Resultats de la cerca

Els grups flexibles funcionen normalment un nombre d’hores determinat cada setmana i comporten, per tant, un tall en la dinàmica del grup-classe habitual, una redistribució momentània dels alumnes en aules diferents, la intervenció d’algun mestre de suport a més de la dels mestres-tutors de les aules implicades i, finalment, una reducció del nombre d’alumnes en els grups de treball Generalment, els grups flexibles responen a la intenció d’individualitzar el procés ensenyament-aprenentatge En realitat, els grups flexibles consisteixen en una fórmula de reducció i d’homogeneïtzació dels grups…

L’ensenyament actiu potencia els aprenentatges elaborats pel mateix alumne, i la seva activitat no s’ha d’entendre forçosament com una activitat física observable, sinó que, des d’una perspectiva constructivista constructivisme, l’activitat de l’alumne ha de manifestar-se essencialment en l’elaboració dels processos intellectuals relacionats amb l’aprenentatge

Entre altres aspectes, habitualment formen part d’aquesta categoria de currículum els valors morals i les actituds que sense ésser explicitats en la planificació educativa es transmeten per imitació al professor, per interacció social dels membres del grup-classe, per contacte amb els models que encarnen els adults de la comunitat educativa, pels valors implícits en el tractament de les informacions escolars i per altres circumstàncies diverses que poden envoltar el procés d’aprenentatge

Concepte de força tradició als països anglosaxons, arribà molt més tard als països llatins El currículum estableix uns objectius i unes prioritats específics d’acord amb la filosofia educativa En aquest sentit, hom pot distingir, a grans trets, dos models de currículum que es corresponen, respectivament, al conductivisme i al cognoscitivisme el currículum tancat pressuposa una definició precisa i única de l’acció pedagògica Els continguts es caracteritzen per la uniformitat i la concreció la metodologia de transmassió i avaluació dels coneixements hi és unívocament pautada El currículum obert…

Hi ha tres tipus bàsics de crèdits els crèdits comuns , referits a àrees comunes obligatòries els crèdits variables , opcionals i que possibiliten l’orientació de l’alumne segons les seves preferències i els crèdits de síntesi , de comprovació interdisciplinaris

Generalment hom parla de continguts utilitzant la forma plural d’aquest terme per a designar el conjunt d’aprenentatges que hom es proposa ensenyar o aprendre dins d’una determinada àrea o disciplina escolar La programació de continguts i la programació d’objectius constitueixen un binomi essencial en la majoria de projectes curriculars Els objectius concreten el grau o nivell d’aprenentatge dels continguts que es pretenen assolir En les estructures d’ensenyament tradicionals, els continguts es refereixen només als fets, als conceptes i als principis conceptuals de cadascuna de les…

Habitualment, la comprensió de la lectura és una de les capacitats més considerades didàcticament dins de l’àrea de llengua, si bé és cert que no sempre amb els resultats que caldria esperar En general es fa servir també l’expressió comprensió de la lectura per a referir-se al conjunt d’activitats didàctiques que es proposen treballar aquesta mateixa capacitat La comprensió de la lectura no es pot deslligar del domini mecànic i, concretament, de la velocitat de lectura En el context d’un bon domini mecànic, es pot establir que una persona que adquireix una major velocitat de lectura adquireix…

Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró Començà el noviciat a Moià el 9 de setembre de 1888 i allí mateix professà el 17 d’agost de 1890 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació de sacerdot a Vic el 24 de setembre de 1898 Es dedicà a l’ensenyament de matèries comercials i d’idiomes al collegi Calassanci i al de Sarrià, tots dos a Barcelona, i a Vilanova i la Geltrú i Sabadell El 1904 fou enviat a Cuba i el 1909 fou nomenat rector del collegi de San Rafael de l’Havana, un càrrec que no anava amb el seu…

Biografia A més de ser alumne del collegi escolapi moianès, entrà a l’Escola Pia el 17 de setembre de 1899 per fer el noviciat, que acabà amb la professió religiosa, pronunciada el 25 d’agost de 1901 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Un cop acabats els estudis, el 1906 fou enviat al collegi de Calella i destinat a la classe de pàrvuls Durant l’estada a Calella fou ordenat sacerdot Aplicà a la seva classe els principis de l’escola activa amb l’ajuda i la complicitat del pare Joan Roig, el qual ja feia uns quants anys que ho havia fet també a pàrvuls Vetllades,…