Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
autooxidació
Alimentació
Alteració no enzimàtica oxidativa dels greixos insaturats amb la formació de composts carbonílics, àcids i polímers, els quals alteren les propietats sensorials físiques (viscositat, consistència, etc) dels aliments.
El mecanisme de l’autooxidació afecta els radicals, amb formació de peròxids hi intervenen l’oxigen i les radiacions, i les reaccions són catalitzades per metalls coure, ferro Suposa una de les causes més comunes de l’enranciment dels greixos Es pot controlar i impedir mitjançant additius antioxidants i reactius segrestants, desaireació o protegint els aliments de la claror
antiescumejant
Alimentació
Química
Producte que evita o redueix la formació d’escuma, o la destrueix un cop formada.
Els antiescumejants actuen modificant la tensió superficial, i llur eficàcia individual depèn del medi i en particular del pH Entre els utilitzats industrialment hom pot esmentar el 2-octanol, els olis sulfonats, el fosfat de tributil i, sobretot, les silicones Les silicones permeten de resoldre gairebé tots els problemes d’escuma i són actives a concentracions molt febles, àdhuc a 0,1 parts per milió Els antiescumejants són emprats en nombroses i molt diverses indústries, tant en medis aquosos com en no aquosos En particular, hom els utilitza en molts processos d’elaboració d’aliments, com…
anàlisi sensorial
Alimentació
Anàlisi de la palatabilitat d’un aliment portada a terme per tastadors experts o bé per representants del consumidor mitjà.
Té per finalitat de comprovar la constància de l’aroma, del gust i de la textura de l’aliment, avaluar-ne els ingredients o bé estudiar la qualitat i el possible èxit comercial d’un producte La formació dels qüestionaris, les condicions personals capacitat sensorial dels tastadors, les condicions ambientals llum, temperatura i la interpretació dels resultats han d’ésser molt estudiades per tal que les dades obtingudes tinguin validesa més o menys general
batedora
Alimentació
Màquina, aparell o instal·lació emprada en la indústria alimentària per a batre diversos productes en llur elaboració.
Les batedores poden ésser de funcionament intermitent o continu Les batedores intermitents, emprades en les petites indústries, són basades en l’aplicació d’agitadors planetaris ràpids de filferro Les batedores contínues, en què el pas de la matèria que hom vol batre líquida o pastosa entre un rotor i dos trencacorrents és simultani amb una circulació d’aire a pressió, són emprades en les indústries de gran producció i en processos d’assecatge amb formació prèvia d’una escuma persistent
necessitats nutritives
Alimentació
Conjunt de substàncies indispensables necessàries per al manteniment de l’organisme.
Depenen de l’edat, el sexe, el pes, la superfície corporal, la temperatura ambient, l’activitat, l’estat patològic i l’alimentació Les energètiques calòriques provenen de la demanda d’energia dels processos vitals les plàstiques proteiques i de calci i de fòsfor, de la formació i la renovació de les substàncies corporals i les protectores reguladores, dels requeriments indispensables de vitamines i minerals Els organismes sanitaris i de l’alimentació nacionals i internacionals FAO, OMS han estudiat i divulgat les necessitats mínimes i mitjanes dels individus
màquina embotelladora
Alimentació
Tecnologia
Màquina automàtica per a omplir de líquid una ampolla i, generalment, tapar-la, amb tapa o soldadura, en certs envasos de vidre o de material plàstic, i posar-li l’etiqueta.
Actualment són màquines molt automatizades, de manera que, des de l’elaboració del producte fins a l’emmagatzematge de les caixes, hom només hi intervé per controlar-ne el procés Generalment treballa per dosi volumètrica Quan és tracta de begudes carbòniques, treballa normalment a contrapressió, és dir, abans d’entrar el líquid a l’ampolla hom hi injecta aire o àcid carbònic a la mateixa pressió que té el líquid en el dipòsit d’alimentació, i d’aquesta manera aconsegueix un producte de millor qualitat i, especialment, evita la formació d’escuma
crioconcentració
Alimentació
Tecnologia
Agronomia
Sistema d’eliminació de part de l’aigua continguda en l’aliment mitjançant la formació i posterior eliminació de cristalls d’aigua pura.
És una tècnica de concentració que, a diferència de l’evaporació, no malmet la qualitat del producte ja que no hi ha tractament tèrmic S'aplica en sucs de fruita i cafè, entre molts d’altres
oligoelement
Alimentació
Biologia
Element químic que forma part d’un organisme en proporcions molt minses (<0,2% de la seva composició química), però que resulta indispensable per a la vida.
Participen en la constitució de substàncies organometàlliques importants hormones de la tiroide, cromoproteids, coenzims, i són necessaris per a la formació de molts complexos enzim-substrat Hom n'ha descrits una vintena de necessaris per a l’home Mn, Fe, Cu, Co, Ni, Al, Cr, Zn, Cd, Rb i Cs, entre d’altres En alimentació, un oligoelement és considerat essencial quan és present en el teixit de tots els organismes en una concentració aproximadament constant i quan la seva supressió causa anormalitats que es guareixen en corregir la deficiència Hom considera essencials el coure, el…
element mineral
Alimentació
Bioquímica
Element pertanyent al camp de la química inorgànica i que forma part del regne mineral.
Els elements minerals, juntament amb l’aigua, intervenen en la mineralització d’ossos i cartílags, en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids orgànics, de l’equilibri àcid-base i de processos enzimàtics, i en la formació de substàncies d’importància biològica Segons llur funció, no sempre ben coneguda, cosa que fa difícil a vegades de precisar si són essencials i quines necessitats en té l’organisme, hom els classifica en plàstics calci, fòsfor, magnesi, sofre electròlits sodi, potassi, clor, orgànics ferro, iode i oligoelements brom, fluor, bor, silici, níquel, cobalt,…
enfosquiment no enzimàtic
Alimentació
Enfosquiment produït en aliments únicament per reaccions químiques, sense la intervenció d’enzims
.
Aquesta reacció, doncs, també es pot donar en aliments esterilitzats o que hagin sofert una inactivació enzimàtica El mecanisme principal és la reacció de Maillard En certs casos és desitjable de provocar controladament l’enfosquiment no enzimàtic enfosquiment de la cervesa i la mel, torrefacció de cafè i fruita seca, obtenció d’extracte de carn i els seus substituts, etc, en tots els quals casos les reaccions que es produeixen porten a l’aparició de composts volàtils que són components importants de l'aroma característica En uns altres casos, aquesta mateixa reacció…