Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
CD-ROM
Electrònica i informàtica
Disc compacte que pot emmagatzemar grans quantitats d’informació no modificable per l’usuari i consultable mitjançant un lector adequat.
Gràcies a la seva alta capacitat d’emmagatzematge són habituals els discs de 700 Mb, que poden emmagatzemar unes 300 000 planes de text i el seu baix preu, s’han convertit en un mitjà idoni per a distribuir grans quantitats de dades, com programes o enciclopèdies Els darrers anys s’han comercialitzat també el CD- ROM gravable s’hi poden gravar dades només una vegada i el CD-ROM regravable s’hi pot gravar, esborrar i tornar a gravar Així doncs, el CD-ROM esdevé suport per a emmagatzemar i transportar dades també a…
controlador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que permet de controlar el funcionament correcte de les diferents parts d’un ordinador.
Generalment és constituït per un circuit integrat típic, de manera que hi ha un controlador per a cada funció concreta els bàsics són el controlador de vídeo o de pantalla, el d’impressió i els controladors dels dispositius de memòria externa disc dur, disquet, CD-ROM, etc
virus
Electrònica i informàtica
Sèrie d’instruccions en codi màquina que, introduïdes en un programa, en provoquen el funcionament defectuós o el bloqueig.
Aquestes instruccions, sempre creades a propòsit, poden passar d’un ordinador a un altre a través de l’intercanvi de disquets, CD-ROM o de la connexió d’ordinadors a xarxes com internet La possibilitat d’autoreplicar-se i de difondre's i la seva gran mutabilitat n'han afavorit l’analogia amb els virus biològics Els efectes dels virus informàtics van des d’alteracions relativament lleus fins a la inutilització del programa o, fins i tot, de la CPU Hom ha desenvolupat programes especials, denominats antivirus , que detecten i eliminen virus informàtics específics
vídeo
Electrònica i informàtica
Comunicació
Magnetoscopi d’ús domèstic que utilitza cintes magnètiques normalitzades.
Des de la segona meitat dels anys setanta, aparegueren tres sistemes que utilitzen cintes magnètiques normalitzades però no intercanviables el VHS de la Japan Victor Company JVC, el Betamax de la Sony i el VCR 2 000 de la Philips cinta magnètica A partir de la meitat dels anys vuitanta, el VHS desplaçà els altres dos sistemes del mercat La irrupció de la tecnologia digital i la difusió d'altres menes de suport especialment el CD-ROM més resistents, manejables i eficients a partir de la darrera dècada del sXX i, sobretot, la difusió d'internet, el vídeo esdevingué…
disc compacte interactiu
Electrònica i informàtica
Disc compacte que processa, amb un lector adequat, senyals d’àudio i de vídeo que poden ésser interpretats per mitjà d’un televisor.
Fou desenvolupat per Philips el 1986, amb la intenció d’estandarditzar els CD-ROM dins el mercat domèstic El format d’emmagatzematge sobre el disc compacte és capaç de mantenir combinacions de vídeo, música, text, gràfics i parla Per a la seva reproducció s’usa un aparell amb un microordinador incorporat, i com a pantalla, un aparell de televisor convencional mitjançant un comandament a distància, un teclat o un ratolí es pot recuperar la informació del disc de forma interactiva Es tracta d’un estàndard molt ambiciós, ja que va des del format d’emmagatzematge fins a…
so envoltant
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels diferents sistemes de so que reprodueixen més de dos canals d’informació d’àudio per tal que l’oïdor pugui situar la font sonora en l’espai.
Els primers sistemes foren desenvolupats per al cinema al principi dels anys cinquanta i disposaven d’un mínim de quatre pistes d’àudio sistema CinemaScope enregistrades sobre material magnètic situat en un costat de la pellícula Malgrat tot, les pistes magnètiques eren molt estretes i la fidelitat del so no era gaire bona A l’entrada dels setanta aparegueren en el mercat diferents sistemes domèstics, anomenats quadrafònics, que combinaven les dues pistes estereofòniques per obtenir canals auxiliars que permetessin de reproduir una illusió de so espacial Aquests sistemes tingueren poc èxit a…
publicació electrònica
Disseny i arts gràfiques
Electrònica i informàtica
Publicació editada en un CD-ROM, en un disquet, en línia, etc, que pot contenir text, imatge i so i que per a visualitzar-ne o escoltar-ne el contingut requereix mitjans informàtics.
ordinador personal
©
Electrònica i informàtica
Ordinador de dimensions reduïdes destinat, en principi, a un usuari individual no professional de la informàtica.
Els seus components més bàsics consten d’una unitat central i de dos perifèrics pantalla i teclat, que proporcionen la interactivitat amb l’usuari La unitat central inclou un microprocessador , de 8, 16 i actualment 32 bits per al tractament de les dades la memòria principal, de 16 o 32 megabytes la memòria auxiliar en un o diversos discs durs, actualment amb una capacitat mínima superior als 2 gigabytes , i un rellotge a partir del qual s’organitza l’execució de les instruccions La pantalla, de raigs catòdics, fou al principi bicolor però actualment és sempre en color i de resolució…
controlador ATA
Electrònica i informàtica
Interfície de control i connexió dels dispositius d’emmagatzematge massiu de dades (com els discs durs) més emprada, que amb la seva extensió ATAPI (Advanced Technology Attachment Packet Interface) incorpora també els CD-ROM, DVD, etc.
Sovint es denomina també IDE Integrated Drive Electronics fent referència al fet que, a diferència de les tecnologies anteriors, la major part de l’electrònica de control està integrada dins del dispositiu d’emmagatzematge, la qual cosa independitza la connexió i la comunicació amb la placa base de les particularitats del dispositiu en qüestió Les versions d’ATA poden dividir-se entre les primeres, amb comunicació parallela o P-ATA, i les darreres, amb comunicació sèrie o S-ATA Respecte a les versions P-ATA, destaquen revisions com l’ATA4, també coneguda com ATA-33 o Ultra-DMA…
llibre digital
Electrònica i informàtica
Publicació que es difon en format digital, i que, per tant, necessita d’un dispositiu electrònic per a ser llegida.
Sovint el llibre digital és anomenat llibre electrònic , si bé és una denominació que porta a confusió Com que el suport que conté la informació ja no és el paper, el llibre digital pot ésser emmagatzemat en diferents suports digitals, com ara un disc dur, disquet, CD-ROM, memòria externa, etc, i distribuït per diversos canals, com ara internet Els continguts en format digital es poden llegir sobre qualsevol dispositiu que tingui pantalla, memòria i un programa de lectura, per tant es poden llegir sobre ordinadors personals, telèfons mòbils, agendes personals, consoles per a videojocs, i…