Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
signe
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat pel lingüista suís F.de Saussure en lloc del més tradicional i ambigu de mot per a designar la particular associació d’un concepte significatiu, o significat, i d’una imatge acústica, o significant
.
Cada signe, doncs, presenta un costat semàntic i un de fonològic, com si fossin les dues cares d’un paper Segons això, les llengües mostraran diferències derivades, en primer lloc, d’una distinta categorització dels significats per exemple, la manca de correlació entre el castellà caja i el català capsa/caixa o dels significants per exemple, l’oposició s/z en català, inexistent en castellà, així com també per una associació distinta d’ambdós termes per exemple, el significat “cadira” té significants distints en castellà, anglès, alemany, francès, etc mentre que, per…
Francesc de Santcliment
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Frare mendicant Traduí de l’italià al català el Fiore di virtù , versió que fou publicada a Lleida Flors de virtuts e de costums , 1489, 1490, Barcelona 1495 i Girona 1497 La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l’edició veneciana del 1477
,
expressió
Lingüística i sociolingüística
En l’escola glossemàtica, pla del significant al qual s’atribueix una substància i una forma.
La primera és la matèria fònica que compon les realitzacions fonemàtiques de tota mena La forma de l’expressió consisteix en les unitats fonològiques en elles mateixes com a unitats de relació funcional Pel que fa a les líquides, per exemple, el català i el coreà presenten unes realitzacions r i l En aquest sentit, doncs, ambdues llengües coincideixen en llur substància de l’expressió però, en català, r i l són representacions de dos fonemes, relacionats encara amb /r/i/l/, mentre que en coreà són variants contextuals d’un sol fonema, no relacionats, tanmateix, amb cap altre de líquid…
Zellig Sabbettai Harris
Lingüística i sociolingüística
Lingüista ucraïnès naturalitzat nord-americà.
Llicenciat 1930 i doctorat 1934 a la Universitat de Pennsilvània, en fou catedràtic de lingüística des del 1947 S'especialitzà primerament en lingüística semítica A Grammar of the Phoenician Language , 1936 Development of the Canaaite Dialects , 1939, i després en lingüística estructural Vers el 1953 introduí en la teoria lingüística el concepte de “transformació”, la qual segons ell, consisteix enuna relació sistemàtica entre oracions de significat semblant però estructura sintàctica distinta Tanmateix, no s’alià amb la gramàtica transformacional-generativa Les seves obres…
enclavament lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Dret administratiu
Àrea on hom parla una llengua distinta de la de la zona circumdant.
Així, l’alguerès és un enclavament català dins el sard, i els parlars de Casp i Monfort Vall de Novelda, un enclavament castellà dins el català meridional
variant
Lingüística i sociolingüística
Expressió diferent d’una altra per la forma.
Hom l’anomena variant lliure si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que poden aparèixer en un mateix context, sense presentar un contrast mutu, talment que la substitució de l’una per l’altra no origina un mot diferent, sinó només una pronunciació distinta de la mateixa paraula vi , pronunciada amb labiodental o amb bilabial b segons els dialectes dormia, dormiva Hom l’anomena variant combinatòria si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que no poden aparèixer en un mateix context, però…
derivat
Lingüística i sociolingüística
Forma resultant del procés de la derivació.
El mot derivat comporta una significació distinta de la del primitiu sobre el qual s’ha format, tot i que conservi algun aspecte semàntic que hi coincideixi Hom pot parlar de diverses classes de derivats, segons l’extensió de la unitat primitiva de la qual hom parteix derivat primari és el format directament damunt l’arrel d’un mot estim- > estimar , i derivat secundari és el que parteix d’un mot ja completat oliva > olivarer El mot que prové d’un substantiu o d’un adjectiu rep el nom de derivat postnominal fuet > fuetejar , i el de derivat postverbal el que prové d’…
argot
Lingüística i sociolingüística
Terme que designava originàriament la parla dels lladres professionals francesos, i que ha vingut a significar tota mena de parla especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua: és un argot, per exemple, tot vocabulari tècnic.
Entès així, el terme és forçosament vague, car de fet no hi ha maneres de parlar comunes a tots tothom parla de maneres diferents segons l’edat, el sexe, les formes de vida, etc En un tercer sentit, és usual de reservar el terme per a designar les formacions lèxiques o fraseològiques que es posen de moda, generalment en certs sectors de les poblacions urbanes Així, pertanyia a l’argot del 1930 el mot vampiressa en el sentit de “dona atractiva”, al del 1940 la locució quantitats industrials en el sentit de “molt”, i al del 1950 positiu en el sentit de “favorable” Aquests exemples manifesten…
alemany
Lingüística i sociolingüística
En el sentit que és emprat ordinàriament en català, el terme alemany designa la llengua de cultura que és oficial a Alemanya, a Àustria i a Suïssa.
Però, en lingüística, alemany deutsch designa la gran varietat de parles que componen el grup de les llengües germàniques occidentals, un cop se n’ha restat l’anglofrisó Aquestes parles se subdivideixen en dos grans grups el baix alemany niederdeutsch , amb una gran llengua de cultura, el neerlandès, i l’alt alemany hochdeutsch , amb la corresponent llengua de cultura, que és l’alemany en el sentit ordinari o restringit Hom acostuma a considerar que el tret diferencial bàsic dels parlars alt-alemanys és un cert complex de fets fonètics l’anomenada “segona mutació consonàntica”, que…
Lingüística 2012
Lingüística i sociolingüística
Al llarg de l'any 2012 es va continuar incrementant del nombre de parlants de català, que van arribar als 9,9 milions Aquesta xifra representava el 70,7% de la població dels territoris de llengua catalana A més, segons aquestes estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, la proporció de població que entenia la llengua era del 91,3% 12,7 milions d'habitants i la que sabia escriure-la, del 50,3% 7 milions d'habitants A més, la majoria dels parlants de català no el tenen com a llengua materna 4,4 milions d'habitants, fet que remarca la capacitat d'atracció d'aquesta llengua La dècada anterior havia…