Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
letó
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup bàltic parlada a Letònia.
És dividida en tres varietats dialectals l’oriental augszemnieku , el central vidus , que és la base de la llengua literària, i l’occidental tamnieku Més evolucionat que el lituà, tant en l’aspecte fonètic com en el morfològic, té sis casos i un sistema verbal complex El primer text escrit en letó és un catecisme catòlic del 1585 El 1922 el sistema ortogràfic, d’origen alemany, amb caràcters gòtics, fou substituït pels caràcters llatins, amb alguns signes diacrítics
kurd
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup irànic nord-occidental.
Era parlada a la primera dècada del segle XXI per més de vint milions de kurds a Turquia uns 7,5 milions, l'Iran 6 milions, l'Iraq 4,6 milions, Síria 1,6 milions i, en nombres força inferiors, Armenia, l’Azerbaijan i altres estats del Caucas, i també a Alemanya i altres països europeus És fraccionada en nombrosos dialectes, que hom pot agrupar en dos conjunts el meridional regió dels bakhtiari i el del kurmandjí, subdividit així mateix en un grup oriental el del mukrī i un altre d’occidental Alguns d’ells són molt relacionats amb les llengües zaza i goranî el poeta zaza Aḥmad Hānī 1651-1706…
kazakh
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua que integra la branca aralocaspiana de la família altaica, parlada per uns 9,5 milions de persones.
D’aquestes, més d’un 70% corresponen al Kazakhstan, on és llengua oficial, el 12,5% a la Xina, el 8,5% a l’Uzbekistan i el 6% a Rússia Té tradició escrita des de mitjan segle XIX Inicialment se serví de alfabet àrab i, des de mitjan s XX, del ciríllic La primera literatura kazakh era basada en la poesia popular i en cançons, i era estimulada per improvisadors espontanis, una mena de bards, el més famós dels quals fou Zambul Žabajev 1846-1945 en la literatura moderna hi ha dos autors de relleu Abai Kunanbajev 1845-1909, que s’inspirà en patrons russos, i Mukhtar O Evesov 1897-1961, prosista,…
ídix
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels jueus asquenazites, dita també judeoalemany, parlada per uns vuit milions de persones.
Producte de diversos elements i sobre una base alt-alemanya, hi intervenen factors eslaus, fràncics i romànics, tot plegat mediatitzat per l’hebreu, que, entre d’altres coses, hi ha aportat l’alefat Té dos dialectes l’occidental, parlat antigament als Països Baixos, a la meitat occidental del que actualment és Alemanya i a Alsàcia-Lorena i l’oriental, de la Bàltica a la mar Negra i, sobretot d’ençà del genocidi dut a terme pels nazis, transportat als EUA
japonès
Lingüística i sociolingüística
Llengua de difícil filiació, relacionada per molts amb el coreà i el manxú i amb les llengües altaiques.
És parlat al Japó per uns 120 milions de persones, a les illes Hawaii més de 250 000, el 30% de la població, a Califòrnia EUA uns 300 000 i al Brasil 150 000 Té una gran varietat dialectal, i el dialecte de Tòquio és considerat l’idioma oficial La documentació més antiga en japonès són unes inscripcions fetes en caràcters xinesos al segle V És una llengua d’estructura aglutinant que combina diversos elements lingüístics en mots simples, cadascun d’aquests elements tenint una significació fixa i apta a existir separadament Té poques vocals i consonants, i la major part de les síllabes són…
italianisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir d’aquesta llengua emprat en una altra llengua.
Quant a Catalunya, a partir del s XIII, a part els contactes directes in situ , hi hagué relacions culturals, com ho palesa l’existència de diverses traduccions medievals d’obres de Boccaccio, Dant i LBAlberti i, així mateix, la influència directa de corrents literaris italians en els escriptors catalans La impressió que fa, en observar el lèxic, és que, a la darreria del s XIV i durant tot el XV, el català s’obre als italianismes atillat, artesà, brúixola, carícia, embossada, esquif, macarró i molts més Són manlleus que pertanyen a totes les esferes del vocabulari en especial són termes de…
islandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava occidental, parlada per la totalitat dels habitants d’Islàndia (unes 280.000 persones a mitjan anys noranta) i als EUA i el Canadà (uns 12.000).
L’islandès actual és tan pròxim al de l’època medieval feta abstracció d’alguns canvis fonètics que, iniciats vers el segle XII, no foren completats fins al XVIII que un infant pot llegir sense dificultats insuperables les velles sagues Les diferències dialectals, d’altra banda, són lleugeres i escasses, principalment d’índole fonètica, entre els parlars del sud i els del nord Lèxicament, la llengua és d’un purisme extraordinari, fruit de la reacció iniciada a la primeria del segle XIX per bandejar els nombrosos barbarismes que s’hi havien infiltrat L’alfabet llatí hi és utilitzat des del…
gaèlic irlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica pertanyent a la branca goidèlica del grup insular parlada a l’illa d’Irlanda.
Originada a Irlanda, hi té tres variants meridional a An Mhumha, occidental a Connachta i septentrional a Dún na nGall Al segle XVI inicià un procés de recessió davant el progrés de l’anglès com a llengua de comunicació i de cultura Posteriorment, amb la seva reimplantació com a llengua nacional i establerta l’obligatorietat del seu estudi a les escoles, ha experimentat una revifalla El 2005, el govern irlandès aconseguí que l’irlandès fos reconegut com a llengua de treball de la Unió Europea, i l’any següent impulsà un pla per a assolir un bilingüisme efectiu anglès-irlandès en…
estilística
Lingüística i sociolingüística
Estudi de l’estil d’un escriptor o d’una determinada època.
mètode integral
Lingüística i sociolingüística
Mètode de les escoles modernes de filologia i de lingüística estructural que pretenen d’estudiar un fenomen lingüístic dins el conjunt total del sistema en el qual aquest fenomen es produeix.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina