Resultats de la cerca

El teorema proposa que en el món social les definicions compartides sobre la realitat formen part de la realitat definida i actuen sobre aquesta Karl Merton en destacà dues de les variants recurrents la profecia que s’autorealitza i la profecia que s’autonega Conscient del perill d’una utilització simplista d’aquest teorema, Merton alertà d’una interpretació idealista i suggerí un nou teorema “encara que els homes no defineixin unes situacions com a reals, aquestes segueixen essent reals en llurs conseqüències” Aquest complement limita i qualifica l’abast del teorema, reintroduint la idea d’…

L’aristocràcia ha estat des de temps antic un tipus molt clar d'elit, determinat pel rang familiar o per una situació de poder N'hi ha hagut també d’altres tipus, integrats per persones que, sense poder polític, destaquen per llur competència en el camp industrial, comercial, intellectual o artístic En la mesura que una elit pot imposar el que considera la seva gran missió sense comprovar si té valor real o no, hom parla d' elit establerta , que esdevé elit formal en tant que s’oposa a la promoció d’altres elits, les quals responen precisament al concepte d' elit real…

El terme, d’ús similar al de bilingüisme, és preferit a aquest per alguns sociolingüistes contemporanis perquè permet comprendre més de dues llengües en contacte, situació real en alguns països

Aquest tipus d’enfocament teòric de la sociologia fou desenvolupat per GHMead, que atorgava una importància extraordinària als símbols i al llenguatge com a elements centrals de la interacció humana El terme interaccionisme simbòlic, però, fou proposat per HBlumer l’any 1937 L’origen de l’interaccionisme simbòlic cal cercar-lo en el món antic Els pragmàtics anglosaxons CSPeirce, WJames, JDewey ja introduïren algunes de les idees que posteriorment caracteritzaren aquesta escola de pensament, com, per exemple, les de comunitat d’interpretació dels signes L’originalitat de l’interaccionisme…

Es tracta d’un model teòric de població tancada a les migracions i no correspon a cap població real que hagi existit mai La seva utilitat en l’anàlisi demogràfica rau en la gran varietat de relacions aïllades entre variables que permet estudiar Per exemple, la població total és igual al nombre anual de naixements multiplicat per l’esperança de vida

Hom denomina generació fictícia un conjunt imaginari de persones que recorren totes les edats de la vida i que són sotmeses a les diferents taxes dels fenòmens demogràfics nupcialitat, fecunditat, mortalitat, etc amb la mateixa intensitat que els afectaria en la vida real L’anàlisi de les generacions al llarg de cadascuna de les seves edats constitueix el nucli distintiu de la demografia Aquest tipus d’estudi s’anomena anàlisi longitudinal per distingir-lo de l’estudi de les diferents edats coexistents en un mateix moment, o anàlisi transversal Els indicadors demogràfics…

És especialment significativa quan es mesura a 50 anys, edat en què la major part de les dones ja ha posat fi a la seva vida fecunda No es tracta del concepte contrari al de fecunditat, ja que aquesta mesura la grandària mitjana de les descendències, incloses les persones que no n'han tingut La infecunditat fa allusió a un fet, no a una capacitat, perquè les persones actualment infecundes poden tenir fills en el futur o podrien haver-los tingut en el passat Per tant, no s’ha de confondre amb la infertilitat o l’esterilitat, és a dir, amb la impossibilitat real de procrear La…

Doctorat en dret per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia, on amplià estudis en 1972-75, fou director general d’universitats al Ministeri d’Educació i Ciència 1982-85 Professor visitant a la Universitat de San Diego Califòrnia el 1979, és catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1982 i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Influït per l’Escola de Frankfurt, ha aprofundit en l’estudi de la història del pensament social, la teoria sociològica, la sociologia del coneixement, la ciència…

Fou director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1964, de la revista Actes de la recherche en sciences sociales des del 1975, president del comitè directiu de la revista europea ‘Liber’ des del 1989 i professor titular de la càtedra de sociologia al Collège de France des del 1985 En els llibres Les héritiers 1964, Les étudiants et leurs études 1964 i La reproduction Éléments pour une théorie de l’éducation 1970, fets en collaboració amb JCPasseron, tractà de la sociologia de les desigualtats socials, polítiques i pedagògiques en la situació real dels estudiants…