Resultats de la cerca

Per extensió, hom també aplica el terme a frases amb d’altres verbs de sentit similar, com semblar i fins i tot a frases que introduiexen un atribut de l’objecte directe aquest llibre, l’he trobat avorrit

L’oració dubitativa forma part d’una classificació feta segons un criteri que analitza el contingut significatiu d’un enunciat, i no pas d’acord amb punts de vista estrictament gramaticals Així, la frase Potser no vindrà és dubitativa, perquè manifesta un dubte Per a atribuir el caràcter dubitatiu a una frase, la llengua empra formes adverbials, el significat de les quals condiciona l’existència del dubte adverbis dubitatius a la frase anterior, potser n'és un De vegades, el període dubitatiu va interrelacionat amb un altre període, del qual depèn sintàcticament aleshores, l’articulació d’…

Terme bàsic de la teoria de la localització, anomenat també posició relativa , ha estat utilitzat com a concepte geomètric així, la geografia quantitativa aplica la teoria de grafs de la topologia matemàtica per analitzar l’accessibilitat de l’espai humà També ha estat analitzada des del punt de vista social, per les implicacions que té amb el poder econòmic, ja que la major o menor accessibilitat a l’espai i a la informació depèn de la pertanyença a una classe social o a una altra

La morfologia distribueix els mots en diferents classes o categories, anomenades parts del discurs o de l’oració nom, adjectiu, verb, etc, i explica les variacions que poden experimentar els mots per raó dels accidents gramaticals, com gènere, nombre, declinació, conjugació, etc La gramàtica clàssica usava el terme flexió per a designar la morfologia, i es dividia, a més, en dues altres parts derivació o formació de paraules i sintaxi La flexió es definia com tot canvi en la forma d’un mot per a expressar la seva relació amb altres mots de l’oració El terme morfologia , introduït en…

Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona el 1978, presentà la seva tesi doctoral el 1983 Fou professor de geografia a la facultat de lletres de la Universitat de Lleida des del 1978, catedràtic des del 1991, degà de la facultat 1988-90, director del servei de publicacions 1993-96 i del departament de geografia i sociologia 1996-98 S'interessà per la geografia urbana, amb especial atenció als agents i la morfologia urbans, estudis que aplicà especialment al cas de Lleida Publicà diversos estudis sobre geografia històrica, com Centre històric i Activitat Comercial Worcester 1947-88…

El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de les capes…

La inclusió del mots en aquesta classe respon al criteri de separació de formes referides a éssers animats i amb oposició de sexe i de formes referides a éssers inanimats Des del punt de vista de la funcionalitat gramatical, el femení és una marca, la finalitat de la qual és assenyalar una concordança en els sintagmes la casa groga En català la marca principal del femení és el morfema -a nena, gata , oposat a una marca zero nen, gat o a una marca morfemàtica —sobretot -e, -o pobre, moror — del masculí Sovint l’única marca del femení és l’article la jove

Els numerals anomenats cardinals indiquen amb precisió el nombre d’individus designats per un nom La forma masculina és usada substantivament per a designar cadascun dels nombres o alguna cosa designada amb un nombre en aquest cas és possible una forma plural l’u, els uns, els dosos, el cinc, els sisos, el divuit, els dinous, els vints, els vint-i-tresos Serveixen també per a designar els nombres abstractes Els numerals cardinals anomenats Formació dels numerals en català collectius són substantius que representen com a unitat un nombre determinat de coses, sovint amb un matís aproximatiu…

Expressa les condicions que presenta qualsevol emplaçament respecte a les funcions que s’hi compleixen Fa referència, sobretot, a les condicions que han determinat la tria d’un lloc, i no d’un altre, per tal d’establir-hi un conreu, una indústria o una ciutat Inicialment les condicions solen ésser favorables, però els canvis econòmics, la multiplicació de les relacions i els canvis socials poden arribar a anullar aquests avantatges i, fins i tot, obligar a lluitar contra els inconvenients d’una mateixa localització Fet eminentment geogràfic, ha emmarcat tradicionalment tots els estudis de…

El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la frontera…