Resultats de la cerca

Les proves de laboratori constitueixen un recurs pràcticament indispensable per a diagnosticar les alteracions endocrines, ja que aquestes afeccions originen sempre modificacions en la producció hormonal —dèficits o increments—, que al seu torn provoquen nombroses i variades modificacions metabòliques susceptibles d’ésser constatades, directament o indirectament, per la determinació de diversos paràmetres Així, doncs, entre els primers estudis sollicitats per a diagnosticar les malalties endocrines hom recorre principalment a les anàlisis de sang i d’orina En l’ anàlisi de sang es poden…

Durant el son, l’hemòlisi s’aguditza i es produeix hemoglobinúria, que dona un color fosc a l’orina Hom creu que la malaltia és deguda a un defecte congènit dels eritròcits que n'afavoreix la destrucció pel complement del sèrum Durant les aguditzacions hi ha icterícia, febre, cefalea i dolor abdominal La diagnosi es confirma en el laboratori provocant l’hemòlisi amb sèrum acidificat prova de Ham-Dacie És anomenada també hemoglobinúria paroxismal nocturna

Hi ha diversos procediments específics molt importants en el tractament i la prevenció de les malalties infeccioses, gràcies als quals, durant els darrers decennis, s’ha aconseguit de reduir la incidència d’aquest tipus de trastorns Aquests procediments, que a continuació es tracten separadament, inclouen la immunització activa, o vaccinació la immunització passiva, o administració d’anticossos específics l’administració d’antibiòtics amb finalitats terapèutiques i profilàctiques i l’antibiograma, una tècnica de laboratori que permet de seleccionar el tipus d’antibiòtic que pot…

L’orientació diagnostica de les malalties i els trastorns del sistema endocrí es basa en l’estudi dels símptomes i els signes corresponents De vegades, les manifestacions són tan característiques que permeten d’establir la diagnosi amb força precisió Tanmateix, però, per a confirmar-les cal recórrer a la realització de proves diagnostiques molt diferents en cada cas Entre els estudis més sollicitats per a la diagnosi de les malalties del sistema endocrí cal destacar les proves de laboratori, les proves funcionals, els estudis radiològics, la gammagrafia i els exàmens visuals

La biòpsia constitueix una tècnica de diagnosi basada en l’obtenció d’un fragment de teixit per a examinar-lo al laboratori i observar-ne les possibles alteracions histològiques Aquest mètode és emprat fonamentalment per a determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que assenyalin el desenvolupament d’un càncer o d’un altre tipus d’afecció Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica emprada per a obtenir la mostra és diferent segons el cas concret que es presenta Per a efectuar biòpsies de la pròstata, habitualment hom realitza una…

Anatomicopatològicament, es presenten unes ulceracions intestinals, sobretot en el pla de les plaques de Peyer i dels follicles tancats dels budells Clínicament, després d’un període d’incubació d’una setmana a tres setmanes, s’inicia amb cefalàlgia, astènia i hipertèrmia lleu, que va en augment Aquesta hipertèrmia va acompanyada de bradicàrdia relativa, pols dícrot, calfreds, mareigs, vòmits, etc Hi ha una hepatosplenomegàlia i apareix a vegades la rosèola tífica Les dades de laboratori més importants són una leucopènia, amb discret augment de la VSG La prova diagnòstica més important és l’…

Provoca una síndrome de deficiència mental i altres alteracions neurològiques Es transmet de manera autosòmica i recessiva Una prova de laboratori, fàcil de realitzar, permet d’obtenir-ne la diagnosi en el nadó i possibilita la instauració d’una dieta pobra en fenilalanina, a base de preparats proteics sintètics, que evita l’aparició dels símptomes de la malaltia Hom l’anomena també síndrome de Fölling en reconeixement a Ivar Asbjörn Fölling, metge noruec, que la descriví el 1934 i oligofrènia fenilpirúvica , per tal com s’acumulen en l’orina grans quantitats d’àcid fenilpirúvic…

L’ anàlisi d’esperma , espermograma , o seminograma és una prova que consisteix a analitzar al laboratori l’esperma ejaculada per a conèixer-ne les característiques químiques i les cèllules que conté Aquest mètode d’examen és útil per a valorar l’activitat elaboradora de semen, i és emprat especialment en la diagnosi de la infertilitat Proporciona informació, per tant, de la funció de tots els òrgans que participen en la formació del semen, sobretot dels testicles, les vesícules seminals i la pròstata El semen que es vol sotmetre a anàlisi es pot obtenir amb diverses tècniques Els mètodes més…

Les proves serològiques són una sèrie de tests la finalitat dels quals és de detectar i quantificar la presència d’anticossos específics en la sang Aquestes proves es realitzen separant prèviament les cèllules sanguínies i enfrontant el sèrum així obtingut —d’aquí la denominació de proves serològiques— amb diversos tipus d’antígens, que s’obtenen amb diversos procediments de laboratori Les proves serològiques es basen en l’afinitat específica que hi ha entre els anticossos que l’organisme elabora —després d’entrar en contacte amb un antigen determinat d’un microorganisme— i aquest antigen —…

És anomenat frotis cervical o citologia exfoliativa cervico-vaginal un mètode de diagnosi que consisteix en l’examen de laboratori d’una mostra de cèllules descarnades de les capes superficials de la mucosa que cobreix la vagina i el coll cervical Aquesta prova s’utilitza per a detectar la presència de cèllules anòmales en la mucosa genital, especialment les cèllules atípiques característiques de les lesions pre-canceroses i el càncer Es practica sempre que en l’examen vaginal o la colposcòpia es troba alguna lesió a la vagina o el coll uterí Tanmateix, però, cal destacar que és…