calcula que aproximadament el 8% dels nadons presenta alguna anomalia congènita, encara que només en la meitat dels casos l’alteració és diagnosticada en el moment del naixement