Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
marca
Electrònica i informàtica
Enregistrament d’una adreça electrònica.
Les marques s’acostumen a definir simplement apuntant l’adreça que s’ha d’enregistrar, per això se sol parlar de posar una marca Per a posar una marca no cal conèixer l’adreça exacta a enregistrar n'hi ha prou d’accedir-hi per a poder-la apuntar Aquesta abstracció de les adreces reals és el que dóna la potència a les marques, i el que les converteix en un mètode molt usat per a indicar l’adreça de destinació dels hipervincles per exemple, en tutorials, sistemes d’ajut, o documents amb índexs per hipervincle Les marques, però, prenen tota la seva rellevància en la World Wide Web,…
obertura d’un circuit
Electrònica i informàtica
Interrupció d’un circuit elèctric pel qual circula un determinat corrent elèctric.
Tota obertura d’un circuit produeix uns fenòmens transitoris extracorrent, sobretensió, etc que acostumen a ésser perjudicials per al circuit i donen lloc a guspires
instrucció
Electrònica i informàtica
Cadena de caràcters que, en llenguatges de programació i amb relació a un conjunt determinat d’operacions, especifica parcialment o completament una operació a un procés elemental.
Normalment la instrucció motiva que l’operació especificada s’executi En alguns llenguatges de programació es fa servir el terme sentència per a designar certs tipus d’instruccions Si hom té un repertori d’operacions com és l’addició, el brancament, etc, una instrucció és simple respecte al repertori si n'especifica només una Una instrucció composta respecte al repertori és la que especifica o implica l’execució de més d’una operació Les instruccions dels llenguatges d’alt nivell normalment dites sentències acostumen a ésser compostes respecte al repertori d’instruccions…
cicle de vida d’un programari
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les fases per les quals passa un programari, que s’inicien quan sorgeix la idea de crear-lo i finalitzen quan deixa d’ésser utilitzat.
Existeixen diferents models de cicle de vida que en determinen les etapes i el procés de creació i manteniment En el model clàssic o lineal se succeeixen seqüencialment diferents etapes, que acostumen a ésser establiment de la necessitat del programari concreció i formalització de les funcionalitats i els requeriments que ha de complir anàlisi dels elements que hi intervindran, de la seva estructura, de les relacions entre els elements i les funcionalitats que aporta cadascun disseny, per a establir-ne les tecnologies i els llenguatges implementació del sistema, codificant-ne les…
xarxa interna
Electrònica i informàtica
Xarxa privada d’àrea local dissenyada i desenvolupada seguint els protocols propis d’internet.
La característica d’aquestes xarxes és que poden accedir a internet o a qualsevol altra autopista de la informació que usi el protocol TCP/IP amb facilitat, alhora que ofereixen a l’entorn privat generalment empreses les mateixes eines d’ús i navegació que internet A més, permeten definir una zona pública, accessible des d’internet, dins la xarxa privada per tal d’oferir serveis catàleg electrònic per a la venda de productes, per exemple o informació diversa caràtula de l’empresa i la seva activitat, etc Per tal d’evitar que l’accés a la zona pública de la xarxa interna permeti l’accés…
protocol d’encaminament dinàmic
Electrònica i informàtica
En el context de xarxes IP, terme genèric per a denominar protocols dissenyats perquè els encaminadors de xarxa s’intercanviïn informació que els permeti descobrir automàticament les xarxes que interconnecten i rutes òptimes (de minim cost) per a arribar-hi.
A banda de definir com es produeix aquest intercanvi, els protocols d’encaminament empren algun algorisme d’encaminament per triar, de totes les rutes possibles, les que tenen un cost menor La unitat amb què s’expressa el cost d’una ruta o d’un enllaç és específica de cada protocol Hi ha protocols estàndard i d’altres de propietaris, definits pels fabricants dels encaminadors En el context d’internet, se solen classificar els protocols en protocols interiors Interior Routing Protocols o IGPs o protocols exteriors External Routing Protocols o EGPs Exemples d’IGPs estàndard són el RIP, l’OSPF…
interfície millorada per a petits dispositius
Electrònica i informàtica
Interfície estàndard que millora de forma ostensible el factor de transferència de dades sobre els dispositius d’emmagatzematge extern.
Es tracta d’un estàndard de la indústria, que es basa en la idea de l’anticipació en la lectura cada cop que s’accedeix a un dispositiu extern per a obtenir les dades demanades per l’usuari, es llegeixen aquestes i algunes més de consecutives en l’emmagatzematge, i s’emmagatzemen en una memòria coixí interna a la unitat ESDI El resultat és que el temps usat per la unitat central de procés per a accedir als dispositius d’emmagatzematge externs es redueix dràsticament Aquesta tècnica d’anticipació es fonamenta en el fet heurístic que les dades relacionades acostumen a emmagatzemar-…
alimentació ininterrompuda
Electrònica i informàtica
Alimentació d’un aparell, prevista perquè continuï constantment en cas d’un possible tallament del subministrament de l’energia elèctrica exterior.
Els sistemes d’alimentació ininterrompuda SAI són cada vegada més emprats en aquells equips electrònics i informàtics en què no hi pot haver en cap moment fallades de tensió per cap circumstància Els equips SAI acostumen a estar connectats off-line , és a dir que només entren en servei en fallar la tensió de la xarxa elèctrica mitjançant uns relés de commutació molt ràpids, amb un temps de commutació d’uns 5 ms De totes maneres, també és possible la connexió on-line i aleshores funcionen permanentment i no hi ha cap commutació, però això té alguns inconvenients tenen un baix…
Java
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació orientat a objectes, específicament dissenyat per a fer aplicacions executables des d’una xarxa informàtica.
La idea fonamental del llenguatge Java és considerar que l’ordinador és la xarxa, de tal manera que no té gaire sentit tenir una màquina molt potent per a guardar quantitats ingents de dades i eines de programari, quan aquestes es poden trobar amb facilitat dins la xarxa Segons aquesta filosofia, l’ordinador personal ha d’actuar com un simple terminal de la xarxa, de tal forma que quan es requereixi una aplicació, utilitat o informació s’accedeix a la xarxa per obtenir-ne la versió més actualitzada El resultat és la centralització de les dades i aplicacions, però una descentralització de les…
contactor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Interruptor que es tanca per la força d’un electroimant.
El contactor es compon essencialment d’un electroimant la part mòbil del qual porta o comanda un joc de contactes elèctrics Quan passa corrent per la bobina de l’electroimant es crea un camp magnètic a l’armadura, que atreu una peça mòbil de manera que, en moure's, tanca els contactes elèctrics Mentre passa corrent per la bobina els contactes es mantenen tancats, però quan s’interromp, desapareix el camp magnètic, la part mòbil torna a separar-se per la força d’unes molles i els contactes elèctrics s’obren El contactor, doncs, pot ésser comandat tancar o obrir a distància, enviant o…