Resultats de la cerca

Es caracteritza per hipertensió arterial, hipopotassèmia i alcalosi, amb les manifestacions pròpies d’aquests trastorns cefalees, mareigs, palpitacions, alteracions de l’equilibri corporal, poliúria, polidípsia, debilitat muscular i alteracions neurològiques diverses Pel que fa a l’origen, hom distingeix l' hiperaldosteronisme primari , degut a una producció excessiva d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat a les glàndules suprarenals mateixes, com és el cas d’un adenoma de suprarenal —la causa més habitual i que també és anomenada síndrome de Conn —, o a una…

La faringomicosi o faringoqueratosi constitueix una varietat estranya de faringitis crònica que es caracteritza per la formació de nombroses prominències dures, groguenques i petites, localitzades especialment en les amígdales palatines Aquestes prominències característiques es componen d’acumulacions de cèllules mortes que contenen molta queratina, substància que els confereix duresa No es coneix exactament la causa d’aquest trastorn, però probablement és degut a una infecció causada pel fong Leptothrix buccalis , ja que aquest microorganisme se sol trobar a la faringe de les persones que en…

Hom el qualifica de sèssil quan la comunicació entre òrgan i diverticle és ampla, i de pediculat quan és estreta La paret del diverticle pot tenir les mateixes capes que el segment digestiu al qual pertany, però algunes vegades representa un simple pas de les capes mucosa i submucosa a través de les fibres de la capa muscular La major freqüència d’aparició de diverticles en l’home correspon al duodè i al còlon sigmoide el tercer lloc correspon a l’esòfag i després al budell prim a l’estómac són molt poc freqüents Els diverticles poden ésser congènits o bé adquirits Habitualment…

És anomenat coïssor anal un símptoma caracteritzat per la sensació de coïssor a la pell que cobreix l’esfínter anal extern, i que sovint s’estén cap a la zona cutània propera o fins i tot als genitals externs La coïssor anal és un símptoma molt freqüent, que pot ésser causat per gairebé qualsevol trastorn local, com ara hemorroides, fissures, abscessos, fístules ano-rectals i tumors anals igualment, pot ésser producte d’una higiene deficient de la zona Entre els infants també sol ésser provocat per diversos tipus de paràsits, com els anomenats oxiürs, que, per bé que es localitzen a l’…

Definició Els pòlips nasals constitueixen tumoracions prominents de la mucosa nasal que sorgeixen a conseqüència d’una inflamació crònica i poden originar obstrucció i rinorrea Causes La formació de pòlips nasals és un trastorn relativament freqüent Apareixen en relació amb una inflamació crònica nasal a causa de la qual l’epiteli s’eixampla i es forma una prominència que penja de les parets de les fosses nasals de l’epiteli que la cobreix La inflamació de la mucosa sol ésser originada per una rinitis crònica de causa allèrgica el 10 % dels casos o vasomotora la major part dels casos El…

Les tinyes o dermatofitosis són infeccions de la pell, els pèls i les ungles provocades per un grup de fongs anomenats dermatòfits Les característiques de la infecció varien segons la localització En general, el tractament de les tinyes és prolongat Si quan es produeix una millora se suspèn el tractament, és possible que els fongs no hagin estat eliminats per complet i es tornin a produir alteracions Si hom no segueix un tractament complet, habitualment ha de continuar fins després d’un temps de la remissió dels símptomes, la situació es pot repetir indefinidament La tinya dels peus o peus d’…

L’ epistaxi , anomenada també rinorràgia o hemorrà gia nasal , consisteix en la pèrdua de sang a través de la mucosa de les fosses nasals, que normalment s’exterioritza pels orificis nasals, per bé que també pot baixar per la faringe i ésser deglutida L’epistaxi es presenta quan algun dels vasos sanguinis que irriguen la mucosa nasal s’esquinça Tanmateix, no sempre representa un símptoma de malaltia, ja que moltes persones que no pateixen de cap trastorn, especialment els infants, tenen epistaxis repetides de poca intensitat que no causen alteracions en la majoria dels casos…

La condrocalcinosi és una malaltia articular crònica que s’esdevé a conseqüència d’un excessiu dipòsit de cristalls de pirofosfat càlcic al cartílag articular Bé que se’n desconeix la causa, hom pensa que hi podria haver una predisposició genètica a patir-ne, perquè sovint en unes mateixes famílies hi ha diverses persones que en són afectades Igualment, es considera que podria ésser secundària a diverses malalties metabòliques o endocrinològiques com ara la gota, l’hipotiroïdisme, l’hiperparatiroïdisme o l’hematocromatosi, que sovint es presenten acompanyades de condrocalcinosi…

L’esclerosi múltiple és una malaltia que es caracteritza per la formació intermitent i progressiva de nombroses lesions o plaques en diverses zones del sistema nerviós central que generen una gran diversitat d’alteracions com ara pèrdua de força, alteracions de la sensibilitat, de la coordinació dels moviments o dels sentits Les manifestacions es presenten en general a l’inici de l’edat adulta, de manera insidiosa i amb fases de remissió al començament, i progressen en forma de brots successius El grau d’alteració neurològica que finalment assoleix el malalt és molt variable És freqüent que…