Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
enfosquiment no enzimàtic
Alimentació
Enfosquiment produït en aliments únicament per reaccions químiques, sense la intervenció d’enzims
.
Aquesta reacció, doncs, també es pot donar en aliments esterilitzats o que hagin sofert una inactivació enzimàtica El mecanisme principal és la reacció de Maillard En certs casos és desitjable de provocar controladament l’enfosquiment no enzimàtic enfosquiment de la cervesa i la mel, torrefacció de cafè i fruita seca, obtenció d’extracte de carn i els seus substituts, etc, en tots els quals casos les reaccions que es produeixen porten a l’aparició de composts volàtils que són components importants de l'aroma característica En uns altres casos, aquesta mateixa reacció porta a composts pudents…
deterioració
Alimentació
Evolució d’un aliment que el porta a no ésser acceptable per al consum humà.
La inadequació per al consum pot ésser deguda a reaccions purament químiques entre els components enfosquiment no enzimàtic, a reaccions catalitzades pels mateixos enzims alteració enzimàtica d’aliments, enfosquiment enzimàtic, a creixement de microorganismes alteració microbiològica d’aliments, a insectació, a contaminació per rosegadors o a pèrdua de la textura característica per canvi en el contingut d’aigua
conservació
Alimentació
Tècnica de preparar els aliments per tal d’evitar-ne el procés de descomposició i de mantenir-ne el poder nutritiu.
És practicada per l’home des de temps molt antic la deshidratació d’aliments al sol i a l’aire és anterior a l’escriptura, obeint la necessitat d’acumular productes alimentaris per al temps d’escassetat i també per poder-los transportar del lloc de producció al de consum Actualment, el gran increment de població i l’acumulació d’aquesta en grans nuclis han fet que la conservació sigui fonamental L’alteració d’aliments alteració microbiològica d’aliments, enfosquiment enzimàtic, enfosquiment no enzimàtic, insectació d’aliments té les seves fonts fonamentals en el desenvolupament microbià, en…
autooxidació
Alimentació
Alteració no enzimàtica oxidativa dels greixos insaturats amb la formació de composts carbonílics, àcids i polímers, els quals alteren les propietats sensorials físiques (viscositat, consistència, etc) dels aliments.
El mecanisme de l’autooxidació afecta els radicals, amb formació de peròxids hi intervenen l’oxigen i les radiacions, i les reaccions són catalitzades per metalls coure, ferro Suposa una de les causes més comunes de l’enranciment dels greixos Es pot controlar i impedir mitjançant additius antioxidants i reactius segrestants, desaireació o protegint els aliments de la claror
pernil

Pernil salat tallat a llesques
© Fototeca.cat
Alimentació
Cuixa o espatlla de porc o de senglar salada en sec, en humit o per injecció de salmorra, i posteriorment dessecada a l’aire, per cocció o fumatge, perquè es conservi.
És un aliment energètic i plàstic, gràcies al greix i a les proteïnes, respectivament L’elaboració, a més de les etapes de salament, rentament i assecatge, consta del procés de maduració, en què s’esdevenen un seguit de reaccions característiques, afavorides per lactobacils, en un ambient adequat d’humitat i de temperatura Aquest procés dura si fa no fa un any Hi ha diverses denominacions d’origen reconegudes
interesterificació
Alimentació
Reagrupació molecular, a l’atzar o dirigida, dels diferents àcids grassos que, esterificats amb el glicerol, constitueixen els triglicèrids; hom l’aplica també a l’esterificació d’àcids grassos amb glicerol.
Les reaccions es produeixen per escalfament i en presència de catalitzadors La possibilitat de produir triglicèrids d’unes característiques desitjades fa que aquesta tècnica permeti d’obtenir olis i greixos alimentaris de qualitat funcional superior a partir de productes d’inferior qualitat A fi d’evitar el frau pel que fa a la qualitat i l’origen, la interesterificació per a l’obtenció d’olis i greixos comestibles és totalment prohibida a l’Estat espanyol
fregir
Alimentació
Tractar un aliment amb oli o greix (animal o vegetal) a alta temperatura (185- 200°C).
En el decurs d’aquesta operació es produeix una deshidratació del producte, una absorció de l’oli o el greix i d’altres reaccions químiques provocades per l’alta temperatura enfosquiment no enzimàtic Atès que l’oli o el greix es degrada per acció de la temperatura augment de l’acidesa, oxidacions, polimeritzacions, etc, en els processos industrials de fregir cal excercir un control ferm per evitar cap pèrdua possible de les qualitats organolèptiques del producte
alteració no enzimàtica d’aliments
Alimentació
Alteració dels productes agroalimentaris ocasionada per una reacció dels aminoàcids amb els sucres presents.
El contingut d’humitat, el pH i la temperatura són els factors que condicionen el desenvolupament i el camí de les complexes reaccions involucrades reacció de Maillard, reagrupament d’Amadori, degradació de Strecker, etc Les modificacions no enzimàtiques dels aliments són responsables tant de la seva alteració química p ex, enfosquiment, i menyscabament nutricional de la llet com del desenvolupament d’aromes característiques color i tast propis de la crosta del pa, la carn rostida, etc
aliment alterat
Alimentació
Aliment que durant el procés d’obtenció, manipulació, transport o emmagatzematge ha sofert, per causes no provocades intencionadament, canvis en el seu valor organolèptic o nutritiu, que el fan inepte per al consum a què és específicament destinat.
L’alteració pot ésser motivada per accions químiques corrosió d’envàs, oxidacions, reaccions entre components, físiques humitat, temperatura, radioactivitat i biològiques microorganismes, insectes, rosegadors La ingestió d’un aliment alterat pot ésser en molts casos un mitjà de transmissió de malalties o de provocació de trastorns orgànics L'alteració d’un aliment queda definida legalment i tècnicament en no complir les especificacions sanitàries del codi alimentari vigent Les investigacions de la ciència dels aliments s’esforcen a disminuir cada dia més els riscs d’alteració
reacció de Maillard
Alimentació
Bioquímica
Conjunt de reaccions no enzimàtiques que s’esdevé entre aminoàcids i sucres reductors.
Es produeix per escalfament o en el curs d’un emmagatzematge prolongat, i es manifesta per l’aparició de composts bruns En l’àmbit de la tecnologia alimentària té un doble interès d’una banda, és una de les causes de la deterioració i l’envelliment de molts aliments de l’altra, és un procés que hom provoca per a l’obtenció d’una aparença i d’un sabor característics crosta de pa, carn rostida, etc