Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
interesterificació
Alimentació
Reagrupació molecular, a l’atzar o dirigida, dels diferents àcids grassos que, esterificats amb el glicerol, constitueixen els triglicèrids; hom l’aplica també a l’esterificació d’àcids grassos amb glicerol.
Les reaccions es produeixen per escalfament i en presència de catalitzadors La possibilitat de produir triglicèrids d’unes característiques desitjades fa que aquesta tècnica permeti d’obtenir olis i greixos alimentaris de qualitat funcional superior a partir de productes d’inferior qualitat A fi d’evitar el frau pel que fa a la qualitat i l’origen, la interesterificació per a l’obtenció d’olis i greixos comestibles és totalment prohibida a l’Estat espanyol
valor biològic
Alimentació
Paràmetre emprat per a valorar la qualitat nutritiva d’una proteïna.
Hom l’indica per VB, i l’expressa com el percentatge de nitrogen absorbit que és retingut per a sintetitzar proteïnes corporals en subministrar la proteïna estudiada al subjecte d’experimentació com a única font de nitrogen i per sota del nivell mínim de manteniment, i depèn del contingut en aminoàcids de la proteïna en qüestió Hom no té en compte la pèrdua de nitrogen durant la digestió La proteïna “perfecta” té un VB 100 En general, les proteïnes de valor biològic elevat són les animals la millor és la d’ou de gallina, a diferència de les vegetals, malgrat que hi ha proteïnes vegetals, com…
estabilitat
Alimentació
Període de temps durant el qual un aliment manté una qualitat satisfactòria.
De l’estabilitat d’un aliment en depèn, doncs, la vida útil o durabilitat L’estabilitat d’un aliment depèn dels seus components, del procés d’elaboració, del tipus d’embalatge, de les condicions d’emmagatzematge temps, temperatura, humitat i del transport Cal, però, recordar que hi ha aliments que requereixen un cert temps d’envelliment o de maduració En funció de llur estabilitat, els aliments són classificats en peribles vida útil de 2 a 30 dies llet i derivats, i pa, carn, peix, fruita i verdura frescs semiperibles vida útil de 30 a 90 dies alguns formatges, gelats, aliments amb salmorra o…
deshidrocongelació
Alimentació
Procés de conservació d’aliments que utilitza la barreja de dues tècniques: de primer, la deshidratació del producte per aire calent fins a reduir aproximadament un 50% d’aigua, i posteriorment, la congelació.
La ràpida pèrdua d’aigua inicial no afecta la qualitat del producte, i hom el congela abans que s’hi iniciïn degradacions
migració
Alimentació
En la tecnologia de l’envasament d’aliments, fenomen pel qual certes impureses de l’envàs poden passar al contingut i afectar-ne els caràcters sensorials i fins i tot contaminar-lo.
Això s’escau amb els materials metàllics, especialment amb les soldadures de baixa qualitat en els enllaunaments d’aliments àcids sucs de fruita, escabetxats, etc, i amb els materials polimèrics plàstics
crioconcentració
Alimentació
Tecnologia
Agronomia
Sistema d’eliminació de part de l’aigua continguda en l’aliment mitjançant la formació i posterior eliminació de cristalls d’aigua pura.
És una tècnica de concentració que, a diferència de l’evaporació, no malmet la qualitat del producte ja que no hi ha tractament tèrmic S'aplica en sucs de fruita i cafè, entre molts d’altres
rehidratació
Alimentació
Procés en què hom aporta aigua a certs productes alimentaris que han estat prèviament sotmesos a deshidratació
.
El temps de durada i el grau de rehidratació aconseguits són dos paràmetres útils per tal d’avaluar la qualitat de la deshidratació prèvia L’assoliment de l’eficàcia màxima en la rehidratació és un objectiu prioritari en el desenvolupament d’aliments deshidratats instantanis
brou deshidratat
Alimentació
Producte obtingut per barreja en forma deshidratada d’extrets de carn, d’hidrolitzats de proteïnes, d’extrets de llevat, de vegetals, de glutamat monosòdic, de greix, de sal i d’espècies en una proporció que doni per dissolució o ebullició en aigua una composició organolèptica o dietètica del mateix ordre que la del brou.
Per tal d’assegurar la qualitat d’aquesta composició, els codis alimentaris en regulen les proporcions, i així, a l’Estat espanyol, hom exigeix en els brous de carn, per exemple, un contingut mínim del 10% d’extret de la carn corresponent a la seva denominació, el 2,5% de nitrogen i un màxim del 65% de sal
bromatologia
Alimentació
Ciència dels aliments.
Es tracta d’una disciplina quimicobiològica, amb vessants tecnològics i sanitaris, aplicada als aliments i llurs ingredients, que utilitza moltes ciències fonamentals biologia, bioquímica, física, microbiologia, química, etc i participa en la problemàtica de la tecnologia aplicada bioenginyeria, enginyeria química, tècnica d’envasament, etc S’ocupa de l’estudi de la composició i propietats dels aliments i llurs ingredients matèries primeres destinades al consum directe o a l’elaboració d’aliments manufacturats i productes alimentosos preparats per la indústria alimentària dels processos de…