Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
barqueta
Zoologia
Gènere de cnidaris
marins, de l’ordre dels sifonòfors, pelàgics i colonials.
El gastrozooide central és gros i és proveït d’un pneumatòfor blavós, que fa d’1 a 5 cm i consta d’un disc pla, subellíptic, amb un relleu triangular que s’aixeca obliquament sobre la cara superior i forma una mena de vela La superfície inferior del disc, que és l’estoló, és portadora d’una sèrie de gonozooides disposats concèntricament i de dactilozooides externs La respiració de les barquetes és aèria l’aire entra pel pneumatòfor i passa a la cavitat gastrovascular No són urticants
símfils
Zoologia
Subclasse de miriàpodes de cos petit (pocs mil·límetres de longitud) i color blanc pàl·lid, aspecte i costums semblants als centcames, i cap amb dos parells de maxil·les (les del segon, atrofiades, constitueixen el llavi inferior), amb un parell d’espiracles i sense ulls.
El tronc té 13 segments i 12 parells d’apèndixs locomotors, 15 o més tergites i un parell de fileres terminals Tenen un sol parell de tràquees ramificades, amb estigmes o espiracles cefàlics, un sol vas circulatori dorsal i gonoporus a l’extrem anterior del tronc Són de desenvolupament anamòrfic les cries neixen amb 6 o 7 parells de potes Habiten en sòls humits, sota les pedres i entre detrits de tota mena, dels quals s’alimenten L’espècie Scutigerella immaculata és comuna a tot Europa i ocasiona grans danys a moltes plantes agrícoles
rata cellarda

Rata cellarda
(CC-BY-SA-2.5) Christian "Asseus" Flach
Zoologia
Rosegador de la família dels glírids, d’uns 10-17 cm de llargada, amb la cua llarga i pilosa.
El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de…
porífers
Esponja: animal diploblàstic (e porífers) (x 1)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous pluricel·lulars diploblàstics, aquàtics i generalment marins, de simetria radial o bé asimètrics, i sense òrgans diferenciats.
Són anomenats comunament esponges La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits L’òscul és voltat, generalment, per cèllules fusiformes i contràctils miòcits que en…
ascidiacis
Zoologia
Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.
Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que…
circulació portal
Biologia
Zoologia
Circulació en què la sang, procedent de les artèries de la circulació general, després de banyar les vísceres abdominals i de proveir-se dels productes de la digestió, és recollida per la vena porta que la mena cap al fetge.
En aquest òrgan la sang es distribueix pels sinusoides on tenen lloc les reaccions metabòliques hepàtiques i va després cap a les venes centrolobellars i cap a les suprahepàtiques que desemboquen en la vena cava inferior on la sang torna a assolir la circulació general Hi ha també una circulació portal hipotalamohipofisària mitjançant la qual l’hipotàlem envia a la hipòfisi diferents factors d’alliberament que hi estimulen la producció de determinades hormones
pulmó

Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
aparell respiratori

Aparell respiratori humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Conjunt d’estructures que permeten als animals la captació d’oxigen i l’expulsió de l’anhídrid carbònic produït en la respiració interna.
En els organismes unicellulars, en els pluricellulars de mida petita i en altres organismes que, tot i ésser més grans, no oposen resistència al pas de l’oxigen com els porífers, els celenterats i alguns platihelmints, hi ha un procés de lliure difusió de l’oxigen pel cos, el qual arriba a l’interior de totes les cèllules Atès que totes les cèllules depenen funcionalment del forniment d’oxigen, en els organismes recoberts d’epidermis impermeables o ceratinitzades s’hi ha desenvolupat un sistema circulatori que els garanteix la provisió d’oxigen i la recollida del diòxid de carboni que els cal…
platihelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics que tenen el cos allargat i aplanat dorsiventralment.
Presenten simetria bilateral i són àmers, és a dir, no són segmentats No tenen cavitat general, puix el celoma és obliterat pel desenvolupament del teixit parenquimàtic, a l’interior del qual es troben els òrgans interns L’aparell digestiu és molt simplificat i pot arribar a mancar totalment en les espècies que en tenen, comença amb una obertura oral, situada a la cara ventral, i es converteix de seguida en un intestí molt ramificat i cec, és a dir, sense anus Les ramificacions arriben a gairebé tot el cos per tal de poder transportar el nodriment a totes les cèllules, puix que aquests…
obèlia
Zoologia
Gènere d’hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus, del subordre dels caliptoblasts; habiten en colònies en forma d’arbret, i les meduses que se’n desprenen tenen l’ombrel·la aplatada i amb les vores proveïdes d’un gran nombre de tentacles curts, que formen una mena de serrell.
Habiten des de la superfície fins a 1 500 m de profunditat