Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
captador
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Aparell o element que mesura una magnitud física, les variacions de la qual han de condicionar el funcionament d’una màquina, i la transforma en un senyal analògic, generalment elèctric o pneumàtic, a fi de poder ésser transmès a distància o actuar sobre el funcionament d’un determinat sistema o procés.
Per exemple, el quars piezoelèctric és un captador de pressió
efecte piezoelèctric
Electrònica i informàtica
Fenomen característic de certs cristalls, que consisteix en l’aparició de càrregues elèctriques o d’una diferència de potencial entre llurs cares oposades per efecte d’una deformació deguda a l’aplicació d’una força mecànica o d’una vibració.
És un fenomen de polarització que es manifesta notablament en la sal de Rochele i en el quars, entre altres cristalls piezoelèctrics
resina etoxílica
Electrònica i informàtica
Resina plàstica que per efecte d’un enduridor es transforma en una substància sòlida.
Hom hi afegeix pols de quars o de llicorella per aconseguir unes millors propietats electromecàniques Les resines etoxíliques són emprades com a suport de conductors despullats i per a altes tensions Tenen una constant dielèctrica compresa entre 3,7 i 4,6 i un angle de pèrdua inferior a 9 × 10 - 3
electrocardiògraf
Biologia
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a obtenir electrocardiogrames.
És constituït bàsicament per un galvanòmetre El primer electrocardiògraf que hom utilitzà fou el de corda , inventat el 1903 per Willem Einthoven i constituït per un fil finíssim corda de quars argentat o d’or o platí collocat entre els pols d’un electroimant potent quan el corrent d’acció del múscul cardíac travessa el fil, aquest experimenta desviacions dins el camp magnètic, les quals són registrades fotogràficament en un rotlle de pellícula en moviment Aquests aparells solen tenir un sistema d’inscripció directa amb tinta o agulla incandescent sobre paper termosensible, i en…
halogen | halògena
Electrònica i informàtica
Dit de les làmpades l’atmosfera gasosa de les quals conté una certa proporció d’un halogen o d’un compost orgànic halogenat.
En les làmpades halògenes el filament, de tungstè, en presència de l’halogen dona lloc a una reacció cicle de l’halogen que n’impedeix l’enfosquiment i manté la intensitat de la llum gairebé constant al llarg de tota la seva vida útil Ateses les elevades temperatures assolides amb aquest sistema, el vidre de la làmpada o bombeta se substitueix per un compost de quars Les primeres làmpades halògenes foren fabricades per General Electric l’any 1959 Malgrat els seus avantatges sobre els sistemes convencionals lluminositat constant, obtenció d’una gran quantitat de llum de qualitat…
Martin Cooper
Electrònica i informàtica
Enginyer nord-americà.
Després de prendre part en la guerra de Corea es graduà el 1950 a l’Illinois Institute of Technology, on també obtingué el màster 1957 Incorporat a l’empresa Motorola, el 1960 participà en el desenvolupament dels rellotges de quars, i el 1973, a partir dels radiotransmissors cellulars en vehicles, construí el primer telèfon mòbil DynaTAC, que posteriorment anà perfeccionant i reduint-ne les dimensions fins a crear-ne la primera versió comercial el 1983 Aquest mateix any fundà una empresa pròpia, Cellular Business Systems, que el 1986 vengué El 1992 creà una nova empresa,…
aïllant
Electrònica i informàtica
Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
Hom utilitza dielèctrics, de molt alta resistivitat i per tant de conductivitat pràcticament nulla Poden ésser sòlids, líquids o gasosos Els aïllants, a diferència del conductors, tenen els electrons lligats, però sota condicions determinades poden perdre electrons, és a dir que s’ionitzen, i esdevenen així conductors Segons la teoria de l’estat sòlid, desenvolupada amb l’estudi dels semiconductors, un aïllant té la banda normal d’energia i la primera banda d’excitació separades per una banda prohibida que requereix una energia elevada per a la seva disrupció Els aïllants gasosos…
làmpada

Diversos tipus de làmpades elèctriques
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element o dispositiu productor de llum.
Les làmpades poden ésser de diversos tipus, segons llur forma de funcionament i d’obtenció de la llum Abans de l’aplicació de l’electricitat, la llum artificial era produïda per combustió d’una substància líquida o sòlida oli, cera, resines, etc, i encara avui són emprats a vegades aparells que produeixen llum per combustió llums de petroli, de butà, d’acetilè i, especialment, de gas per a l’enllumenat públic làmpades de Bec Auer Les làmpades elèctriques, actualment gairebé les úniques utilitzades, es basen en altres principis que la combustió i poden ésser classificades bàsicament en dos…
electricitat
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia l’electricitat.
Concepte i aplicacions de l’electricitat Hom considera que els fenòmens elèctrics són deguts a l’existència de les càrregues elèctriques , les partícules constitutives de la matèria L’explicació dels fenòmens elèctrics d’un cos radica, en definitiva, en l’estat dels seus àtoms Un àtom és en estat neutre, és a dir, no presenta activitat elèctrica, quan el nombre d’electrons càrrega negativa coincideix amb el nombre de protons càrrega positiva Experimentalment hom ha comprovat que hi ha dos tipus d’estat elèctric l’estat positiu, degut a un defecte d’electrons en els àtoms constitutius del cos…