Resultats de la cerca

Amb la denominació immunitat , en el sentit més ampli, hom designa la capacitat que té l’organisme per fer front als agents microbians infecciosos i el conjunt de recursos de què disposa per a evitar les accions nocives del gèrmens, el desenvolupament dels quals en els diversos teixits pot causar diferents trastorns patològics, i fins i tot la mort de l’individu El sistema immunitari, encarregat d’aquesta missió, mitjançant mecanismes d’acció molt variats, generalment aconsegueix d’impedir o controlar el desenvolupament microbià a l’interior de l’organisme, per la qual cosa la…

La principal activitat d’un anticòs és unir-se específicament a l’antigen corresponent Per això hi ha moltíssims anticossos diferents, ja que, per exemple, un sol microorganisme disposa de múltiples antígens en la superfície cellular Això no obstant, la unió antigen-anticòs és només una part del procés defensiu que involucra la immunoglobulina De vegades, la unió entre l’antigen i l’anticòs és suficient per a acomplir la missió encomanada a la immunoglobulina per exemple, quan una IgG s’uneix a una molècula d’una determinada toxina elaborada per un germen i n’impedeix l’activitat perjudicial…

La resposta immunitària humoral es basa en l’acció dels limfòcits B, que, transformats en cèllules plasmàtiques , produeixen molècules proteiques denominades anticossos Els limfòcits B, com també els limfòcits T, tenen la propietat de respondre específicament contra un determinat antigen de fet, en la superfície d’aquestes cèllules, que circulen per tot l’organisme, hi ha exposats els anticossos que són capaços d’elaborar a l’espera d’entrar en contacte amb l’antigen corresponent D’ençà de la primera època de la vida, cada limfòcit es prepara per actuar contra el seu antigen específic, encara…

L’aparell respiratori és responsable de la fonació i l’articulació de la veu, és a dir de la formació de sons de diverses qualitats —com la intensitat, el to i el timbre—, que poden ordenar-se entre ells de forma útil per establir una comunicació entre les persones La capacitat de formar sons és deguda al fet que l’aparell respiratori disposa d’una sèrie d’estructures que poden moure’s i canviar de forma, amb la qual cosa originen corrents d’aire més o menys intensos i modifiquen el flux de l’aire per l’interior dels conductes, i d’altres que actuen com a caixa de ressonància En primer lloc,…

La suor és un líquid clar, de gust salat, secretat per les glàndules sudorípares És elaborada en les cèllules del glomèrul secretor de les glàndules sudorípares i travessa el conducte excretor fins que ateny la superfície de la pell A mesura que la secreció passa pel conducte de la glàndula, hi ha substàncies que poden ésser reabsorbides d’acord amb les necessitats de l’organisme Així, la composició de la suor es pot modificar segons les necessitats de cada circumstància La secreció drenada a l’exterior conté fonamentalment aigua, en la qual hi ha dissolts lactats, clorur sòdic i amoníac Una…

L’escorça suprarenal elabora hormones esteroides de tipus i activitat diferents La síntesi d’aquestes hormones es produeix a partir d’una mateixa substància, el colesterol, la major part del qual arriba a la glàndula a través de la circulació sanguínia, pro vinent de la dieta o de la síntesi hepàtica, alhora que una petita fracció és elaborada a la mateixa glàndula suprarenal, a partir de l’acetat El colesterol experimenta diverses modificacions, gràcies a l’acció de diversos enzims, que donen pas a diferents hormones, íntimament relacionades entre si pel que fa a l’estructura, però amb…

L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…

L’ hormona antidiürètica , o ADH , també anomenada vasopressina , és un polipèptid sintetitzat a l’hipotàlem que s’allibera a la hipòfisi posterior, l’activitat fonamental del qual se centra a mantenir dins uns certs marges algunes constants de la sang, com és ara l’osmolaritat, o concentració de soluts en el plasma, la volèmia, o volum total de sang, i la pressió arterial El seu principal mecanisme d’acció s’exerceix sobre el ronyó, ja que l’hormona té un efecte antidiürètic, és a dir que tendeix a reduir el volum d’orina derivat de la filtració renal de la sang d’aquesta manera l’aigua…

Si bé totes les fibres que formen el miocardi tenen una estructura semblant, com ja s’ha descrit, en realitat hi ha diferències entre algunes d’elles que els confereixen una funcionalitat diferent Així, es considera que unes són fibres musculars ordinàries , ja que formen la gran majoria de les fibres auriculars i ventriculars, contenen una alta proporció de miofibrilles i són capaces de contreure’s amb molta intensitat Unes altres fibres, no tan abundoses, són les anomenades fibres musculars especialitzades , de característiques especials, pel que fa a les oscillacions que el seu potencial…

La principal funció de la tiroide és la fabricació de les anomenades hormones tiroidals o tironines la tetraiodotironina , denominada igualment tiroxina o T 4 , i la triiodotironina , o T 3 , l’acció predominant de la qual és afavorir el metabolisme energètic i la síntesi proteica A més, les cèllules parafolliculars fabriquen la tirocalcitonina o calcitonina , hormona que actua en la regulació de la calcèmia L’elaboració de les hormones tiroidals és un procés complex que les cèllules folliculars duen a terme sota l’efecte de l’hormona hipofisial tirotropina o TSH El procés es basa en dos…