Resultats de la cerca

Els exàmens visuals , és a dir, les exploracions de l’ull i les vies visuals, són útils en la diagnosi d’algunes complicacions pròpies de determinades alteracions endocrines Si bé hi ha diverses exploracions útils en aquest sentit, de fet les més emprades són l’oftalmoscòpia, l’angiofluoroscòpia i l’examen del camp visual L’ oftalmoscòpia o fons de l’ull consisteix en la visualització, amb l’ajut d’uns aparells especials, de les estructures intraoculars Aquesta prova és d’importància fonamental per a l’estudi d’una de les principals complicacions de la diabetis…

L’orientació diagnostica de les malalties i els trastorns del sistema endocrí es basa en l’estudi dels símptomes i els signes corresponents De vegades, les manifestacions són tan característiques que permeten d’establir la diagnosi amb força precisió Tanmateix, però, per a confirmar-les cal recórrer a la realització de proves diagnostiques molt diferents en cada cas Entre els estudis més sollicitats per a la diagnosi de les malalties del sistema endocrí cal destacar les proves de laboratori, les proves funcionals, els estudis radiològics, la gammagrafia i els exàmens visuals

L’estrabisme consisteix en la desviació d’un ull, és a dir, la pèrdua del parallelisme que normalment matenen els eixos visuals dels dos ulls gràcies al qual s’adrecen al mateix objecte Sí l’estrabisme afecta una persona adulta, per exemple a causa d’una paràlisi dels músculs oculars consegüent a un traumatisme, es presenta una visió doble, molt molesta, de vegades acompanyada de vertigen, nàusees i vòmits En l’infant, l’estrabisme no respresenta solament una alteració estètica, com pensa molta gent de manera equivocada, sinó que provoca una pèrdua de l’agudesa visual de l’ull desviat Si hom…

Definició El gigantisme i l’acromegàlia són dues alteracions similars degudes a un tumor hipofisial que produeix quantitats excessives d’hormona de creixement o GH —somatotropina o STH—, i que solament difereixen en l’edat en què s’inicia la malaltia En el cas del gigantisme l’excés de GH es produeix abans de la pubertat i provoca un creixement exagerat de la longitud dels ossos —la qual cosa comporta una estatura molt superior a la que una persona arribaria a tenir segons la seva raça i els antecedents familiars— i també dels teixits tous i les vísceres de l’organisme En el cas de l’…

Les malalties de l’aparell visual es poden manifestar sobretot a través dels símptomes , és a dir, alteracions subjectives que corresponen a trastorns d’un sistema sensorial, d’entre els quals destaquen la fotofòbia o rebuig de la claror, les taques visuals, la percepció d’aurèoles de colors, la visió doble, la visió borrosa o la ceguesa De vegades, però, es manifesten amb signes , és a dir, alteracions objectives que poden ésser observades per altres persones, d’entre els quals cal destacar l’envermelliment ocular…

El despreniment de retina és una separació entre les dues unitats funcionals de la retina, la retina sensorial i la neural, que normalment es troben adossades Quan s’esdevé el despreniment de retina, es presenta sobtadament una pèrdua de visió, que en un principi pot afectar només una part del camp visual, però que en evolucionar ocasiona una ceguesa completa Abans que es produeixi un despreniment, hi solen haver símptomes visuals, com la visió de punts negres en el camp visual i fotòpsies, és a dir, reflexos lluminosos que semblen espurnes En el moment en què s’esdevé el…

La conjuntivitis consisteix en la inflamació de la conjuntiva, la membrana mucosa que cobreix l’interior de les parpelles i l’exterior del globus ocular Pot ésser deguda a nombrosos factors com infeccions bacterianes o víriques, agents físics o químics, o reaccions allèrgiques Els símptomes més notables de la conjuntivitis són envermelliment ocular, tumefacció palpebral, secrecions de característiques variables segons el cas, sensació que hom té un cos estrany a l’ull, cremor i fotofòbia En general, la conjuntivitis és d’origen infecciós i es pot contagiar molt fàcilment Així, la persona que…

La toxèmia gravídica o gestosi és una complicació de l’embaràs que es pot presentar en la darrera meitat de la gestació, des del cinquè mes d’embaràs fins una setmana després del part En la primera fase, anomenada preeclàmpsia, aquesta alteració es caracteritza per un augment de la pressió arterial, edemes o retenció de líquids, i proteïnúria o eliminació de proteïnes per l’orina, signes que se solen detectar en les visites de control Si la preeclàmpsia no és diagnosticada i tractada adequadament, en 1 de cada 200 casos pot originar una eclàmpsia, fase més greu de la complicació, en què també…

Definició És anomenada diabetis mellitus o diabetis sacarina una malaltia crònica deguda a trastorns d’origen divers, que presenta un dèficit en la secreció pancreàtica d’insulina o un defecte de l’acció d’aquesta hormona sobre els teixits orgànics —o bé ambdues alteracions—, la qual cosa origina una sèrie d’afeccions en el metabolisme dels hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes, l’indicador més característic de les quals és la hiperglucèmia o l’increment dels nivells sanguinis de glucosa La malaltia origina algunes manifestacions típiques, com ara polifàgia, o increment de la gana,…