Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Endoscòpia urinària
Patologia humana
L’ endoscòpia urinària constitueix un mètode d’exploració que consisteix en l’observació de l’interior de les vies urinàries amb un dispositiu constituït per un tub, anomenat endoscopi , que conté un sistema òptic i una font d’illuminació Un dels extrems de l’endoscopi s’introdueix per la uretra fins a l’òrgan que cal examinar i l’altre extrem va connectat a un sistema òptic amb el qual, des de l’exterior, l’operador pot observar l’interior de l’òrgan Aquest mètode permet l’observació directa de les lesions que hi podria haver i l’extracció de mostres de teixit per a examinar A…
Endoscòpia naso-sinusal
Patologia humana
L’ endoscòpia naso-sinusal és un mètode d’exploració que consisteix en l’observació de les fosses nasals i els sins paranasals mitjançant un dispositiu constituït per un tub que disposa d’un sistema òptic i una font d’illuminació anomenat endoscopi Un extrem de l’endoscopi s’introdueix per un orifici nasal o per la boca i es dirigeix fins a la zona que hom vol explorar L’altre extrem s’adapta al sistema òptic, des del qual l’observador procedeix a l’examen L’endoscòpia naso-sinusal es pot efectuar amb un endoscopi rígid , format per un tub metàllic rígid, o bé amb un endoscopi flexible ,…
Exploració endoscòpica o endoscòpia
Patologia humana
És anomenada exploració endoscòpica , o endoscòpia , la introducció de diversos tipus de sondes en determinats conductes o vísceres buides de l’organisme, que tenen una font d’illuminació i un sistema òptic especialment adaptat per tal que des de l’exterior hom pugui veure l’interior dels òrgans estudiats L’endoscòpia constitueix una tècnica idònia per a explorar directament la majoria dels òrgans del tub digestiu, als quals hom pot accedir amb sondes d’un diàmetre i una longitud diversos, ja sigui introduint-les des de la cavitat bucal o bé des del conducte anal…
pseudoobstrucció intestinal
Patologia humana
Síndrome definida com la incapacitat del budell per a impulsar el contingut intestinal en absència d’obstacle mecànic que barri el pas.
La simptomatologia, semblant als quadres clínics d’oclusió per causa mecànica, pot induir a error i provocar una intervenció quirúrgica innecessària És secundària a alteracions neurològiques i neuroendocrines del budell Es pot presentar en forma aguda o crònica i quan afecta exclusivament el còlon s’anomena síndrome d’Ogilvie El tractament consisteix en fàrmacs que estimulin el peristaltisme i en els casos aguts cal la descompressió de la pressió interna del budell mitjançant una endoscòpia a fi d’evitar una perforació intestinal
Proves diagnòstiques de les malalties de l’aparell respiratori
Patologia humana
Hom sol basar la diagnosi de les malalties del sistema respiratori en l’anàlisi de la simptomatologia que presenta la persona afectada Però, per a establir definitivament la diagnosi, determinar la causa de la malaltia i avaluar les possibilitats terapèutiques, sovint cal efectuar d’altres proves Entre les exploracions i els estudis realitzats més freqüentment destaquen la rinoscòpia, l’endoscòpia naso-sinusal, la rinomanometria, la faringoscòpia, la laringoscòpia, la palpació i la percussió de tòrax, l’auscultació pulmonar, la broncoscòpia i la fibrobroncoscòpia, la radiologia,…
Ecografia abdominal
Patologia humana
L’ ecografia és una tècnica diagnostica basada en la utilització d’ones ultrasonores, inoïbles per a l’oïda humana, que s’apliquen sobre l’organisme i es reflecteixen amb una intensitat directament proporcional a la densitat dels teixits sobre els quals incideixen El reflex o ressò d’aquestes ones sonores posteriorment és captat des de fora de l’organisme per un receptor especial i processat per un ordinador, que les enregistra i permet de confeccionar una imatge que correspon a l’arquitectura dels òrgans explorats segons la densitat dels teixits L’ ecografia abdominal , que és l’ecografia…
Biòpsia
Patologia humana
La biòpsia és una tècnica de diagnosi que consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit per tal d’examinar-la posteriorment al laboratori i observar les alteracions que pugui tenir Les biòpsies es practiquen fonamentalment per determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que assenyalin el desenvolupament d’un càncer o d’un altre tipus de tumor Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica amb què s’obté la mostra varia segons la localització que presenta Les biòpsies de les vies urinàries s’efectuen generalment en el curs d’exploracions endoscòpiques…
Biòpsia dels òrgans digestius
Patologia humana
És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més senzilles Per…
El que cal saber de la litiasi urinària
Patologia humana
Es anomenada litiasi urinària o urolitiasi la formació de càlculs, és a dir, concrecions sòlides —popularment anomenades pedres—, a l’interior de les vies urinàries, que segons la grandària i la localització que tinguin poden ésser expulsats amb l’orina sense problemes o bé causar una obstrucció urinària El símptoma més comú de la litiasi urinària és el còlic nefrític o renal, que consisteix en la sobtada aparició de dolor agut, localitzat al costat —i sovint irradiat a l’engonal, la part superior i interna de la cuixa i els genitals—, la intensitat dels quals oscilla entre fases de dolor…
Acalàsia
Patologia humana
Definició L’ acalàsia o cardiospasme és una malaltia caracteritzada per una doble alteració en la funció de l’esòfag D’una banda, hi ha una notable disminució dels moviments propulsors del bol alimentari al segment inferior del conducte esofàgic De l’altra, l’esfínter esofàgic inferior, és a dir, el que regula el pas del bol alimentari des de l’esòfag cap a l’estómac, es troba anormalment contret després de la ingestió d’aliments Com a resultat d’ambdues alteracions, la deglució no es pot efectuar adequadament, i els aliments ingerits tendeixen a acumular-se a l’esòfag A la llarga, fins i tot…