Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
refinació d’olis
Alimentació
Conjunt de processos i tractaments aplicats als olis per adaptar-los al consum humà.
desodoració
Alimentació
Eliminació de components causants d’aromes i gusts desagradables en aliments (com aigua, llet, farina de peix, soia, olis i greixos, hidrolitzants, etc).
Hom utilitza tècniques d’escalfament, destillació i adsorció per a líquids, unitàriament o en combinació La forma més específica i coneguda és el tractament d’olis i greixos durant la refinació
interesterificació
Alimentació
Reagrupació molecular, a l’atzar o dirigida, dels diferents àcids grassos que, esterificats amb el glicerol, constitueixen els triglicèrids; hom l’aplica també a l’esterificació d’àcids grassos amb glicerol.
Les reaccions es produeixen per escalfament i en presència de catalitzadors La possibilitat de produir triglicèrids d’unes característiques desitjades fa que aquesta tècnica permeti d’obtenir olis i greixos alimentaris de qualitat funcional superior a partir de productes d’inferior qualitat A fi d’evitar el frau pel que fa a la qualitat i l’origen, la interesterificació per a l’obtenció d’olis i greixos comestibles és totalment prohibida a l’Estat espanyol
shortening
Alimentació
Cadascun dels greixos, obtingut per fusió o barreja d’olis hidrogenats i d’olis o greixos naturals.
Emprat com a ingredient en la indústria alimentària galetes, pastissos i d’altres productes que són cuits al forn, per tal d’incrementar la plasticitat i la manejabilitat de la massa i d’atorgar una textura cruixent al producte final
hidrogenació
Alimentació
Tractament químic aplicat a greixos naturals destinats a l’elaboració d’aliments.
Consisteix en una saturació dels dobles enllaços dels àcids grassos per hidrogenació catalítica amb níquel, seguida de refinació i eliminació del catalitzador Millora les característiques sensorials i l’estabilitat dels greixos molt insaturats Hom l’anomena també enduriment , puix que permet, a partir dels greixos líquids, d’obtenir-ne de sòlids, útils com a primera matèria de margarines i shortenings greixos concrets Una hidrogenació excessiva elimina els àcids grassos poliinsaturats essencials, la qual cosa obliga a una hidrogenació selectiva que no arribi a una total saturació o bé a…
àcid nordihidroguaiarètic
Alimentació
Substància que és present en els exsudats resinosos de diverses plantes i que ha estat aïllada de les fulles de Larrea divaricata.
És emprat com a antioxidant en greixos i olis
essència
Alimentació
Farmàcia
Química
Perfumeria
Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor.
Molt difoses en la natura, hom les troba en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de diverses espècies vegetals Els constituents principals dels olis essencials són els terpens a més dels hidrocarburs alifàtics i de llurs derivats oxigenats alcohols, aldehids, cetones, èsters, hom hi troba també hidrocarburs aromàtics, fenols i llurs derivats, i en algunes essències, també, composts sulfurats i nitrogenats Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l’essència de gerani, que conté del 84% al 90% de geraniol, i essències en les quals el constituent principal no…
àcid gras omega-3
Alimentació
Conjunt d’àcids grassos poliinsaturats essencials, és a dir, que contenen dos o més dobles enllaços en l’estructura química i que tenen el primer doble enllaç o insaturació en l’àtom de carboni terminal no carboxílic número 3.
S'han de subministrar a través de l’alimentació, ja que són essencials per a l’organisme humà i aquest no és capaç de sintetitzar-los Els àcids grassos omega-3 més rellevants en nutrició humana són l’àcid alfa-linoleic o ALA 183 ω-3, l’icosapentaenoic o EPA 204 ω-3 i el docosahexaenoic o DHA 226 ω-3 Tot i que se sap que a partir de l’ALA es poden obtenir EPA i DHA, la capacitat del cos humà de convertir-los és molt limitada Les principals fonts alimentàries d’àcids grassos omega-3 són el peix blau, algunes algues marines, els olis derivats d’aquests peixos, com també els …
antiescumejant
Alimentació
Química
Producte que evita o redueix la formació d’escuma, o la destrueix un cop formada.
Els antiescumejants actuen modificant la tensió superficial, i llur eficàcia individual depèn del medi i en particular del pH Entre els utilitzats industrialment hom pot esmentar el 2-octanol, els olis sulfonats, el fosfat de tributil i, sobretot, les silicones Les silicones permeten de resoldre gairebé tots els problemes d’escuma i són actives a concentracions molt febles, àdhuc a 0,1 parts per milió Els antiescumejants són emprats en nombroses i molt diverses indústries, tant en medis aquosos com en no aquosos En particular, hom els utilitza en molts processos d’elaboració d’…