Resultats de la cerca

Professor a la Universität des Saarlandes des del 1949, estudià les obres de trobadors, algunes de les quals edità Publicà, entre d’altres, Repertoire métrique de la poésie des Troubadours 1953-57, Trouvères et Minnesänger 1952 i Du rôle des troubadours dans la formation de la poésie lyrique moderne 1950 S'interessà també per la literatura catalana Ponç de la Guàrdia , Cerverí de Girona , Berenguer d’Anoia , etc

Vida i obra Fou un dels estudiosos estrangers de l’època que millor comprengueren la realitat cultural catalana Fundà i dirigí la Revue Hispanique 1894-1933, que, ja en el seu primer exemplar, concretava que se centrava en l’estudi de les llengües, les literatures i les històries de les terres castellanes, catalanes i portugueses Fou la primera revista erudita no catalana que acceptà articles escrits en català Mantingué una collaboració ben intensa amb Jaume Massó i Torrents  que es traduí en diversos projectes com ara l’edició conjunta de l’obra del segle XV, Cançoner sagrat de Vides…

Vida i obra De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears A partir del 1869 obtingué premis als jocs florals de Barcelona, i ja el 1873 fou proclamat mestre en gai saber El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Millenari de Montserrat, amb l’oda “A la Verge de Montserrat” Publicà un fragment del drama històric “Les noces de l’infant” al Calendari Català de l’Any 1882 1881  Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren…

Prenent com a base la sonografia Barbier, Braille inventà un mètode d’escriptura i lectura, feta per mitjà d’impressions en relleu sobre planxes, la qual cosa permet un tipus de lectura analítica i tàctil a la velocitat de 125 a 175 paraules per minut El sistema Braille fou adoptat com a oficial el 1854 a l’Institut des Aveugles, i el 1878, al Congrés Internacional de París, com a sistema universal d’ensenyança dels cecs actualment encara és usat

Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de La Veu de Catalunya i director del setmanari infantil Jordi  1928 Collaborà especialment en la Revista de Catalunya 1925-28, i també a  La Publicitat , La Nau i Imatges Traduí al català obres de Molière, Croisset, Lamartine i Mérimée Als anys vint publicà la biografia Josep M de Sagarra s d i edità El teatre català anterior a Pitarra 1928, l’antologia Cançoner de Nadal 1935 i preparà l’antologia de l’obra poètica de mossèn Cinto dins Miscellània Verdaguer 1946 Escriví també poesia és autor de dos goigs, un a Sant…

Professionalment fou oficial d’artilleria de l’exèrcit francès En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i, després, de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans Va ser també síndic de la mantinença catalana del felibrige i mantenidor dels Jocs Florals, a Perpinyà La seva poesia, clàssica, té un caràcter preciosista Publicà els reculls Renaixement català somnieigs poètics 1964 Esfullament d’ànima Tannkes 1966, escrit amb la intencionalitat de retre un homenatge a Carles Riba Itinerari espiritual…

Vida i obra Les investigacions historiogràfiques l’han identificat amb Josep Andreu i Fontcuberta Era un militar liberal, fill d’un militar absolutista originari de l’Arieja que s’havia fet voluntari de l’exèrcit espanyol arran de la guerra contra la Convenció Francesa El 1828, amb l’arribada a Barcelona del comte d’Espanya, com a capital general de Catalunya, s’exilià a Perpinyà, on es dedicà a l’ensenyament d’idiomes i a la publicació del  Journal grammatical et littéraire de la langue espagnole , de caràcter periòdic i amb finalitats docents També assimilà el romanticisme i simpatitzà amb…

Secretari de l’ambaixada hispànica a Roma Traduí al català  Summa de la doctrina cristiana del jesuïta Petrus Canisius —Pere Canisi— i Breu compendi per examinar la consciència, de l’arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala, ambdues publicades a Barcelona el 1579

Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme  des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…

Tenia una àmplia formació cultural Edità privadament la seva obra poètica, que reflecteix influències romàntiques i parnassianes i mostra una predilecció pels temes històrics, bàsicament medievalitzants, i pels paisatgístics Arquimesa 1910, Evocacions 1912 i Hores de collegi 1922 Collaborà a la Revista d’Olot  i dirigí les revistes El Deber  i Fulla Seràfica Traduí poemes de Pierre de Ronsard, Giacomo Leopardi, Alessandro Manzoni, Joachim du Bellay, Francis Jammes i William Wordsworth i publicà una versió incompleta d’ Evangelina 1923, de Henry Wadsworth Longfellow Pòstumament, es publicà el…