Resultats de la cerca

Una vegada que ha estat confirmat l’embaràs ja es pot calcular el temps que es porta de gestació i en conseqüència, la data en què probablement s’esdevindrà el part La determinació del temps de gestació és important, perquè permet de controlar si el desenvolupament del fetus es produeix amb normalitat segons la seva edat en cada moment A més, si es coneix el temps de gestació, pot determinar-se el moment en què el fetus es troba ja prou madur per a néixer El temps mitjà necessari perquè el fetus es desenvolupi adequadament, des de la fecundació fins al part, és de 266 dies Aquest període…

A més de la falta de regla, la dona pot percebre altres canvis en el seu organisme, alguns dels quals apareixen precoçment, que poden ésser útils en la diagnosi d’un embaràs Un dels símptomes més característics és l’aparició de nàusees, que ja es poden donar en el primer mes, fins i tot abans de la primera falta Generalment es presenten, sobretot, a primera hora del matí, en llevar-se, però hi ha dones embarassades que en senten durant tot el dia Poden anar acompanyades de vòmits, però sovint només causen un malestar difús També és freqüent que es manifestin d’altres alteracions digestives,…

L’elaboració d’hormones esteroides suprarenals està regulada per diferents mecanismes, ja que el procés de regulació dels glucocorticoides i els andrògens és completament diferent de la dels mineralocorticoides La producció de glucocorticoides i andrògens es troba sota la influència de la corticotropina , o ACTH , hormona que secreta l’adenohipòfisi, o hipòfisi anterior, estimulada pel factor alliberador de corticotropina , o CRF , produït per l’hipotàlem Així, per l’acció de l’ACTH, la capa fasciculada i la reticular de l’escorça suprarenal s’engruixeixen, augmenta la vascularització i s’…

Les hormones secretades cíclicament pels ovaris influeixen també sobre l’activitat dels teixits que constitueixen les mames Per aquesta raó, durant tota l’etapa d’activitat reproductora, l’estructura de les mames canvia també cíclicament de manera parallela al cicle ovàric En cada cicle, les mames es modifiquen i adopten les característiques adequades per a la lactància que comportaria una eventual gestació Si no es produeix una fecundació, les transformacions reverteixen i es perden aquestes característiques fins que s’arriba al cicle següent Durant la primera part del cicle, els estrògens…

A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…

Els aliments que entren a la cavitat bucal experimenten el doble procés de masticació i insalivació, al llarg del qual són triturats, barrejats, humectats i exposats a una primera fase de digestió La funció digestiva de la cavitat bucal acaba quan els aliments ingerits, esdevinguts ja el bol alimentari, una massa semilíquida, són empassats, és a dir, impulsats cap a la faringe i l’esófag, i introduïts a l’estómac La masticació La masticació és un moviment cíclic d’aproximació i d’allunyament entre la mandíbula superior i la inferior, amb el qual es tanca i s’obre la dentadura La masticació s’…

Els pèls es desenvolupen en els follicles pilosos de manera cíclica, tot alternant fases de creixement amb fases de repòs La fase de creixement, anomenada anagen, dura uns tres anys Durant aquest temps, les cèllules de la matriu germinativa proliferen activament i donen lloc al creixement del pèl El ritme de creixement no és el mateix en totes les persones ni en totes les zones del cos Així, els cabells creixen aproximadament entre 0,2 mm i 0,5 cada dia i el pèl de la barba uns 0,35 mm diaris Després de la fase de creixement, es presenta l’anomenada catagen, en la qual s’esdevé una regressió…

La suor és un líquid clar, de gust salat, secretat per les glàndules sudorípares És elaborada en les cèllules del glomèrul secretor de les glàndules sudorípares i travessa el conducte excretor fins que ateny la superfície de la pell A mesura que la secreció passa pel conducte de la glàndula, hi ha substàncies que poden ésser reabsorbides d’acord amb les necessitats de l’organisme Així, la composició de la suor es pot modificar segons les necessitats de cada circumstància La secreció drenada a l’exterior conté fonamentalment aigua, en la qual hi ha dissolts lactats, clorur sòdic i amoníac Una…

L’aire necessari perquè es realitzi l’intercanvi de gasos amb la sang a l’interior dels pulmons, hi accedeix a través de les vies repiratòries Això no obstant, els òrgans que formen les vies aèries no constitueixen simples conductes, ni actuen només com una canal inerta, sinó que tenen una participació activa en l’intercanvi de gasos, ja que disposen de mecanismes que regulen el flux de l’aire i en modifiquen les característiques Aquests mecanismes són molt importants perquè l’aire arribi als pulmons en la quantitat necessària, cada moment, i, sobretot, perquè les condicions físiques de l’…

Una de les característiques essencials del sistema immunitari, bàsicament de la immunitat específica, és la capacitat de discriminar entre els elements estructurals propis i els aliens, és a dir, pro vinents de l’exterior, per tal que no es desencadenin reaccions immunitàries contra components propis i es produeixin lesions en estructures de l’organisme Aquesta capacitat d’acceptar la presència de certs elements en l’organisme, especialment els propis, s’anomena tolerància Els mecanismes implicats en la tolerància són diversos i complexos, ja que l’establiment d’aquesta depèn de diferents…