Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
bahaisme
Islamisme
Moviment religiós de l’islam iniciat per Mīrzā ‘Alī Muḥammad (babisme) i reformat per Mīrza ‘Alī Ḥusayn Nūrī, anomenat Bahā’ Allāh.
En morir Bahā’ Allāh 1892, el succeí el seu fill ‘Abbās, que prengué el nom d’'Abd al-Bahā’ ‘servent de Bahā’, el qual emprengué un viatge missioner de tres anys per Egipte, Europa i l’Amèrica del Nord i escriví El pla diví, una crida a tots els bahaistes a fi d’estendre les doctrines del seu pare Morí el 1921, i el succeí el seu net Sota el seu guiatge es desenvolupà als EUA un sistema d’administració i donà a la comunitat un govern democràtic per mitjà de “consells religiosos nacionals” en diversos països El bahaisme sosté la unitat de Déu, creu que la revelació divina és un…
califa
Islamisme
Cap suprem de l’islam, que reuneix els poders civil i religiós.
El títol complet és “successor de l’enviat de Déu” ḫalīfa rasūl Allāh , bé que més tard hom hi afegí amīr al-mu'mīnīn Malgrat que en l’ortodòxia islàmica el califa ha d’ésser àrab i curaixita, únic i elegit per la comunitat, aquest títol, de fet hereditari, fou portat sovint per persones que no reuniren les esmentades condicions califat
morabit
Islamisme
Al Magrib, membre d’una comunitat religiosomilitar que vivia en un monestir fortalesa (ribāt).
ṭarīqa
Islamisme
Confraria o associació d’adeptes de la doctrina del mateix nom.
Al davant de cadascuna hi havia un cap, anomenat šayh o pīr , que vetllava pel contingut espiritual de la doctrina i tenia cura de l’administració dels béns de la comunitat procedents, sobretot, de donacions i de quotes Els seus adeptes reben diversos noms ihwān germans, faqīr faquir o dar-wīš dervix, segons els països Si per un costat les ṭarīqa constituïren un fons notable d’expansió religiosa rābiṭa, zāwiya, també han estat un dels cossos més reaccionaris del món islàmic Les principals han estat la baktasitta Bektaşi, l'ahmadia i la sanusiyya sanussi
halal
Alimentació
Islamisme
Terme àrab que significa ‘permès per la llei islàmica’.
Encara que el terme halal té un sentit ampli i comprèn tot tipus de pràctiques diàries, des de la higiene a l’economia, en l’entorn occidental se sol associar a les pràctiques alimentàries acceptades segons la llei islàmica Existeixen diverses interpretacions, més o menys permissives, del terme segons la comunitat islàmica algunes consideren halal tota la carn excepte la de porc i el peix, mentre que d’altres exigeixen el sacrifici de l’animal segons els preceptes, és a dir, amb una incisió a la vena jugular i a l’artèria caròtida per tal de minimitzar el dolor de l’animal i…
xiisme
Islamisme
Secta islàmica sorgida amb motiu de la successió del tercer califa de l’islam en ésser desposseït 'Alī ibn Abī Ṭālib per Mu’āwiyya I.
Bé que de bon principi es presentà com un partit proàrab que defensà elcaràcter hereditari del califat enfront dels omeies, aviat el xiisme prengué el caire d’un moviment religiós i extremista i reclutà nombrosos adeptes entre els pobles sotmesos i entre les classes baixes, sobretot a l’Iran, com a conseqüència del matrimoni de Ḥusayn ibn ‘Alī amb la filla del darrer sobirà sassànida Les diferències del xiisme respecte a l’ortodòxia sunnita no eren únicament de caire polític, sinó que evolucionaren en formulacions religioses ben diverses, sobretot pel que fa a la doctrina de l’imamat, segons…
Mahoma
Història
Islamisme
Nom amb què és conegut Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, fundador de l'islam.
La seva personalitat abans de la predicació l’inici de la qual és fixada per una tradició a quaranta anys és gairebé desconeguda Fill pòstum d’'Abd Allāh, membre de la influent tribu quraixita, fou alletat per una beduïna Perdé la mare a sis anys i fou confiat al seu avi, ‘Abd al-Muṭṭalib, i després al seu oncle, Abū Ṯālib A vint-i-cinc anys entrà al negoci comerciant i caravaner d’una vídua rica, Ḫadīǧa, amb qui es casà i en vida de la qual es mantingué monògam En quedar-se vidu, prengué diverses esposes, la tercera de les quals fou ‘Ā’iša Malgrat la tradició que el suposa a Síria en…
alfaquí
Islamisme
Intèrpret i definidor del fiqh o dret canònic musulmà.
En els primers temps de l’islam, els alfaquins, anomenats muǧtahid , decidiren les qüestions del dret basant-se en la xara o llei de l’Alcorà i en la suna o tradició Els casos no prevists en aquestes dues fonts del dret islàmic eren resolts mitjançant l’aplicació de l’activitat intellectual ra'y , el consentiment de la comunitat iǧmā' i la deducció de casos anàlegs qiyās Una vegada acceptada l’obra dels fundadors de les quatre escoles ortodoxes de l’islam hanbalita , xafeïta , hanafita i malikita , hom resolgué les disposicions comunes com a obligatòries per a tots els…
xaria
Islamisme
Dret
Nom donat a la llei canònica de l’islam.
Fonamentada en la revelació continguda en l’Alcorà, en la sunna i els ḥadīṯ i complementada per altres normes jurídiques establertes per analogia, amb previ consens de la comunitat, regula el conjunt d’activitats públiques i privades de tot fidel musulmà En el seu sentit més tècnic, aquest terme s’aplica per a designar el conjunt de la llei canònica tal com la presenten els texts elaborats dins les quatre escoles de dret reconegudes com a ortodoxes a l’islam hanefita, malikita, xafiïta, hanbalita La xara és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, bé que ja des dels primers temps de l’…
houthi
Islamisme
Membre de la milícia xiïta del Iemen Ansar Al·lah (‘militants de Déu’).
El nom en plural designa també informalment l’organització i prové del seu fundador, Ḥusayn Badr al-Dīn al-Ḥūṯī, el qual la dècada de 1990 impulsà a través de la seva organització la tradició del zaidisme per tal de fer front al que considerava creixent predomini dels sunnites i a l’amenaça que això suposaria per a la comunitat xiïta del Iemen Després de la unificació del país 1990 i del període relativament permissiu dels anys següents, els xiïtes intentaren guanyar força en el nou estat, però la repressió del president ʿAlī ʿAbd Allāh Ṣāliḥ afavorí l’hegemonia dels sectors…