Resultats de la cerca

Per a sobreviure i desenvolupar-se, els bacteris necessiten absorbir del medi extern diversos elements que, una vegada incorporats, poden convertir-se en elements constitutius del bacteri i passar a formar part de les seves estructures, o poden entrar en combustió, la qual cosa proporciona al bacteri una energia indispensable perquè efectuï el seu metabolisme Entre aquests elements necessaris s’inclouen els inorgànics, com l’aigua, els minerals, o el diòxid de carboni, continguts en la matèria inorgànica i els orgànics, com ara proteïnes, hidrats de carboni, àcids nucleics o…

La plasmafèresi és una tècnica moderna que consisteix bàsicament en una filtració de la sang Es emprada en l’obtenció de productes sanguinis i en la teràpia de diverses alteracions hematològiques La base d’aquest procediment és fer circular la sang per fora de l’organisme de manera que passi per un aparell capaç de filtrar el plasma o de separar algun dels components cellulars, i torni posteriorment a l’organisme del malalt Per a realitzar-la, bàsicament, s’insereix en una vena del pacient una agulla que es connecta a un tub que va fins a l’aparell alhora, de l’aparell surt un altre tub amb…

La malaltia de Paget és un trastorn dels ossos de causa desconeguda i caracteritzat pel fet que la seva evolució inclou períodes de destrucció del teixit ossi que s’alternen amb d’altres de formació de teixit ossi anormal, la qual cosa provoca deformació i fragilitat dels ossos Encara que la malaltia afecta el 4% de les persones adultes, en un 90% dels casos no origina símptomes i passa inadvertida Quan no provoca molèsties i és descoberta casualment en investigar una altra afecció, no cal que se segueixi cap mena de tractament La malaltia de Paget incrementa la fragilitat dels ossos de…

Els fongs són microorganismes eucariotes Es poden trobar en forma unicellular o pluricellular Els fongs són heteròtrofs, és a dir que per a mantenir el seu metabolisme i reproduir-se necessiten incorporar elements orgànics del medi extern En general, són sapròfits, és a dir que s’alimenten de la matèria orgànica en descomposició, o bé són paràsits vegetals, i en aquest cas s’alimenten a costa dels organismes vegetals vius Aquests fongs habiten als sòls, sobretot al voltant de les plantes, i tenen una funció important en la reconversió de matèria orgànica en inorgànica Igualment,…

El xoc o collapse càrdio-vascular constitueix un trastorn greu És degut a una disminució sobtada o important del flux sanguini o perfusió de diversos òrgans o teixits com ara pulmons, fetge, ronyons, cor i cervell En aquestes circumstàncies, la pressió arterial i el volum de sang que expulsen els ventricles en cada contracció disminueix considerablement, les cèllules dels teixits reben una aportació d’oxigen inferior a la que necessiten per a funcionar adequadament i, per tant, s’estableix de manera progressiva una disfunció dels òrgans anteriorment esmentats Quan aquesta…

La diarrea no és una malaltia, sinó un símptoma que tradueix l’acceleració del trànsit del contingut intestinal al llarg del budell prim i del budell gros o solament d’aquest darrer L’examen de la femta mostra les restes alimentàries que no han estat digerides ni assimilades completament i, segons llur composició, semblant a la que hom troba en una determinada zona del budell, pot ésser determinat el lloc del seu inici La diarrea pot ésser aguda o crònica i presentar-se bé com a únic símptoma d’una malaltia local o general o bé acompanyada d’uns altres símptomes, com ara borborigmes, còlics,…

Segons el tipus d’estructura que els atorga mobilitat, les espècies de protozous paràsits de l’home es poden classificar en quatre grans classes, que per convenció reben una denominació en grec antic o llatí Rhizopodea , o rizòpodes, Zoomastigophorea o flagellats, Ciliatea o ciliats, i Telosporea o esporulats Classificació dels principals protozous patògens i malalties que causen classe gènere espècie malalties que causen rizòpodes Acanthamoeba indefinida meningoencefalitis amebiàsica Naegleria N fowleri ídem Entamoeba E histolytica amebiasi flagellats Trypanosoma T gambiense malaltia de la…

Amb la denominació genèrica d’ agents infecciosos es coneix una gran diversitat d’espècies d’organismes, o éssers vius en general, de dimensions microscòpiques, que tenen la capacitat d’ infectar l’organisme humà —és a dir, de penetrar-hi, establir-s’hi i reproduir-s’hi— i eventualment d’originar una malaltia infecciosa , és a dir, una alteració patològica El terme microbi del grec antic mikrós , ‘petit’, i bíos , ‘vida’, sinònim de microorganisme o germen , és aplicat indistintament a tots els éssers vius de dimensions microscòpiques, invisibles a l’ull humà i d’una organització biològica…

Hom anomena tics les contraccions musculars ràpides, repetitives i involuntàries que aparentment no tenen sentit i que en general afecten grups musculars de la cara, el cap i el coll Els tics més habituals són els de fer l’ullet, corrugar les celles, tòrcer els llavis, moviments laterals de cap i estirament del coll És característic que els tics s’intensifiquin davant situacions d’estrès, que s’atenuïn quan la persona es distreu i que desapareguin quan hom dorm Bé que se’n desconeix la causa, hom considera que hi ha alguna menà d’alteració neurofisiològica que encara no ha estat identificada…

Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscillen entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital L’estructura dels helmints és senzilla Per fora disposen d’un tegument o cutícula , dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems En la part més interna hi ha l’aparell…