Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
coadjuvant tecnològic
Alimentació
Química
Substància o matèria que no es consumeix com a ingredient alimentós per ella mateixa i que hom utilitza en l’elaboració de les primeres matèries, aliments o llurs ingredients.
Els coadjuvants tecnològics poden donar lloc a la presència no intencionada, però inevitable, de residus o derivats en el producte final
sinalbina
Alimentació
Substància cristal·lina que ocorre en les llavors de la mostassa blanca.
És un glucòsid que per l’acció de l’enzim mirosina, en presència d’aigua, es desdobla en isotiocianat de para-oxibencil, glucosa i bisulfat de sinapina
papaïna
Alimentació
Bioquímica
Enzim proteolític procedent del tronc, les fulles i el fruit del papaier.
Hidrolitza les proteïnes i alguns polipèptids sintètics S'activa en presència dels àcids cianhídric o sulfhídric o amb grups tiol de certes substàncies, com el glucagó, la cisteïna, etc Hom l’empra en substitució de la pepsina, i també com a vermicida i com a additiu ablanidor de la carn
interesterificació
Alimentació
Reagrupació molecular, a l’atzar o dirigida, dels diferents àcids grassos que, esterificats amb el glicerol, constitueixen els triglicèrids; hom l’aplica també a l’esterificació d’àcids grassos amb glicerol.
Les reaccions es produeixen per escalfament i en presència de catalitzadors La possibilitat de produir triglicèrids d’unes característiques desitjades fa que aquesta tècnica permeti d’obtenir olis i greixos alimentaris de qualitat funcional superior a partir de productes d’inferior qualitat A fi d’evitar el frau pel que fa a la qualitat i l’origen, la interesterificació per a l’obtenció d’olis i greixos comestibles és totalment prohibida a l’Estat espanyol
bioquímica dels aliments
Alimentació
Bioquímica
Disciplina que, amb criteris de la bioquímica i la bromatologia estudia els composts químics dels organismes vegetals i animals.
Considera bàsicament les seves funcions fisiològiques i el seu paper com a components alimentaris per a l’home i els animals superiors En l’àmbit agroalimentari, a més de conèixer els mecanismes de creixement de les espècies biològiques, és també important de determinar les transformacions bioquímiques que s’esdevenen després de la collita o del sacrifici, ja que aquestes transformacions enfosquiment enzimàtic i no-enzimàtic afecten la qualitat nutritiva i la presència física del producte alimentari La bioquímica dels aliments genera aplicacions pràctiques directes i ofereix la…
llet fermentada
Alimentació
Llet que ha estat coagulada a partir de bactèries làcties (Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus) o altres microorganismes que transformen la lactosa en àcid làctic i altres metabòlits mitjançant un procés de fermentació.
Els microorganismes són viables i actius en el producte final El canvi principal que es dóna en la llet és la disminució del pH fins a 4, amb la qual cosa es coagula la caseïna i forma un gel que dóna la textura típica de les llets fermentades Les llets fermentades i més conegudes són el iogurt llet fermentada per Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus , el quefir, el kumiss i les llets fermentades amb bifidobactèries i amb diferents espècies de Lactobacillus , entre d’altres La seva composició nutricional és similar a la llet de partida, sobretot pel que fa a la quantitat de…
Agrolimen
Alimentació
Economia
Holding industrial català del sector alimentari constituït el 1964 per Lluís Carulla.
Primera empresa d’aquest sector de Catalunya És de capital eminentment familiar i té l’origen en l’empresa de concentrats de carn Gallina Blanca que el fundador creà l’any 1937 Participa en nombroses empreses, que van des de l’elaboració del producte fins al consum final, i s’ha diversificat en els camps de la perfumeria, el material sanitari o l’alimentació animal, molt sovint associat a capitals estrangers, cosa que li ha permès una important presència internacional Cal esmentar, entre les marques més destacades, Gallina Blanca productes alimentaris preparats, Gallina Blanca…
dieta mediterrània
Alimentació
Patró alimentari característic de diversos països de la conca mediterrània amb cert caràcter ancestral.
Representa un model alimentari molt saludable, ja que té unes taxes de morbiditat per malalties cròniques més baixes i una esperança de vida més elevada que les d’altres regions Durant la dècada del 1960 es podien trobar algunes característiques comunes que la distingien, com l’abundància d’aliments derivats del blat i altres cereals, i fruita, verdura i hortalisses, llegum i fruita seca la utilització de l’oli d’oliva com a principal font de greix un consum moderat de peix, productes lactis i ous el consum de petites quantitats de carn, i l’aportació de vi durant els àpats Al llarg de les…
colorant alimentari

Colorants alimentaris
Alimentació
Additiu alimentari utilitzat per a donar un determinat color o reforçar el color natural i produir un efecte psíquic al consumidor, estimulant l’apetència del producte sense alterar-ne les qualitats nutritives o de conservació.
Segons llur natura química poden agrupar-se en colorants inorgànics, orgànics naturals o orgànics de síntesi Per a tots ells hi ha un control estricte en el codi alimentari de cada estat Els colorants inorgànics en general són poc utilitzats, però per a casos especials hom utilitza el biòxid de titani , el negre de fum , l' òxid de ferro , la plata metàllica , etc entre les substàncies naturals utilitzades per a acolorir aliments cal esmentar la clorofilla , el Β -carotè , la lactoflavina o riboflavina, el caramel , la curcumina , l' arxiota , etc L’ús de colorants de síntesi és com més va…
rebullida
Alimentació
Fermentació soferta per les conserves, deteriorades per la presència de microorganismes, a causa d’un tractament insuficient o d’una contaminació posterior, i en la qual es produeixen àcids i gasos.