Resultats de la cerca

La faringomicosi o faringoqueratosi constitueix una varietat estranya de faringitis crònica que es caracteritza per la formació de nombroses prominències dures, groguenques i petites, localitzades especialment en les amígdales palatines Aquestes prominències característiques es componen d’acumulacions de cèllules mortes que contenen molta queratina, substància que els confereix duresa No es coneix exactament la causa d’aquest trastorn, però probablement és degut a una infecció causada pel fong Leptothrix buccalis , ja que aquest microorganisme se sol trobar a la faringe de les persones que en…

No expressa una malaltia, sinó la percepció, a la meitat del ventre, de trastorns relacionats amb la digestió que poden ésser ocasionats per diverses malalties, de l’aparell digestiu o no L’epigastri és, per a moltes persones, el centre de sensacions anormals relacionades amb la digestió, i quan no és possible de descobrir a l’estómac una causa evident d’aquestes sensacions anormals hom utilitza el mot dispèpsia per a esmentar-les El concepte de dispèpsia té un cert contacte amb el de neurosi gàstrica, i moltes vegades esdevenen difícils de destriar Les dispèpsies són primitives…

La uveïtis posterior o coroïditis és la inflamació de la part posterior de la capa mitjana vascular de l’ull o coroide De vegades s’associa a la inflamació de la capa retinal adjacent, i aleshores rep el nom de còrio-retinitis L’origen d’aquesta alteració, en general, és desconeguda De vegades es relaciona amb malalties parasitàries com ara la toxoplasmosi Com que la inflamació afecta la retina, les manifestacions consisteixen en alteracions de la visió com ara visió borrosa, metamorfòpsia o distorsió de la grandària i la forma dels objectes, com també fotofòbia o rebuig de la llum, i…

La medulla òssia és el principal òrgan hematopoètic i en molts trastorns hematologies convé de conèixer-ne l’estat per tal de saber la quantitat, la proporció i les característiques dels diversos tipus de cèllules que conté En aquest sentit, hom pot efectuar una aspiració medullar o una biòpsia de la medulla òssia L’ aspiració medullar és una tècnica senzilla, per bé que pot resultar una mica molesta Consisteix a introduir una agulla bastant fina en un os fàcilment accessible com l’estern, la cresta dels ossos ilíacs, les vèrtebres o, en el cas dels nounats, la tíbia Quan l’extrem de l’agulla…

La pediculosi és una infestació causada per uns tipus determinats de polls que només poden viure com a paràsits de l’ésser humà, xuclant-ne la sang per alimentar-se Sempre que una persona pateix una pruïja intensa que la fa gratar-se, cal pensar en la possibilitat que pateixi una pediculosi En general, la pediculosi és associada a la manca d’higiene Encara que això sigui cert, cal tenir en compte que sovint es presenta una pediculosi en persones que en tenen cura, sobretot pel que fa als casos de pediculosi del cap entre els infants i la del pubis entre els adults Els polls i llurs ous, les…

És anomenada fibroplàsia retrolenticular una alteració de la vascularització de la retina que es pot presentar en infants prematurs exposats a concentracions elevades de 0 2 a la incubadora En els infants prematurs, d’un pes menor a 1,800 kg, encara no s’han desenvolupat completament els vasos sanguinis de la porció perifèrica de la retina Si són sotmesos a una concentració de 0 2 superior al 40%, s’inactiven uns enzims específics i s’alteren els processos metabòlics que tenen lloc a la retina En conseqüència, els vasos retinals incipients es dilaten excessivament i poden proliferar de manera…

L’ adenopatia és l’increment de la grandària de qualsevol dels molts ganglis limfàtics que hi ha distribuïts per tot el cos, disposats superficialment, sota la pell, o bé profundament, com els que es localitzen al costat dels pulmons o a l’abdomen Les anomenades adenopaties superficials es presenten com a protuberàncies sota la pell Són visibles a ull nu i evidents quan es palpen D’altra banda, hi pot haver adenopaties superficials en qualsevol part del cos, però són especialment freqüents al coll, els engonals i les aixelles La grandària de les adenopaties és molt variable, com també ho és…

La diagnosi de la diabetis mellitus és relativament simple quan a l’interrogatori es detecta l’existència de les manifestacions típiques de la malaltia i es practiquen les anàlisis de sang que posin de manifest la hiperglucèmia persistent, l’indicador principal de la malaltia De fet, la diagnosi es realitza al cap de poc temps d’iniciada la malaltia gairebé en tots els casos de diabetis de tipus I, ja que l’evolució natural del trastorn comporta complicacions agudes que requereixen un tractament específic per a evitar la mort, però en molts casos de diabetis de tipus II no s’efectua fins a…

La síncope, anomenada popularment desmai , consisteix en una pèrdua de la consciència transitòria que, en general, no es prolonga més d’uns minuts o uns segons, i que gairebé sempre és deguda a una disminució del flux sanguini cerebral Les causes d’aquest trastorn solen ésser poc importants alteracions fucionals del sistema nerviós autònom o de la pressió arterial Així, és habitual que afecti persones sanes, a causa d’una resposta exagerada del sistema nerviós que regula la pressió arterial davant emocions intenses, estats d’ansietat o por És típic, per exemple, la síncope davant la visió de…

El control de la temperatura corporal és funció d’alguns centres cerebrals localitzats a l’hipotàlem, que actuen com un termostat i mantenen la temperatura constant a despit dels canvis tèrmics ambientals aquesta missió la realitzen gràcies a un sistema de retroacció negativa que es compon de tres elements essencials primer, els receptors que adverteixen de la temperatura a nivell del sistema nerviós central segon, els mecanismes capaços de produir efectes vasomotors, de modificar la sudoració i el metabolisme i tercer, les estructures integradores que determinen si la temperatura és massa…