Resultats de la cerca

És un paràsit molt comú en els teixits d’un gran nombre de mamífers, però només és patogen en determinades ocasions La infecció d’algunes rates per aquest paràsit les converteix en preses més fàcils dels gats La infecció per part d’aquest protozou, que s’enquista en el cervell de les rates, els provoca un canvi en el comportament que les fa més atrevides i menys prudents, fet que comporta una major facilitat per a ser capturades pels gats En l’home es pot manifestar com una malaltia congènita o adquirida La forma adquirida , molt variable i molt sovint asimptomàtica, es pot manifestar per una…

Es anomenada tumor d’intestí prim la proliferació anormal d’un grup de cèllules pertanyents a aquest òrgan, que es reprodueixen més de pressa del que és habitual i formen una massa o tumor Els tumors benignes de l’intestí prim, també anomenats pòlips intestinals, solen ésser asimptomàtics, ja que llur grandària en general és petita Tanmateix, però, quan se’n detecta la presència, es recomana que siguin extirpats quirúrgicament, ja que alguns d’aquests tumors, al llarg d’anys o dècades, poden experimentar un procés de malignització Els tumors malignes de l’intestí prim se solen…

La ingestió de la carn, crua o poc cuita, va seguida d’un quadre agut d’intolerància alimentària febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, etc Després d’una setmana, quan els nous embrions arriben als músculs esquelètics, apareix dolor muscular i debilitat, febre, edemes periorbitaris, conjuntivitis, inquietud i insomni Entre les complicacions més freqüents hom pot destacar l’encefalitis, la miocarditis i la peumonitis Analíticament hom detecta eosinofília Les proves serològiques tenen un valor positiu a partir de la segona setmana i la biòpsia muscular permet de fer-ne…

La sarna és una malaltia cutània contagiosa produïda per un petit àcar, el Sarcoptes scabiei , que excava túnels en la pell per tal de pondre-hi els ous, la qual cosa causa una coïssor intensa És possible de detectar la sarna en observar uns solcs petits i prims a sota la pell Però no sempre és fàcil de veure’ls, perquè poden estar dissimulats per les lesions que origina una rascada a la pell Per tant, quan es presenti una picor persistent, cal adreçar-se al metge per tal que estableixi la diagnosi després d’un examen detallat Cal respectar de manera estricta les pautes de tractament que…

La rinomanometria o rinorreografia és una prova emprada per a determinar la permeabilitat de les fosses nasals que consisteix en el mesurament del flux i la pressió de l’aire que travessa les fosses nasals Aquesta prova es pot efectuar aplicant dues tècniques diverses La tècnica més utilitzada és la rinomanometria anterior S’efectua collocant als dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten de mesurar el flux i la pressió de l’aire que hi passa Un d’aquests dispositius es manté obert al pas de l’aire En canvi, el collocat a l’altre costat es connecta directament amb un aparell mesurador…

Un aneurisma arterial constitueix una dilatació anormal i persistent d’un segment de paret arterial Si bé poden afectar qualsevol artèria, en la majoria dels casos es localitzen en diverses porcions de l’aorta o en les artèries cerebrals La majoria dels aneurismes arterials són asimptomàtics durant molts anys o tota la vida Això no obstant, de vegades causen símptomes, perquè comprimeixen teixits propers, com els nervis i el teixit cerebral, o bé s’esquincen, per exemple a causa d’un augment sobtat de la pressió arterial o posteriorment a la realització d’un esforç físic intens L’esquinçament…

La gammagrafia renal és un mètode d’examen basat en l’ús de radioisòtops o isòtops radioactius, que consisteix en la representació gràfica de la intensitat amb què els ronyons capten i eliminen una substància radioactiva prèviament administrada Per a efectuar una gammagrafia s’administra una substància que emet radiacions gamma, o radioisòtop , i amb un dispositiu captador d’aquest tipus de radiacions, o gammacambra , es detecta la quantitat d’irradiació emesa per cada zona dels ronyons La gammacambra està connectada a un ordinador que interpreta els mesuraments efectuats i…

La cirrosi hepàtica, o simplement cirrosi, constitueix un trastorn greu i irreversible del fetge, caracteritzat per la presència de tres tipus de lesions anatòmiques zones de necrosi o mort d’hepatòcits o cèllules hepàtiques zones de regeneració de teixit hepàtic i zones de fibrosi o formació de teixit cicatricial La cirrosi constitueix el punt final de nombrosos trastorns crònics que afecten el fetge durant alguns anys, de vegades molts, com l’alcoholisme, o l’hepatitis crònica d’origen víric Al nostre medi, l’alcoholisme n’és la causa principal És possible que la cirrosi es mantingui…

La diagnosi de la diabetis mellitus és relativament simple quan a l’interrogatori es detecta l’existència de les manifestacions típiques de la malaltia i es practiquen les anàlisis de sang que posin de manifest la hiperglucèmia persistent, l’indicador principal de la malaltia De fet, la diagnosi es realitza al cap de poc temps d’iniciada la malaltia gairebé en tots els casos de diabetis de tipus I, ja que l’evolució natural del trastorn comporta complicacions agudes que requereixen un tractament específic per a evitar la mort, però en molts casos de diabetis de tipus II no s’…

És anomenat esplenomegàlia l’engrossiment de la melsa La melsa és un òrgan de teixit limfoide, en forma de ronyó, que fa uns 12 cm de llarg, 8 cm d’amplada i 4 cm de gruix, i que es troba situat a l’hipocondri esquerre, és a dir, en la part superior esquerra de la cavitat abdominal Algunes persones tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que calgui deduir que existeix alguna afecció tanmateix, però, l’esplenomegàlia sol constituir una manifestació d’algun trastorn Els trastorns que més sovint evolucionen amb esplenomegàlia són la cirrosi hepàtica, les malalties de la sang, alguns…