Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
higiene d’instal·lacions
Alimentació
Tecnologia
Agronomia
Característiques de les instal·lacions directament relacionades amb la seguretat higiènica d’una planta de producció.
Aquest aspecte és fonamental en el cas de les superfícies directament en contacte amb l’aliment Són installacions higièniques les que estan en contacte directe amb el producte alimentari i es caracteritzen per ser inerts, llises, no poroses, polides, sense defectes, forats, esquerdes, fàcilment accessibles a la inspecció, neteja i desinfecció o bé fàcilment desmuntables
butiròmetre
Alimentació
Aparell de laboratori que serveix per a determinar la riquesa en greix de la llet i els seus derivats.
La llet és tractada amb àcid sulfúric concentrat, el qual la descompon en xerigot i greix per centrifugació se separa el greix, la quantitat del qual és indicada directament en un tub graduat
humitat
Alimentació
Contingut en aigua dels aliments, especialment el fixat per la legislació.
La seva determinació analítica per pèrdua de pes, de destillació amb dissolvents no miscibles, aquometria, etc és important per a la detecció de fraus i per a estudiar-ne l’alterabilitat directament proporcional a la humitat
gasificant
Alimentació
Nom genèric per a designar diferents additius alimentaris que barrejats amb un determinat producte produeixen un despreniment de diòxid de carboni en ésser escalfat o en entrar en contacte amb aigua, de manera que contribueixen a conferir al conjunt una textura adient.
Els gasificants són utilitzats en productes de confiteria, paneteria pans especials, rebosteria, galetes i masses fregides Els més emprats són els bicarbonats d’amoni i de sodi, els carbonats d’amoni, de calci, de magnesi, de potassi i de sodi, el clorur i el fosfat d’amoni, l’ortofosfat de potassi i de sodi, el polifosfat de sodi, el sulfat d’amoni i també, directament, el diòxid de carboni
proteïna d’organismes unicel·lulars
Alimentació
Bioquímica
Proteïna obtinguda per mitjà del metabolisme d’organismes unicel·lulars a partir d’un substrat no directament aprofitable per al consum animal.
Així, hom pot obtenir proteïnes per mitjà de llevats i bacteris a partir de melasses de l’elaboració del sucre, de residus de la pasta de paper, de xerigot, etc Per bé que aquests tipus de proteïnes són adients i d’alt valor alimentari, són majoritàriament destinades al consum del bestiar biotecnologia
arròs precuit
Alimentació
Arròs que, mercès a una manipulació prèvia, pot ésser cuit en un temps molt curt (cinc minuts aproximadament).
El procés de precocció comporta fissió del gra mitjançant calor seca aire a fi de produir microfissures en el gra que permetin una més ràpida cocció en l’etapa següent precocció, que pot ésser realitzada per immersió en aigua bullent o directament al vapor, la qual ha d’ésser ràpida per tal d’impedir al màxim l’arrossegament dels components alimentaris del gra i assecatge per aire calent 60-70 C a fi de tornar el gra a l’estat inicial
condicionament
Alimentació
Tecnologia
Operació d’humectació controlada del blat.
Aquesta és seguida d’un temps més o menys llarg de repòs abans de la molta, a fi de posar-lo en bones condicions físiques i provocar directament o indirectament certs canvis estructurals que facilitin de separar després el segó de l’endosperma per obtenir una farina més blanca Pot ésser efectuada en fred o bé per acció de la calor humida En aquest darrer cas, el tractament és dut a terme amb l’ajuda d’aparells especials anomenats condicionadors , amb els quals hom aconsegueix alhora de millorar les qualitats panificables de la farina
cacauet

Cacauets
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Llavor del cacauet.
Els cacauets, que tenen un elevat poder energètic 5,9 cal/g i un alt contingut en calci 1 mg/g i en fòsfor 4 mg/g, són directament comestibles, però habitualment són sotmesos a uns determinats processos industrials Un procediment corrent consisteix a sotmetre'ls a torrefacció i salar-los Una altra tècnica és de fregir-los amb oli de 3 a 10 minuts a 140°C i després salar-los o no Hom n'obté farina , oli oli de cacauet, una mantega i una proteïna, que és emprada en l’obtenció d’una fibra sarelon de propietats anàlogues a la llana
nata
Alimentació
Producte d’un color blanc groguenc, ric en greix, que hom separa de la llet per repòs (nata àcida) o per centrifugació en desnatadores (nata dolça).
Hom la higienitza, i pot ésser esterilitzada o homogeneïtzada Conté un 20-30% de greix, un 60-70% d’aigua, proteïnes, lactosa i minerals Hi poden ésser incorporats microorganismes de fermentació acidòfila i productors d’aromes Hom la consumeix directament, o bé barrejada en pastissos, gelats i formatges molt grassos També és emprada en l’elaboració de la mantega Hom la falsifica amb albúmina batuda, sacarat càlcic i espessidors En l’anàlisi és fonamental l’assaig sensorial, la quantitat i la qualitat de greix, l’acidesa i els additius La nata batuda és esponjosa i porta sucre La…
cafetera

Cafetera exprés de capsules de cafè
© C.I.C.-Moià
Alimentació
Aparell per a obtenir la infusió de cafè.
És basat fonamentalment en el principi de percolació o de condensació en l’anomenada cafetera exprés Les cafeteres d’ús domèstic, que han substituït les antigues mànegues, són constituïdes generalment per dos recipients, acoblats o no, amb un dipòsit intermedi per al cafè mòlt, proveït de filtre un dels recipients conté l’aigua ja escalfada prèviament o per escalfar i l’altre és destinat a recollir la infusió ja feta en passar l’aigua calenta o el vapor d’aigua pel dipòsit intermedi Algunes porten integrat el sistema, generalment elèctric cafetera elèctrica , d’escalfar l’aigua Les cafeteres…