Resultats de la cerca

El terme aplega un conjunt d’entitats patològiques diferents que presenten uns trets comuns, com és ara que són malalties adquirides, d’etiologia desconeguda, en la patogènia de les quals participen d’una manera diversa factors immunològics, com els complexos immunes i els autoanticossos segurament a causa d’una pèrdua de l’activitat supressora dels limfòcits T, factors infecciosos virals i factors genètics predisposats L’afectació del teixit connectiu, distribuït arreu de l’organisme, confereix a aquestes malalties un abast potencialment sistèmic que determina una colla de…

Productor de la hormona gastrina, provoca una hiperplàsia de la mucosa gàstrica amb gran augment de la secreció àcida i de pepsina Això comporta la formació de múltiples úlceres pèptiques a l’estómac i en altres parts del tub digestiu esòfag, duodè i jejú, i es manifesta clínicament amb dolor ulcerós síndrome de Zollinger-Ellison i diarrea important Un 60% dels casos són malignes, poden ser esporàdics o formar part de la neoplàsia endocrina múltiple tipus NEM I secundària a defectes genètics localitzats en el cromosoma 11 L’aparició de fàrmacs inhibidors de la secreció àcida, com…

Alguns processos patològics poden afectar directament els òrgans o les cèllules formadors d’alguna proteïna i donar lloc a una disproteïnèmia primària o específica , com, per exemple, la malignitat de les cèllules formadores de les globulines gamma això s’esdevé en els plasmocitomes i en la macroglobulinèmia de Waldenström En alguns casos aquestes afeccions són congènites, hereditàries o no, i es tradueixen per una manca total, o gairebé, de la proteïna corresponent La hipogammaglobulinèmia o l’agammaglobulinèmia congènita i l’afibrinogenèmia congènita en són exemples Els trastorns genètics,…

Hom creu que aquest procés correspon a la malaltia celíaca dels nens i a l' esprue no tropical dels adults Aquesta enteropatia, que afecta la mucosa de l’intestí prim d’individus que hi estan predisposats genèticament, es produeix quan l’intestí entra en contacte amb aliments que contenen gluten, una proteïna present en el blat, el sègol, l’ordi i el triticale cereal híbrid de blat i sègol Aquesta intolerància permanent al gluten, que es pot presentar en qualsevol edat de la vida, pot arribar a atrofiar les vellositats intestinals i, com a conseqüència d’aquesta lesió, apareixen símptomes…

Malaltia crònica multifactorial, fruit de la interacció de factors genètics i ambientals, que es caracteritza per un excés de greix corporal teixit adipós L’índex de massa corporal IMC, o índex de Quételet, tot i no ésser el millor indicador d’adipositat, és el paràmetre recomanat per la majoria de societats científiques internacionals per a definir l’obesitat S’accepta com a punt de tall per a considerar un individu obès un valor d’IMC de 30 kg/m 2 o superior per a adults sans majors de divuit anys, sense incloure esportistes molt musculats ni embarassades L’obesitat es pot…

Reben el nom de mielodisplàsies o displàsies medullars un grup d’alteracions hematològiques caracteritzades per la funció anormal d’una part de les cèllules hematopoètiques medullars Aquest tipus d’alteracions són anomenades també anèmia refractària , i fa referència a una de les seves conseqüències principals, l’anèmia, i al fet que no respon als tractaments emprats en les anèmies d’altres orígens L’origen de les mielodisplàsies encara no s’ha pogut establir amb claredat, bé que solen ésser degudes a defectes genètics hereditaris Simplificada-ment, se sap que una part de la…

Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscillen entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital L’estructura dels helmints és senzilla Per fora disposen d’un tegument o cutícula , dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems En la part més interna hi ha l’aparell digestiu, un tub…

Definició Reben el nom de talassèmia una sèrie d’alteracions genètiques hereditàries que generen una síntesi anormal o insuficient d’hemoglobina, el pigment vermell contingut als eritròcits o glòbuls vermells En conseqüència, es presenta una anèmia d’intensitat variable segons els casos, de vegades mínima i asimptomàtica, i d’altres tan intensa que és incompatible amb la vida Freqüència La talassèmia constitueix una malaltia relativament freqüent en algunes poblacions, sobretot les de la conca de la Mediterrània En l’àrea dels Països Catalans la incidència de portadors de l’alteració genètica…

Les leucèmies poden sorgir a qualsevol edat, però constitueixen la causa més freqüent de mort per càncer infantil Les leucèmies agudes són formades per cèllules força immadures blasts, predominen en els infants i són de causa desconeguda, encara que en llur gènesi poden contribuir factors genètics, radiacions, fàrmacs i virus Els trastorns més comuns que provoquen són febre, dolors ossis i articulars, hipertròfia de les genives, hemorràgies per trombopènia, hepatosplenomegàlia, adenomegàlies i anèmia l’hemograma sol indicar leucocitosi de grau variable amb presència de blasts, bé…

És anomenada càncer o tumor maligne d’intestí gros la proliferació anormal d’un grup de cèllules originàries de qualsevol sector d’aquest òrgan, inclòs el recte, que es reprodueixen molt acceleradament i formen una massa o tumor, que en les fases avançades tendeix a infiltrar-se per la paret intestinal i els òrgans propers i a originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics de la cavitat abdominal i en diversos òrgans o teixits més o menys allunyats de l’intestí gros, com ara el fetge, els ossos, el cervell o els pulmons El càncer d’intestí gros ocupa el segon lloc…