Resultats de la cerca

La termografia mamària és un mètode diagnòstic consistent en el registre fotogràfic de la mama amb una tècnica especial que mostra amb diverses tonalitats les zones que tenen temperatures diferents Aquesta tècnica es basa en el fet que tots els teixits de l’organisme desprenen una determinada quantitat d’escalfor, deguda a les reaccions metabòliques que tenen lloc a l’interior de llurs cèllules La quantitat d’escalfor despresa varia segons el grau d’activitat del teixit A més, la temperatura d’un teixit també varia segons el grau d’irrigació sanguínia que rep, ja que la sang, igualment,…

La mamografia és una exploració radiològica especial que consisteix a registrar en una placa fotogràfica les imatges produïdes pels raigs X en travessar els teixits mamaris La xeromamografia és una varietat de mamografia que s’efectua emprant una placa especial de seleni carregada d’electricitat en què es registren amb especial nitidesa unes alteracions determinades La tècnica emprada en aquesta prova és la mateixa que s’utilitza en les radiografies i les xerografies en general Les úniques diferències rauen en el fet que les plaques emprades són especialment sensibles, i que l’aparell…

Els exàmens visuals , és a dir, les exploracions de l’ull i les vies visuals, són útils en la diagnosi d’algunes complicacions pròpies de determinades alteracions endocrines Si bé hi ha diverses exploracions útils en aquest sentit, de fet les més emprades són l’oftalmoscòpia, l’angiofluoroscòpia i l’examen del camp visual L’ oftalmoscòpia o fons de l’ull consisteix en la visualització, amb l’ajut d’uns aparells especials, de les estructures intraoculars Aquesta prova és d’importància fonamental per a l’estudi d’una de les principals complicacions de la diabetis mellitus , la retinopatia…

L’ exploració radiològica és un dels mètodes més emprats en la diagnosi de les malalties de l’aparell respiratori Consisteix en la irradiació de la part del cos que es vol examinar amb radiacions Ròntgen o raigs X , alhora que darrere la zona en qüestió es colloca una pellícula fotogràfica o una pantalla d’un material sensible a aquestes radiacions La utilitat d’aquesta tècnica es basa en el fet que els raigs X són absorbits en proporció diversa pels teixits que travessen, segons la densitat Així, per exemple, la pell gairebé no els absorbeix i en canvi l’os ho fa en una proporció important…

En la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari s’utilitzen també sovint els exàmens radiològics que consisteixen bàsicament en la irradiació de la part del cos que es vol examinar amb radiacions Ròentgen, o raigs X, posant-hi al darrere una pellícula fotogràfica o una pantalla d’un material sensible a aquestes radiacions Com que els raigs X són absorbits en una proporció diferent pels teixits que travessen segons llur densitat, en la placa o la pantalla s’en registren amb diversa intensitat les radiacions que han travessat cada un dels teixits que formen la zona examinada En la diagnosi…

Les exploracions radiològiques , basades en l’ús dels raigs X, tenen diverses aplicacions en l’estudi de les malalties de l’aparell digestiu Aquestes exploracions consisteixen, bàsicament, a irradiar una part determinada del cos amb raigs X, posant per darrere de la zona estudiada una pellícula fotogràfica sensible a aquestes radiacions Els raigs X tenen la propietat de travessar l’organisme, de manera que en part són retinguts segons la densitat dels teixits sobre els quals incideixen Així, quan atenyen la placa radiogràfica reflecteixen les diferents estructures orgàniques en una tonalitat…

Les malalties que afecten l’aparell visual i els seus annexos de vegades poden ésser diagnosticades simplement a partir dels símptomes que refereix el pacient i la inspecció de les estructures oculars És així, per exemple, quan es tracta d’un mussol, és a dir, la inflamació d’una glàndula sebàcia de la parpella Aquest cas, però, constitueix de fet una excepció, perquè en general cal efectuar alguna prova o exploració complementària que permeti al metge de comprovar la capacitat visual o bé observar directament les estructures internes de l’ull Hi ha nombroses proves, algunes de les quals…

En la diagnosi de les malalties de l’aparell locomotor, hom considera fonamental l’anàlisi de les dades obtingudes mitjançant una història clínica detallada i una exploració física minuciosa Gràcies a aquesta anàlisi, es poden establir unes hipòtesis determinades sobre el tipus d’afecció responsable de les alteracions A l’hora de confirmar la diagnosi, però, en general cal efectuar algunes proves o exploracions complementàries, d’entre les quals, n’hi ha que són específiques per a la diagnosi d’alteracions de l’aparell locomotor, i n’hi ha que tenen una utilitat general i són també…