Resultats de la cerca

Considerada de primer moment una pneumònia atípica produïda per micoplasmes, arribà a afectar alguns milers de persones Un cop se n’hagué atribuït la causa al consum d’oli de colza  desnaturalitzat destinat a usos industrials i prohibit per al consum alimentari a l’Estat espanyol i aquest producte fou retirat del mercat, no tardà a desaparèixer Si bé la gran majoria de malalts es restabliren, aquesta síndrome produí incapacitats físiques greus a un bon nombre d’afectats, fruit de l’afecció neuromuscular, i la mort a un 1% aproximadament En la sentència emesa el 1989, el Tribunal…

Segons la constitució química, hom pot dividir les toxines en holoproteiques elaborades principalment per bacils esporulats grampositius, com és ara les toxines tetàniques i les botulíniques, heteroproteiques endotoxines dels bacils grampositius o antígens protídics amb glúcids i lípids i enzimàtiques amb funcions d’inhibició, lisi, etc, com la hialuronidasa, la collagenasa, l’estafilocoagulasa, etc En patologia hom classifica les toxines en intracellulars o endotoxines constitueixen els antígens flagellars, capsulars o somàtics i extracellulars o exotoxines , que exerceixen l’acció …

La hipertèrmia és un signe clínic objectiu que es pot valorar amb la determinació de la temperatura corporal Tanmateix, però, les molèsties que solen acompanyar la hipertèrmia són de caràcter subjectiu, i el nivell de tolerància d’aquestes molèsties pot canviar substancialment d’una persona a una altra Així, mentre que hi ha persones, com els infants, que no perceben increments gaire importants de la seva temperatura corporal, n’hi ha que se senten prostrades quan la temperatura augmenta només unes dècimes per sobre de la normal Les febres transitòries i lleus no ocasionen trastorns en l’…

Es manifesten, en el moment del naixement o més tard, amb deformacions com, per exemple, sordesa, cardiopaties congènites, microcefàlia, cataractes, etc L’etiologia més important és la vírica, seguida de la tòxica, la radioactiva i la medicamentosa

És caracteritzada per la necrosi i la caiguda indolora dels dits de les mans i dels peus produïda per una contracció fibrosa progressiva i lenta S'observa especialment en homes de raça negra de països tropicals d’Àfrica i Amèrica S'anomena també dactilòlisi espontània

Es manifesten com un brunzit, zum-zum o xiulets i, en casos més greus, com fuites de vapor, brogit d’aigua corrent, campanades o picaroleigs Poden produir trastorns psíquics Entre les nombroses causes que els poden provocar, hom distingeix entre les alteracions de l’orella externa i mitjana taps de cera, otoesclerosi, otitis aguda o crònica, etc i les afeccions de l’orella interna neurolaberintitis medicamentosa, tòxica o infecciosa El seu tractament es basa a curar la causa que els produeix

Produeix convulsions tetàniques i paràlisi

És anomenat insuficiència hepàtica el defecte en les diverses funcions del fetge que es presenta quan, a conseqüència d’una altra afecció, la majoria de les cèllules hepàtiques es necrosen o moren La insuficiència hepàtica es pot presentar en forma lenta i progressiva, com s’esdevé en els estadis més avançats de la cirrosi, o bé de manera sobtada, tal com s’esdevé en alguns casos d’intoxicació per diversos fàrmacs o metzines, o en d’altres d’estat de xoc En el cas d’insuficiència hepàtica, hom recomana de seguir una dieta equilibrada, és a dir que tingui un contingut calòric adequat al pes…

Definició Hi ha diversos trastorns neurològics que poden ésser deguts a una intoxicació , és a dir, la introducció en l’organisme, voluntària o accidental, de substàncies que alteren l’estructura o el funcionament del sistema nerviós Aquest concepte inclou especialment les intoxicacions causades per productes industrials o domèstics En són exclosos els trastorns causats pel consum d’alcohol i d’altres drogues, o per l’administració excessiva de medicaments Tipus, causes i símptomes Hi ha una gran varietat de substàncies que en unes concentracions determinades poden ésser tòxiques per a l’…

La sensibilització experimental fou obtinguda a començament del s XX per Richet i Portier, en observar que gossos que havien rebut una primera injecció d’una substància tòxica i podien sobreviure en ésser novament tractats amb aquesta substància, morien amb un quadre clínic nou xoc anafilàctic, que en res no s’assemblava al provocat pel tòxic Diversos investigadors anaren identificant després quadres clínics ja coneguts, tals com la febre produïda pel fenc, i així mateix els accidents dels tractaments amb sèrums curatius, l’asma, la urticària, i d’altres Aquell temps foren molt…