Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
hidrogenació
Alimentació
Tractament químic aplicat a greixos naturals destinats a l’elaboració d’aliments.
Consisteix en una saturació dels dobles enllaços dels àcids grassos per hidrogenació catalítica amb níquel, seguida de refinació i eliminació del catalitzador Millora les característiques sensorials i l’estabilitat dels greixos molt insaturats Hom l’anomena també enduriment , puix que permet, a partir dels greixos líquids, d’obtenir-ne de sòlids, útils com a primera matèria de margarines i shortenings greixos concrets Una hidrogenació excessiva elimina els àcids grassos poliinsaturats essencials, la qual cosa obliga a una hidrogenació selectiva que no arribi a una total saturació o bé a…
margarina
Alimentació
Emulsió plàstica de greixos i olis que no procedeixen de la llet o que només en procedeixen en part.
És un producte fonamentalment gras que, per les seves propietats físiques i sensorials, pot ésser emprat amb les mateixes finalitats que la mantega Fou ideada pel francès Mège-Mouriès, que guanyà el concurs convocat el 1869 per Napoleó III per a solucionar l’escassetat de mantega durant la guerra Per a elaborar-la partia d’oleomargarina part més fluida del seu, la digeria amb suc gàstric artificial i extret de glàndula mamària i ho mesclava amb una certa proporció de llet La possibilitat de falsificar la mantega amb margarina en feu necessari el control Avui el consum de margarina és molt…
desodoració
Alimentació
Eliminació de components causants d’aromes i gusts desagradables en aliments (com aigua, llet, farina de peix, soia, olis i greixos, hidrolitzants, etc).
Hom utilitza tècniques d’escalfament, destillació i adsorció per a líquids, unitàriament o en combinació La forma més específica i coneguda és el tractament d’olis i greixos durant la refinació
autooxidació
Alimentació
Alteració no enzimàtica oxidativa dels greixos insaturats amb la formació de composts carbonílics, àcids i polímers, els quals alteren les propietats sensorials físiques (viscositat, consistència, etc) dels aliments.
El mecanisme de l’autooxidació afecta els radicals, amb formació de peròxids hi intervenen l’oxigen i les radiacions, i les reaccions són catalitzades per metalls coure, ferro Suposa una de les causes més comunes de l’enranciment dels greixos Es pot controlar i impedir mitjançant additius antioxidants i reactius segrestants, desaireació o protegint els aliments de la claror
greix
Alimentació
Bioquímica
Lípid neutre constituït per una barreja de triglicèrids (èsters de glicerol i àcids grassos) i una fracció insaponificable, que conté colesterol i altres components químics específics.
Les substàncies nutritives assimilades en excés sobre les necessitats normals es transformen en greix, el qual és emmagatzemat en els teixits especialitzats quan s’arriba a un període de penúria, l’organisme empra aquestes reserves L’acumulació de greix acompleix també una altra funció en els organismes superiors, que és la de formar una capa de greix sota la pell, el pannicle adipós , el qual actua com a aïllant tèrmic protegint el cos contra temperatures ambientals massa baixes També hi ha greixos com a components estructurals de diversos teixits, de membranes cellulars i de…
greix transformat
Alimentació
Greix insaturat amb, com a mínim, un doble enllaç en configuració espacial trans.
Es troben de manera natural als productes lactis i les carns, sobretot de remugants, i en aliments processats com a resultat de la hidrogenació parcial dels greixos insaturats i del refinament dels olis vegetals i de peix, i també en derivats del procés de fregida A partir dels anys noranta, es començaren a descobrir els efectes ddaquest tipus de greix sobre la salut, que se centren en l’augment dels nivells de colesterol total i LDL, la disminució dels nivells d’HDL, la inducció de la inflamació sistèmica i la disfunció endotelial Per tot això, els greixos transformats s’…
interesterificació
Alimentació
Reagrupació molecular, a l’atzar o dirigida, dels diferents àcids grassos que, esterificats amb el glicerol, constitueixen els triglicèrids; hom l’aplica també a l’esterificació d’àcids grassos amb glicerol.
Les reaccions es produeixen per escalfament i en presència de catalitzadors La possibilitat de produir triglicèrids d’unes característiques desitjades fa que aquesta tècnica permeti d’obtenir olis i greixos alimentaris de qualitat funcional superior a partir de productes d’inferior qualitat A fi d’evitar el frau pel que fa a la qualitat i l’origen, la interesterificació per a l’obtenció d’olis i greixos comestibles és totalment prohibida a l’Estat espanyol
shortening
Alimentació
Cadascun dels greixos, obtingut per fusió o barreja d’olis hidrogenats i d’olis o greixos naturals.
Emprat com a ingredient en la indústria alimentària galetes, pastissos i d’altres productes que són cuits al forn, per tal d’incrementar la plasticitat i la manejabilitat de la massa i d’atorgar una textura cruixent al producte final
àcid nordihidroguaiarètic
Alimentació
Substància que és present en els exsudats resinosos de diverses plantes i que ha estat aïllada de les fulles de Larrea divaricata.
És emprat com a antioxidant en greixos i olis
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina