Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
John Adams
Educació
Educador i pedagog escocès.
Fou professor al Training College de Glasgow Considerat, a Anglaterra, com a mestre del pensament pedagògic, és més aviat un filòsof de l’educació que té en compte les concepcions de la pedagogia activa
màster
Educació
Curs de formació professional especialitzada que es realitza en certes escoles i universitats.
Als Països Catalans, les universitats públiques començaren els anys vuitanta a impartir màsters en l’àmbit empresarial, seguint el model de les escoles de negocis privades que implantaren els primers màsters de gestió empresarial o MBA Master of Business Administration L’oferta de màsters aviat sobrepassà l’àmbit de les ciències econòmiques i actualment se n'ofereixen de totes les especialitats acadèmiques La manca d’una regulació que fixi els mínims acadèmics exigibles per a impartir aquests cursos ha fet proliferar ràpidament una àmplia oferta de màsters més o menys ben…
currículum
Educació
Projecte pedagògic que estableix un pla d’estudis dins del marc d’un sistema educatiu.
Concepte de força tradició als països anglosaxons, arribà molt més tard als països llatins El currículum estableix uns objectius i unes prioritats específics d’acord amb la filosofia educativa En aquest sentit, hom pot distingir, a grans trets, dos models de currículum que es corresponen, respectivament, al conductivisme i al cognoscitivisme el currículum tancat pressuposa una definició precisa i única de l’acció pedagògica Els continguts es caracteritzen per la uniformitat i la concreció la metodologia de transmassió i avaluació dels coneixements hi és unívocament pautada El currículum obert…
escola de cant
Educació
Institució eclesiàstica, creada a l’edat mitjana, que tenia per missió l’ensenyament del cant litúrgic als infants de cor.
Dependent dels capítols de les catedrals, l’escola de cant de Tarragona és documentada ja el 1197, la de Barcelona el 1281 i la de València el 1351, encara que segurament totes elles existien abans Regida pel caput scholae , anomenat més tard cabiscol, aquest delegà aviat les funcions a un mestre de cant supeditat a ell en tot allò que feia referència al culte Hom coneix la importància de l’escola de cant de Barcelona ja el 1344 pels llibres i el mobiliari que posseïa El 1400 el bisbe de Barcelona donà llicència a un mestre de música perquè pogués ensenyar el cant pla a la ciutat…
canceller | cancellera
Educació
Càrrec universitari, el més alt de la jerarquia acadèmica, representant de l’autoritat papal o règia.
No té caràcter executiu Al s XII el canceller del capítol catedral era generalment cap de l’ensenyament diocesà com a director i professor de l’escola de la catedral examinava els candidats al professorat, atorgava llicència per a ensenyar dins la diòcesi, concedia els títols o graus universitaris En formar-se les universitats s XII i XIII, el canceller n'esdevingué cap suprem, com a representant del bisbe, amb les mateixes prerrogatives, que aviat s’anaren limitant a favor del rector, i el càrrec es convertí així en títol honorífic A les Universitats de l’Església Catòlica, el…
facultat
Educació
Conjunt de departaments i de seccions que formen una unitat d’ensenyament superior, integrat amb altres dins una universitat o una escola superior.
La història de les facultats, que s’identifica amb la de l'ensenyament, comença amb el sorgiment de les universitats, a la darreria de l’edat mitjana Originàriament aquestes incloïen dues facultats la facultat d’arts , que abastava l’estudi d’humanitats i de filosofia, i la facultat de teologia , amb el corresponent ensenyament teològic Al costat d’elles, anomenades sovint facultats majors , hi havia també facultats menors , els estudis de les quals o bé eren previs als d’aquelles o bé no podien assolir els títols superiors de llicenciatura i de doctorat o magister Amb el progrés modern de…
Guillem Agel i Barrière
Disseny i arts gràfiques
Edició
Educació
Impressor i editor.
Vida i obra Exercí de mestre a Tuïr des de l’any 1780 Durant els anys previs a la Revolució impulsà la programació de representacions teatrals en benefici de l’església de Tuïr La continuïtat d’aquestes representacions va propiciar que coincidissin a Tuïr els autors dramàtics més importants del Rosselló l’anomenat Grup de Tuïr El 1791 dirigí, com a funcionari del jutge, la liquidació dels béns confiscats als emigrats A més, el seu interès pel teatre el portà a recollir obres que circulaven manuscrites, algunes de les quals imprimí ell mateix és el cas de la traducció catalana…
,
Escola de Belles Arts de Barcelona
Taller d’escultura de l’Escola de Belles Arts de Barcelona els anys vint
© Fototeca.cat
Art
Educació
Institució per a l’ensenyament d’art, de Barcelona; és la principal entitat de formació artística catalana.
L’embrió fou l’Escola Gratuïta de Disseny, aviat dita de Nobles Arts, establerta per la Junta de Comerç el 1775 a l’edifici de Llotja el 1789 ja tenia filials a Olot, Mallorca, Tàrrega i Girona, així com a Saragossa i Jaca Del 1809 al 1814, durant la invasió francesa, en fou director Josep Flaugier El 1817 s’hi inaugurà la classe d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , i l’any 1834 s’establí la d’ornamentació per fornir la indústria tèxtil de models de dibuixos El 1850 l’escola passà a la jurisdicció de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts Reial Acadèmia…
Manuel Ainaud i Sànchez

Manuel Ainaud i Sànchez
© Família Ainaud
Educació
Artista i pedagog.
Germà del violinista Enric Ainaud i pare dels historiadors Joan i Josep Maria Ainaud i de Lasarte Començà els seus estudis a l’Ateneu Obrer de Barcelona i aviat adquirí renom com a dibuixant Formà part del grup els Negres , dintre el postmodernisme Els temes dels seus dibuixos, fets al carbó, són escenes urbanes i populars, vistes sovint amb una certa intenció social aquests dibuixos són conservats al Museu d’Art Modern de Barcelona i a colleccions privades Conreà també l’escenografia L’any 1905 creà, amb alguns dels seus amics, l’ Agrupació artística , que organitzà diverses exposicions…
Frederic Marès i Deulovol

Frederic Mares i Deulovol
© Fototeca.cat
Escultura
Museologia
Educació
Història
Escultor, erudit, col·leccionista i pedagog.
Format a Llotja i al taller d’Eusebi Arnau Viatjà pensionat a Roma, Florència, París i Brusselles En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Barcelona, on obrí taller Dedicat de manera gairebé exclusiva als encàrrecs, que començà de rebre a partir del 1918, aviat es convertí en un dels més destacats conreadors de l’estatuària monumental a Catalunya i, en general, a l’Estat espanyol També té obres a l’Amèrica del Sud Intervingué en diverses de les realitzacions dutes a terme arran de l’Exposició Internacional del 1929 Entre els monuments que efectuà, dins un característic…