Resultats de la cerca

És associat a una dilatació generalitzada del laberint membranós Cursa amb brots de menys de vint-i-quatre hores que, a la llarga, però, poden produir sordesa permanent Hom desconeix la causa que l’origina És anomenat també vertigen auricular

La malaltia de Ménière o hidropesia del laberint és un trastorn de l’orella interna de causa desconeguda i caracteritzat per l’aparició intermitent d’atacs de vertigen, sordesa i zumzeigs Bé que no es coneix la causa íntima de la malaltia de Ménière, sembla que l’estrès, hàbits tòxics com ara el consum d’alcohol o tabac, i unes malalties determinades com ara hipertensió arterial, afavoreixen l’aparició dels atacs Així, doncs, evitar i controlar aquests factors pot atenuar l’evolució d’aquesta malaltia Els atacs són molt espectaculars i molestos, i impedeixen qualsevol mena d’…

La laberintoplegia és la fallada brusca, total i definitiva del funcionament de tot el laberint deguda a trastorns vasculars o infeccions víriques Provoca una sordesa completa i vertigen intens de tipus rotatori, acompanyat de nàusees És més freqüent que afecti una sola orella La sordesa pot ésser permanent, i el vertigen desapareix al cap d’un temps No hi ha un tractament que hi sigui realment eficaç

Definició La malaltia de Ménière o hidropesia laberíntica constitueix un trastorn de l’orella interna provocat per una acumulació excessiva del líquid que hi ha al seu interior que es caracteritza per l’aparició de crisis intermitents de vertigen i s’acompanya de sordesa i zumzeigs Freqüència, edat i sexe La malaltia de Ménière és una de les causes més freqüents de vertigen intens Per bé que es pot presentar en qualsevol edat, afecta més sovint persones d’edats compreses entre 30 anys i 50 És més freqüent en les dones que en els homes D’altra banda, en la majoria dels casos, aproximadament un…

És anomenada laberintitis la inflamació de l’orella interna En general, n’afecta una de sola Se sol presentar com a complicació d’un procés infecciós proper, com és el cas d’una otitis mitjana crònica colesteatomatosa, una parotiditis, una meningitis o bé a conseqüència d’un traumatisme cranial Com que en el laberint hi ha les estructures responsables de l’oïda i de l’equilibri, quan s’inflama en són afectades les dues funcions Així, s’esdevenen sordesa, sovint completa, i atacs de vertigen Habitualment, evoluciona cap a una sordesa total i irreversible, mentre que quan es…

El tumor del glom jugular és una formació cellular anòmala que es genera en els corpuscles glòmics de la vena jugular Aquesta vena fa un revolt en la zona inferior de la caixa timpànica, on es troben els corpuscles glòmics, unes estructures sensorials que collaboren en el manteniment de la pressió sanguínia Si bé l’origen d’aquest tumor és desconegut, hom pensa que hi podria haver un factor hereditari que en condicionés la presentació El tumor té una estructura lobular amb unes grans llacunes vasculars, plenes de sang Bé que és benigne pel que fa a la seva constitució, en créixer pot provocar…

La diagnosi de les malalties òtiques es basa en l’anàlisi dels símptomes que es presenten i l’evolució que segueixen Sovint, però, cal realitzar una sèrie d’exploracions i proves complementàries per tal de confirmar-la, perquè malalties diferents es poden manifestar d’una manera semblant El pavelló auricular i la sortida del conducte auditiu extern són les úniques parts de l’orella visibles sense necessitat de cap instrument, de manera que les malalties d’aquestes zones són diagnosticades normalment sense dificultat amb la inspecció i la pal-pació Tanmateix, però, per a diagnosticar les…

Les malalties de l’orella poden causar diverses manifestacions N’hi ha que són considerades inespecífiques perquè no són característiques de les malalties otològiques, com és el cas de la febre En canvi, n’hi ha d’altres que en general corresponen a trastorns de l’orella per bé que es poden presentar com a resultat d’alteracions en altres estructures Així, entre els símptomes de les afeccions ètiques, és a dir les molèsties subjectives, cal destacar l’otàlgia o dolor que afecta l’orella, la sordesa, els acúfens o zumzeigs i el vertigen Entre els signes , és a dir, les manifestacions…

Definició L’ otitis és la inflamació de l’orella, generalment d’origen infecciós, que se sol manifestar amb dolor, supuració i sordesa segons el tipus de presentació Tipus Hom diferencia diversos tipus d’otitis amb característiques especials segons la part de l’orella que n’és afectada, la natura del trastorn i l’evolució que segueix Segons la regió de l’orella on es manifesta, és anomenada otitis externa quan la inflamació es localitza en el conducte auditiu extern, i otitis mitjana quan afecta les diverses estructures de l’orella mitjana La inflamació de l’orella interna, anomenada…