Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
servei de missatges curts
Electrònica i informàtica
Sistema de transmissió digital de dades que incorpora els sistemes GSM i DCS de telefonia mòbil cel·lular de segona generació (2G) a fi de poder transmetre missatges curts de text entre telèfons mòbils, fixos i comptes de correu electrònic.
Arran del seu èxit inesperat, s’ha mantingut en els sistemes de telefonia mòbil de 3G, i ha estat també la base del desenvolupament de moltes aplicacions interactives i de tarifació addicional
operador de cerca
Electrònica i informàtica
Caràcter, o sèrie de caràcters, que s’afegeix a les paraules clau per restringir la cerca a internet.
Hi ha diferents tipus d’operadors de cerca Els principals són els operadors lògics, que moltes vegades van inclosos de manera implícita en les opcions de cerca avançada, però també formen part d’aquest grup els delimitadors i els comodins
paper d’alumini
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Làmina d’alumini obtinguda mitjançant successives laminacions de cinta o xapa d’alumini pur (99,5%).
La malleabilitat de l’alumini permet d’obtenir industrialment fulls molt prims, fins i tot de 0,005 mm El paper d’alumini, sigui sol, sigui adherit a paper ordinari, és emprat sobretot per a l’embalatge, però té, encara, moltes altres aplicacions càpsules d’ampolles, etc En electrònica és utilitzat per a condensadors electrolítics i en general quan calen elèctrodes de molta superfícies i poc gruix, com, per exemple, en els condensadors de paper
pota
Electrònica i informàtica
Terminal metàl·lic de diversos components electrònics de semiconductors, com ara transistors, díodes i, sobretot, circuits integrats.
Les potes permeten alhora fixar el component sobre la placa del circuit imprès i establir-ne les connexions elèctriques amb les pistes d’aquest En els cas dels circuits integrats, amb moltes potes a causa de llur complexitat, aquestes són disposades linealment o bé, més sovint, formant dos rengles parallels fins i tot en alguns casos formen un rectangle Per a la collocació dels components en el circuit imprès, cal que aquest hagi estat previst amb els forats convenientment disposats
sistema d’interfície per a petits sistemes
Electrònica i informàtica
Interfície estàndard en paral·lel utilitzada pels Macintosh, els PC i molts sistemes UNIX per a la connexió de perifèrics.
Les interfícies SCSI donen una alta velocitat de transferència i permeten connectar diversos dispositius a un mateix port gràcies al fet que l’SCSI és un autèntic bus d’entrada/sortida, i no pas una simple interfície A diferència de l’ESDI, que és una interfície entre el controlador i el dispositiu extern, l’SCSI és una interfície entre el sistema informàtic i el controlador això exigeix que els perifèrics connectats a la interfície SCSI hagin de portar cadascun d’ells el controlador SCSI corresponent El problema rau en el fet que tot i tractar-se d’un estàndard ANSI hi ha moltes…
hexadecimal
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Dit del sistema de numeració de base setze.
És emprat en informàtica per a transciure un nombre format per moltes xifres binàries 1 i 0 Hom agrupa els bits de 4 en 4, i per a representar les xifres de més enllà del 9 són emprades les lletres majúscules A, B, C, D, E, F Així, el nombre 0101 1010 1110 1111, de 16 bits, és escrit 5AEF De fet, és un sistema d’escriptura condensada i no de codificació Sistema hexadecimal xifra hexadecimal representació binària valor decimal 0 0000 0 1 0001 1 2 0010 2 3 0011 3 4 0100 4 5 0101 5 6 0110 6 7 0111 7 8 1000 8 9 1001 9 A 1010 10 B 1011 11 C 1100 12 D 1101 13 E 1110 14 F 1111 15 <
GNU no és Unix
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu lliure iniciat per Richard Stallman a partir del 1984.
Fou dissenyat per ser completament compatible amb el sistema UNIX, amb la intenció de retornar a l’esperit de cooperació que hi havia entre els primers usuaris d’ordinador Es compon de petites peces individuals de programari, moltes de les quals ja estaven disponibles anteriorment, al costat d’altres que s’hagueren de dissenyar de nou El 1992, el sistema GNU fou combinat amb el nucli Linux, creat per LTorvalds un any abans, combinació de la qual en resultà un sistema operatiu lliure i completament funcional anomenat GNU/Linux, tot i que popularment sovint anomenat Linux En l’…
barra
Electrònica i informàtica
Àrea rectangular de la pantalla, o d’una finestra, que conté informació i controls.
Si bé les barres no són exclusives de les interfícies gràfiques, sí que hi prenen una especial rellevància Algunes de les més típiques són la barra d’estat, que dóna informació sobre l’execució actual del programa per exemple, en un processador de text assenyala el número de línia i columna on es troba el cursor, els modes especials d’edició activats, etc la barra de menús, que conté els menús de l’aplicació la barra d’eines, plena de botons i d’altres controls, que permet realitzar amb facilitat les tasques més habituals les barres de desplaçament, que permeten desplaçar el contingut de la…
conjunt reduït d’instruccions
Electrònica i informàtica
Microprocessador dotat amb un conjunt petit d’instruccions.
La tecnologia RISC es basa a definir un conjunt, el més reduït possible, d’instruccions molt properes a la màquina, i per tant molt ràpides El resultat són microprocessadors de complexitat petita, i per tant menys costosos de dissenyar i de produir que els microprocessadors CISC, si bé la complexitat es transfereix cap al programari Malgrat això, hi ha qui opina que aquest no és pas un inconvenient ja que l’ús d’un conjunt reduït d’instruccions, si bé pot fer els programes més llargs, també els pot fer més entenedors si se segueixen certes metodologies de programació mentre que l’ús d’un…
reconeixement facial
Electrònica i informàtica
Sociologia
Tècnica d’identificació biomètrica d’una persona basada en el tractament automàtic dels seus trets facials més característics extrets d’una imatge digital o d’un vídeo.
La tecnologia del reconeixement facial és una de les aplicacions de la intelligència artificial Procedeix a través de sistemes d’algorismes i de xarxes neuronals que processen quantitats massives de dades reconeixent patrons, posicions i mesures de la cara que comparen amb les subministrades per càmeres de seguretat, dispositius electrònics com ara ordinadors o mòbils, etc Tot i que moltes vegades les imatges a identificar són confuses, la capacitat per al processament i la definició d’imatges, així com l’aprenentatge automàtic, redueixen com més va més el marge d’error És una…