Resultats de la cerca

En la pell, hi ha una complexa xarxa de vasos sanguinis per on circula la sang, que conté les substàncies necessàries per a la nutrició de les cèllules La sang, rica en oxigen i substàncies nutritives, que prové del cor ateny la pell a través de nombroses artèries Aquests vasos sanguinis penetren en la pell a través de l’hipoderma, tot solcant els septes que separen els lòbuls de cèllules grasses Al nivell del límit entre l’hipoderma i el derma, les artèries formen una xarxa de vasos parallela a la superfície de la pell D’aquesta xarxa horitzontal sorgeixen artèries d’un diàmetre més petit…

Els diversos tipus de leucòcits tenen la funció comuna de defensa de l’organisme davant agressions externes com les que representen les infeccions, de manera que formen part del sistema immunitari Cadascun dels diversos tipus presenta una funció particular, però tots collaboren entre si en l’activitat comuna esmentada L’activitat dels glòbuls blancs es duu a terme fonamentalment de dues maneres d’una banda, alguns leucòcits són capaços de destruir directament les substàncies nocives ingerint-les i desintegrant-les amb les substàncies que contenen els grànuls D’altra…

El derma és la capa de la pell que és per sota l’epidermis, i en depenen sobretot la resistència i la flexibilitat de la pell També al derma, s’hi localitzen els annexos cutanis, els vasos sanguinis i les fibres nervioses L’epidermis i el derma es mantenen units per la membrana basal , una capa de proteïnes i d’altres substàncies químiques secretades en part per les cèllules de l’epidermis La unió entre epidermis i derma presenta nombroses irregularitats Així, el derma forma prominències còniques que s’introdueixen en l’epidermis, anomenades papilles dèrmiques Alhora, hi ha prominències de l…

El plasma sanguini és un líquid transparent de color groguenc constituït bàsicament per aigua, amb diversos elements que s’hi troben dissolts El plasma conté, entre d’altres substàncies, sucres, ions com sodi, clor o potassi, minerals com ferro o calci, greixos i diverses substàncies proteiques Les proteïnes plasmàtiques són els principals components del líquid plasmàtic Aproximadament, n’hi ha 70 g o 80 g per litre de sang Les proteïnes intervenen en diversos processos bàsics per al funcionament orgànic com ara la coagulació de la sang, el transport de diverses…

La sang és la substància líquida de color vermellós que ocupa l’interior de l’aparell càrdio-vascular La seva funció fonamental és fer arribar oxigen i substàncies nutritives a tots els teixits, com també dur substàncies tòxiques o de rebuig fins als òrgans responsables d’eliminar-les El volum total de sang que el cos humà conté varia segons les característiques de cada persona, com ara l’edat, la complexió física i el sexe En l’home el volum de sang correspon a uns 70 ml per kg de pes, mentre que en la dona és d’uns 60 ml/kg de pes Així, l’organisme d’una persona…

L’aparell digestiu es compon d’una sèrie d’estructures adaptades especialment per a ingerir aliments, digerir-los posteriorment —és a dir fraccionar-los en unitats petites— i finalment absorbir les substàncies nutritives que contenen L’aparell digestiu consta esquemàticament de dues parts diferenciades el tub digestiu i les anomenades glàndules accessòries El tub digestiu constitueix una estructura anatòmica tubular, de parets formades bàsicament per teixit muscular, que s’estén des de la boca fins al recte —la darrera porció de l’intestí gros— formant un canal que travessa l’…

L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci…

Les glàndules sebàcies són agrupacions de cèllules especialitzades que secreten sèu, un material greixós que lubrifica els pèls i la superfície de la pell, i que es localitzen al derma Cada glàndula sebàcia es compon de diversos al vèols, uns conjunts de cèllules diposades en capes concèntriques La capa més externa és formada per cèllules que tenen una gran capacitat reproductiva Quan aquestes cèllules es van reproduint, es desplacen cap a l’interior de l’alvèol, tot empenyent les més internes A mesura que es desplacen, les cèllules sintetitzen substàncies grasses que queden acumulades a l’…

L’ intestí prim és un òrgan cilíndric allargat, d’entre 6 i 7 metres de llargada aproximadament i entre 2 i 4 cm de diàmetre, que descriu nombroses flexuositats en forma de U, anomenades nanses intestinals , i que s’estén des de la regió pilòrica de l’estómac fins a l’intestí gros, amb els quals comunica respectivament per dalt i per sota La funció principal que li correspon és digerir el contingut evacuat des de l’estómac i absorbir les substàncies nutritives que l’organisme necessita L’intestí prim, que es troba íntegrament en la cavitat abdominal, consta esquemàticament dels…

Les vesícules seminals són dos petits òrgans simètrics, de forma allargada, situats per sobre de la pròstata, entre la bufeta urinària i el recte Són estructures buides, cobertes interiorment per un epiteli glandular constituït per capes de cèllules en què es produeixen substàncies que són abocades a la llum de l’òrgan i constitueixen una secreció espessa i groguenca anomenada líquid seminal Per fora de l’epiteli hi ha una capa de fibres musculars, la contracció de les quals facilita el buidament de les vesícules seminals El conducte de drenatge de cadascuna de les vesícules…