Resultats de la cerca

Per a edulcorants naturals hom pren 100 g com a poder edulcorant de la sacarosa

La fabricació comença preparant en calent un xarop amb aigua i sucre del 65% al qual és afegit àcid cítric per provocar una inversió parcial del sucre a fi d’evitar cristallitzacions de la sacarosa en el producte final L’ametlla pelada és mòlta i refinada a fi d’obtenir una pasta el més homogènia possible, que hom afegeix al xarop i és barrejat tot intensament Aquesta darrera etapa és realitzada a 80-90°C, amb què aconsegueix una pasteurització, bé que, a causa del contingut d’espores bacterianes en les ametlles, és normal l’addició d’un conservador antimicrobià…

Hi ha edulcorants naturals sacarosa, fructosa, glucosa, etc amb poder energètic 4,1 kcal / g i un conjunt de productes de síntesi química sacarina, ciclamats, etc caracteritzats per un poder edulcorant molt superior als sucres naturals 1 g de sacarina té el mateix efecte que aproximadament 500 g de sacarosa i perquè no fan cap aportació energètica Hom ha intentat de lligar el seu poder edulcorant amb l’estructura química coordinada entre grups —OH i —NH 2 La seva utilització és com a substitut dels sucres naturals en dietes on el sucre no és convenient aliment La…

S'han emprat amb aquesta finalitat olis bromats, la inoqüitat dels quals ha estat controvertida Hom utilitza també èsters del glicerol i la colofònia, i l’acetat isobutirat de sacarosa

El seu poder edulcorant és de 200 a 250 vegades superior al del sucre sacarosa Tot i que aquest valor és inferior al que presenta la sacarina, l’avantatja pel gust dolç, més agradable L’ús n’és prohibit a causa de la seva toxicitat

El suc procedent de la difusió, amb hidròxid càlcic addicionat, és tractat amb anhídric carbònic gasós, que fa precipitar les sals càlciques solubles en forma de carbonat que en precipitar-se finalment engloba impureses en estat colloidal i desdobla el sacarat càlcic en sacarosa i carbonat càlcic

En alguns tipus pruna, préssec la cocció és sense sucre, però normalment s’arriba a un 45-65% de sacarosa La consistència varia segons el temps de cocció Les pastes , o melmelades sòlides com la de codony, són obtingudes coent la polpa amb xarop, fins que, per refredament, en resulta una massa sòlida No pot ésser considerada una conserva, perquè el sucre en varia el tast i el valor nutritiu, que és fonamentalment energètic

La sensació de dolç s’esdevé per estimulació de les papilles corresponents del sentit del gust per l’acció de substàncies generalment no iòniques, com la majoria dels sucres i els glucòsids i els productes de síntesi, com la sacarina i la dulcina Algunes substàncies iòniques produeixen també la sensació de dolç, com ara el plom i les sals de berilli La quantitat mínima que pot produir la sensació de dolç, expressada en sacarosa, és de 7 mg

La transformació, a l’esòfag d’aquests insectes, consisteix fonamentalment en una concentració i una hidròlisi enzimàtica de la sacarosa inversió Ja formada, reglota i és dipositada a les cavitats de la bresca, i després servirà d’aliment a alguns individus adults i a certes larves Els caràcters sensorials de la mel depenen de la planta de la qual majorment procedeix, i pot ésser tòxica i tot, si ho era la planta El color sol ésser blanquinós o verdós Químicament consta de sucre invertit levulosa i glucosa —conté un 60-75% de sucres reductors— i aigua com a màxim un 21% Inclou…

Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…