Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
descafeïnament
Alimentació
Química
Operació a què són sotmesos els grans de cafè a fi d’eliminar-ne la cafeïna i suprimir-ne les possibles accions fisiològiques no convenients sense canviar-ne les característiques organolèptiques.
El procés més primitiu consisteix a hidratar el gra verd, acidificar i extreure la cafeïna amb dissolvents orgànics, assecar el gra per eliminar-ne el dissolvent i torrar-lo Una millora del procés és extreure la cafeïna amb aigua calenta 93°C i després separar-la'n amb dissolvents orgànics a fi que aquests no estiguin en contacte amb el cafè La cafeïna extreta és utilitzada en la indústria farmacèutica
element mineral
Alimentació
Bioquímica
Element pertanyent al camp de la química inorgànica i que forma part del regne mineral.
Els elements minerals, juntament amb l’aigua, intervenen en la mineralització d’ossos i cartílags, en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids orgànics, de l’equilibri àcid-base i de processos enzimàtics, i en la formació de substàncies d’importància biològica Segons llur funció, no sempre ben coneguda, cosa que fa difícil a vegades de precisar si són essencials i quines necessitats en té l’organisme, hom els classifica en plàstics calci, fòsfor, magnesi, sofre electròlits sodi, potassi, clor, orgànics ferro, iode i oligoelements brom, fluor, bor, silici,…
biofactor
Alimentació
Component dels aliments que pot exercir influència sobre la digestió, l’absorció i, a vegades, sobre el metabolisme dels nutrients.
Engloba diversos composts, com els tanins, els flavonoides i alguns àcids orgànics presents fonamentalment en aliments vegetals
naringenina
Alimentació
Aglucona de la naringina, de la qual és obtinguda per hidròlisi; al contrari d’aquesta, no és amargant.
Es presenta en forma de lamelles, que es fonen a 251°C i són solubles en els dissolvents orgànics
agre
Alimentació
Sabor àcid desagradable que adquireixen determinats aliments a causa d’una alteració enzimàtica d’aliments
per microorganismes, principalment lactobacils.
El creixement dels microorganismes produeix àcids orgànics juntament amb altres productes de degradació responsables del sabor desagradable final
colorant alimentari
Alimentació
Additiu alimentari utilitzat per a donar un determinat color o reforçar el color natural i produir un efecte psíquic al consumidor, estimulant l’apetència del producte sense alterar-ne les qualitats nutritives o de conservació.
Segons llur natura química poden agrupar-se en colorants inorgànics, orgànics naturals o orgànics de síntesi Per a tots ells hi ha un control estricte en el codi alimentari de cada estat Els colorants inorgànics en general són poc utilitzats, però per a casos especials hom utilitza el biòxid de titani , el negre de fum , l' òxid de ferro , la plata metàllica , etc entre les substàncies naturals utilitzades per a acolorir aliments cal esmentar la clorofilla , el Β -carotè , la lactoflavina o riboflavina, el caramel , la curcumina , l' arxiota , etc L’ús de colorants…
sacarina
Alimentació
Química
Substància d’una dolçor extraordinària que hom obté comercialment a partir de l’àcid o-tolnensulfònic, d’acord amb la següent seqüència de reaccions:
.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en l’aigua freda i soluble en els solvents orgànics habituals, que es fon a 229°C És emprada en medicina com a edulcorant no nutritiu i com a additiu en la indústria alimentària
sidra
© Corel
Alimentació
Beguda alcohòlica, de color ambrat, resultat de la fermentació total o parcial del most de poma, el qual és obtingut per trituració, premsatge i difusió o centrifugació, i posteriorment és sulfitat i clarificat amb bentonita o pectasa.
Conté els productes normals de la fermentació alcohòlica alcohols, àcids orgànics, diòxid de carboni i els propis d’un suc vegetal pectines, àcid màlic, polifenols, substàncies nitrogenades, minerals El seu contingut d’alcohol és de 5-6% i el de sucres és de 0,7-2%
aliment alterat
Alimentació
Aliment que durant el procés d’obtenció, manipulació, transport o emmagatzematge ha sofert, per causes no provocades intencionadament, canvis en el seu valor organolèptic o nutritiu, que el fan inepte per al consum a què és específicament destinat.
L’alteració pot ésser motivada per accions químiques corrosió d’envàs, oxidacions, reaccions entre components, físiques humitat, temperatura, radioactivitat i biològiques microorganismes, insectes, rosegadors La ingestió d’un aliment alterat pot ésser en molts casos un mitjà de transmissió de malalties o de provocació de trastorns orgànics L'alteració d’un aliment queda definida legalment i tècnicament en no complir les especificacions sanitàries del codi alimentari vigent Les investigacions de la ciència dels aliments s’esforcen a disminuir cada dia més els riscs d’alteració
xarop artificial
Alimentació
Succedani del xarop de fruita fet amb essències, àcids orgànics i additius.