Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Tipus de vaccins
Patologia humana
Segons el tipus de microorganisme contra el qual han estat concebuts, hi ha bàsicament dues menes de vaccins els vaccins bacterians i els vaccins vírics En l’actualitat no hi ha vaccins eficaços que previnguin les malalties infeccioses produïdes per fongs o protozous D’altra part, segons el contingut, també hi ha dues menes de vaccins els vaccins vius , o atenuats , compostos per bacteris o virus atenuats, i els vaccins morts , o inactivats , compostos per bacteris o virus morts, o bé per partícules…
Efectes adversos i contraindicacions dels vaccins
Patologia humana
En la majoria dels casos, els vaccins resulten pràcticament innocus per a l’organisme Això no obstant, de vegades poden donar lloc a certs efectes no desitjats, l’eventual aparició dels quals depèn bàsicament del tipus de vaccí que s’hi aplica i de les característiques de la persona vaccinada L’aplicació de qualsevol tipus de vaccí per via subcutània o intramuscular pot generar-hi una reacció inflamatòria local, amb envermelliment, calor i dolor, que apareix al cap de 24 a 72 hores d’efectuada la vaccinació Es tracta d’una reacció totalment normal, produïda pel flux de cèllules…
Vaccins que s’apliquen en circumstàncies particulars
Patologia humana
Actualment es recomana l’aplicació de certs vaccins a aquelles persones que, per qualsevol circumstància, poden tenir un alt risc de contagi per determinats microorganismes en un futur a mitjà o llarg termini Una de les circumstàncies més freqüents en què es recomana aquest tipus de vaccinació són els viatges a qualsevol país o regió on certes malalties infeccioses són endèmiques, com és el cas de la febre groga, el còlera o la febre tifoide Per raons similars, també es recomana la vaccinació contra l’hepatitis B a les persones que tenen un risc elevat d’infectar-se amb el virus…
Vaccinació o immunització activa
Patologia humana
La immunització activa , o vaccinació , consisteix en la inoculació de microorganismes atenuats, afeblits o morts, o de fraccions derivades d’ells, que es comporten com a antígens, és a dir que, després d’haver estat introduïts en l’organisme, hi indueixen l’elaboració de cèllules defensives, d’anticossos específics que immunitzen o protegeixen el subjecte davant les infeccions provocades per aquells gèrmens El mecanisme protector que desencadenen els vaccins en l’organisme és similar al que hi desperten les infeccions, ja que en ambdós casos el sistema defensiu capta la…
Calendari de vaccinacions
Patologia humana
Les autoritats sanitàries recomanen l’aplicació sistemàtica de determinats vaccins durant la infantesa amb l’objectiu de prevenir el desenvolupament d’algunes malalties infeccioses freqüents en aquesta època de la vida i que, circumstancialment, poden ésser greus Aquest programa de vaccinacions sistemàtiques, també anomenat calendari de vaccinacions , és orientatiu i en cas de qualsevol anomalia, abans de procedir a cap tipus de vaccinació, cal consultar el metge per tal d’estudiar la possibilitat que es presentin efectes adversos, segons les característiques de cada cas…
Immunització
Patologia humana
És anomenada immunització l’administració de diversos tipus d’elements —microorganismes atenuats o morts, fraccions de microorganismes, o anticossos específics elaborats per altres organismes— que, per un mecanisme o altre, protegeixen l’organisme de l’acció de determinats agents infecciosos Segons el mecanisme protector que desencadeni, la immunització pot ésser activa —quan consisteix en l’administració de vaccins— o passiva —quan consisteix en l’administració d’anticossos o immunoglobulines—
Verola
Patologia humana
La verola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que ha causat importants estralls a la humanitat fins fa poques dècades, però que ha estat erradicada del planeta, gràcies a les massives campanyes de vaccinació antiverola arreu del món L’últim cas de verola fou registrat l’any 1977 a Somàlia L’agent etiològic del trastorn era el virus de la verola , virus de grans proporcions —en relació amb altres virus—, pertanyent a la família Poxviridae L’hàbitat natural del virus era l’organisme de les persones malaltes, que, mitjançant les secrecions respiratòries i salivals, podien…
El que cal saber de l’asma bronquial
Patologia humana
L’asma bronquial és una malaltia respiratòria caracteritzada per l’aparició de crisis de dispnea o sensació d’ofec, que en general milloren de manera espontània o per l’acció de medicaments específics, i que se solen repetir periòdicament Les persones asmàtiques han d’evitar de respirar en ambients carregats de fum de tabac, pols, fum de la cuina o d’altres irritants, perquè els bronquis reaccionen de manera exagerada davant aquestes substàncies, es contreuen, s’inflamen les parets i s’incrementa la secreció de moc, la qual cosa origina una crisi En la majoria dels infants que són afectats d’…
Concepte d’infecció del viatger
Patologia humana
En els darrers temps, l’increment dels desplaçaments a zones tropicals o subtropicals del planeta, en especial de països poc desenvolupats, s’ha traduït en un notable augment de la freqüència de nombroses i diverses malalties infeccioses que són endèmiques en aquestes zones geogràfiques Aquestes malalties infeccioses, que en el nostre medi incideixen especialment en persones que s’han desplaçat per motius turístics o de negocis a zones on hi ha infeccions endèmiques, són anomenades genèricament infeccions des viatgers Per tal de prevenir les infeccions dels viatgers es recomana, abans de…
El que cal saber de la càries dentària
Patologia humana
La càries dentària constitueix un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la desintegració progressiva de les peces dentals Aquesta alteració comença amb una petita erosió o un orifici sobre l’esmalt dentari, la capa de teixit compacte que cobreix la superfície exterior de les dents, i comporta, quan no es tracta adequadament, la formació d’una cavitat voluminosa a l’interior de la peça dental afectada i, finalment, tard o d’hora, la fragmentació Juntament amb la malaltia periodòntica, la càries constitueix la causa més freqüent de pèrdua de peces dentàries, ja que quan no és tractada…