Resultats de la cerca

Comprèn l’esquimal pròpiament dit i el del sud d’Alaska, ambdós dividits en dialectes El més evolucionat és el del sud de Grenlàndia el seu sistema fonològic comprèn tres vocals i una sèrie única d’oclusives, i no té africades El mot esquimal sovint es presenta com un conglomerat d’elements accessoris units a un element lexical bàsic Té singular, plural i dual En la flexió nominal hi ha dos casos sintàctics l’absolut i el relatiu, i sis casos adverbials El verb té tres modes independents —indicatiu, interrogatiu i optatiu— i quatre modes subordinats —conjuntiu,…

Té dos gèneres, dos nombres i, en el terreny verbal, dotze formes o conjugacions, dos temps perfet i imperfet, dos modes subjuntiu jussiu i imperatiu i dues formes nominals infinitiu i participi Pel que fa a la sintaxi, la frase és molt lliure, mentre que el lèxic és influït per l'amhàric i per les llengües cuixítiques Té alfabet i escriptura propis, adoptats també per l’amhàric etiòpic La literatura en gueez és fonamentalment religiosa i es basa en traduccions d’originals grecs i àrabs versió de la Bíblia, llibres apòcrifs, com el d’Henoc Els tractats hagiogràfics i màgics són…

Disposa d’un alfabet propi, creat el 1233, derivat del devanagari indi Hom hi pot distingir tres dialectes l' ubon del NE, el chiangmai del N i el nakhornsrithamrat del S D’estructura essencialment monosillàbica, té també molts mots polisillàbics, manllevats a altres llengües, sobretot a l’antic xinès, al pali, al sànscrit i, més modernament, al portuguès i a les llengües malaiopolinèsies Uns altres trets importants són la collocació directa dels mots, el sistema numeral decimal, la manca de flexions verbals per a les persones i els nombres, la formació dels temps i dels modes…

Els hitites l’anomenaven neši de la ciutat de Neša El nom té dos gèneres comú, per al masculí i femení, i neutre, dos nombres singular i plural, vint-i-una declinacions, quatre de les quals es donen també en indoeuropeu, i sis casos en el singular La reduplicació és molt freqüent, així com l’ús de sufixos per a fer noms d’acció El verb es forma mitjançant prefixos separats o units a ell té quatre conjugacions, dues de principals en - mi i hi i dues de secundàries causativa i durativa, dues veus activa i mediopassiva, dos modes indicatiu i imperatiu, dues formes nominals…

El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…

Amb una escriptura pròpia alfabet siríac , tingué com a centre la ciutat d’Edessa, a l’Osroene, i es difongué per tots els territoris de l’antiga Síria, especialment la Síria septentrional i la Mesopotàmia Gràcies a l’expansió missionera de l’Església Siríaca oriental o nestoriana, coneguda també per Església Caldea , el siríac arribà a l’Àsia central s’han conservat inscripcions del segle VII i fins a les regions de l’actual Pequín, com també a les costes del Malabar, a l’Índia del SW En retrocés davant la llengua dels dominadors àrabs, acabà desapareixent, pràcticament, al segle XIV i, a…

Sense veritables dialectes, conserva algunes particularitats regionals a Gonder, al N de la regió d’Amhara i capital d’Etiòpia des del s XVII fins al XIX a la província de Gojam i a la de Shewa, on hi ha la capital moderna, Addis-Abeba L’amhàric, amb profunda influència del substrat cuixític, s’ha desenvolupat a partir del gueez o etiòpic antic arran de la constitució, al s XIII, del nou imperi aleshores era usat en la correspondència oficial, en l’ensenyament del gueez llengua sàvia i litúrgica i d’altres matèries religioses Essencialment llengua parlada, se'n coneixen poques restes…

Pertany a la família indoeuropea Conegut en la seva forma més arcaica per vèdic, és la llengua dels texts posteriors del cànon hindú, molt pròxims a la llengua codificada per Pāṇini segle V Hom n'assenyala quatre fases el sànscrit hièratic o de Pāṇini , forma codificada per excellència el sànscrit èpic , la llengua del Mahābhārata i del Rāmāyana el sànscrit clàssic , que constitueix la llengua dels Kāvya històries, Purāna, Katha drames, i el sànscrit medieval , llengua de cultura a l’Índia i, en part, lingua franca , amb nombroses variants Des del punt de vista fonètic manté les oclusives…

Hom sol dividir aquest grup en tres subgrups l’ oriental , ja extingit, del qual resta la Bíblia gòtica , en visigòtic, obra d’Úlfila mitjan segle IV el septentrional , o escandinau, sorgit del nòrdic o antic escandinau, que comprèn, d’una banda, l’islandès, la llengua més conservadora del subgrup, i el noruec, i, de l’altra, el danès i el suec, i l’ occidental , que comprèn l’anglès, el frisó, el neerlandès holandès, flamenc, afrikaans ―amb el seu avantpassat, el fràncic―, el baix alemany, evolucionat de l’antic saxó, i l’alt alemany, antic i modern Quant a l’ídix, de base germànica,…