Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
bones pràctiques
Sociologia
Conjunt d’actuacions exemplars impulsades per una entitat, associació o institució, que tenen per objecte millorar de forma significativa una situació insatisfactòria en el seu camp d’actuació.
Les bones pràctiques poden tenir lloc en qualsevol àmbit d’activitat del sector públic o del sector privat, tant de gestió interna com de servei extern Comprenen el disseny de polítiques, la gestió de serveis, l’optimització de recursos, la qualitat, la participació, etc Les bones pràctiques són les experiències més significatives i que han donat bons resultats en contextos diversos
voluntat general
Sociologia
Dret
Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
L’expressió, creada per J-JRousseau al Contrat social , indica la voluntat del cos social o polític amb vista al bé comú contraposada a la “voluntat de tots” o suma de les voluntats particulars amb vista al bé privat No expressa allò que és, sino allò que ha d’ésser És la voluntat racional, dirigida per principis racionals, que són principis generals, i serveix al bé comú, entès com els interessos que són necessàriament comuns a tothom, independentment del que pugui pensar cada subjecte en un moment determinat
Residència d’Estudiants
Sociologia
Nom amb què era coneguda la Residència d’Estudiants de Catalunya, fundada a Barcelona el 1919 i dirigida pel mallorquí Miquel Ferrà.
Collocada sota el patrocini de la Mancomunitat, durant la Dictadura continuà funcionant amb caràcter privat Des del 1931 depengué de la Generalitat de Catalunya A partir del 1933 fou incorporada a l' Institut d'Acció Social Universitària i Escolar , però continuà dirigida per Miquel Ferrà fins el 1936 Institució modèlica, fou també un destacat centre cultural hi coincidiren, entre altres, Fuster Mayans Gafim , BRosselló-Pòrcel, Pierre Vilar, Georges Gaillard i Oliver Brachfeld creà també les Edicions de la Residència, que publicaren la Imitació del foc de Rosselló-Pòrcel 1938…
Thomas Luckmann
Sociologia
Sociòleg eslovè.
Estudià a Viena i a Innsbruck i a la New School for Social Research de Nova York, on es llicencià en filosofia 1955 i es doctorà en sociologia 1956 Desenvolupà l’activitat acadèmica a les universitats de Hombart, Ginebra i Nova York Doctor honoris causa per les universitats de Linköping i Ljubljana, és autor d’una obra prolífica centrada en la sociologia de la religió i la del coneixement L’obra més coneguda sobre la religió és Das Problem der Religion 1963, en què constata el pas de la pràctica religiosa a l’àmbit privat Dins la sociologia del coneixement destaquen dues obres…
familiarisme
Sociologia
Característica d’algunes societats en què la família constitueix un element crucial de reproducció i estructuració i tendeix a vertebrar la societat en el seu conjunt.
Hi ha moltes pràctiques i representacions simbòliques que estan fetes a imatge i semblança de les relacions familiars Així, en una societat familiarista la separació que hom fa entre el públic i el privat resulta força artificiosa perquè sovint algunes relacions de l’àmbit públic —per exemple a les empreses— estan regides pel model familiar Com assenyala LlFlaquer 2008, a Catalunya la família troncal, el model tradicional per antonomàsia, ha proporcionat històricament una matriu a partir de la qual deriven moltes pautes implícites de les relacions socials El règim de benestar…
cogestió
Economia
Sociologia
Sistema de participació dels treballadors en la gestió de l’empresa a través d’organismes propis.
Aquesta participació pot tenir graus i aspectes diferents, però, en general, constitueix una institució ambigua que pretén d’establir un sistema de collaboració harmònica entre capital i treball que elimini el conflicte, faci augmentar la productivitat i permeti a l’empresa de planificar econòmicament La cogestió, en l’aspecte econòmic, és pràcticament nulla i només ha tingut alguna incidència quant a millora de sous i control de dividends en l’aspecte tècnic, només ha arribat a l’escala dels suggeriments o les consultes, sense cap poder sobre l’organització de la producció i les innovacions…
societat civil
Sociologia
Conjunt d’associacions, entitats i institucions no polítiques que pretenen desenvolupar una activitat social de caràcter educatiu, cultural, sociopolític, sindical, etc.
Formen la societat civil les fundacions, les associacions privades sense ànim de lucre, els clubs, les empreses privades, els collegis professionals, etc Dins l’àmbit de les ciències socials, però, no hi ha un consens general sobre la noció exacta de societat civil, ja que no queda clara la separació, teòrica i empírica, existent entre les relacions polítiques, econòmiques i socials Al s XVIII, AFerguson 1767 parlà de societat civil per referir-se a un estat de civilitat conseqüència de la civilització Tanmateix, el terme societat civil acabà penetrant a la sociologia a través de les anàlisis…
espai públic
Sociologia
Espai físic o virtual que pot assolir, en contraposició a l’àmbit privat, una observació generalitzada i simultània de tots els membres de la comunitat.
L’espai públic era, en principi, un espai físic el del carrer, la plaça, el mercat Només a partir dels s XVI i XVII aquest espai esdevingué simbòlic La formació d’un espai públic és essencial per al naixement de la democràcia Actualment allò que defineix l’espai públic depèn, en bona part, dels mitjans de comunicació social, que són els que atorguen una visibilitat generalitzada a determinats fets
borsa de treball
Sociologia
Entitat de caràcter públic o privat, on conflueixen les ofertes i demandes de treball, i la missió de la qual és facilitar, cobrant o de franc, treball als qui ho sol·liciten.
Moltes borses tenen també serveis d’orientació i de selecció Un antecedent de les borses de treball es troba en els gremis, però la legislació laboral no les considerà fins al s XX Actualment, les crisis, la desocupació i els problemes d’adaptació, produïts per l’evolució constant de les tècniques, han imposat la creació d’institucions públiques encarregades d’assegurar la collocació fins i tot en períodes de normalitat, i la tendència a disposar l’obligatorietat de la utilització de les borses de treball tant per part dels patrons com dels treballadors i dels desocupats
tercer sector
Sociologia
En economia i sociologia, en contraposició al sector públic i al sector privat, conjunt d’activitats dutes a terme a partir d’iniciatives sorgides de la ciutadania, impulsades sobretot mitjançant el voluntariat i que tenen per objecte primordial la millora de la qualitat de vida de col·lectius diversos o de la societat en general.
La categoria ha sorgit sobretot del fort auge de les organitzacions no governamentals durant la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, i la incidència que, sobretot en les societats desenvolupades, han tingut en el curs de l’economia i la societat malgrat l’absència de l’afany de lucre en les activitats que porten a terme