Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
baihua
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge comú utilitzat pel poble xinès, en oposició al wenyan,
llengua escrita clàssica, instrument de la classe dels mandarins.
Des de la dinastia Yuan s XIV fou el llenguatge utilitzat en les obres literàries d’incidència popular, com el teatre, el conte i la novella En una de les seves variants, el mandarí, basat en el dialecte que hom parla a Pequín, fou elevat per la República de la Xina a la categoria de “llengua nacional” guoyu , per tal de superar les diferències dialectals Actualment és anomenada “llengua comuna” putonghua
tifinag
Lingüística i sociolingüística
Alfabet utilitzat per l’amazic.
Format únicament per caràcters consonàntics, sembla emparentat amb el líbic antic de la costa nord- africana Fou ja usat en nombroses inscripcions rupestres —noms de persones, frases amoroses, etc— al Sàhara central i, sobretot, al Fezzān En moltes tribus només les dones coneixien aquesta escriptura
boiximà | boiximana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat per a designar el poble san i llur llengua.
Tradicionalment utilitzat en oposició a hotentot khoikhoi en parlar de les llengües khoisan, aquest ús és incorrecte ja que les diferències entre els mateixos grups san són algunes vegades més grans que entre aquests i els khoikhoi
hotentot
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat per a designar el poble khoikhoi i la seva llengua.
Tradicionalment utilitzat en oposició a boiximà san en parlar de les llengües khoisan, aquest ús és incorrecte ja que les diferències entre els mateixos grups khoikhoi són sovint més grans que les que hi ha entre aquests i els sans
neopúnic | neopúnica
Història
Lingüística i sociolingüística
Dit del període corresponent a la darrera època de la civilització púnica o cartaginesa a la Mediterrània occidental.
Aquest terme és emprat també per a designar l’alfabet púnic utilitzat durant aquest període, que presenta diferències paleogràfiques respecte a l’alfabet púnic anterior, del període clàssic Cronològicament correspon als s II-I aC Alguns autors prenen com a inici de l’època neopúnica l’arrasament de Cartago, a la fi de la tercera guerra púnica, el 146 aC
patuès
Lingüística i sociolingüística
Parlar dialectal, especialment el mancat de cultura literària i emprat només en la conversa familiar.
Del francès antic patoier , ‘parlar amb escarafalls’, és una denominació pejorativa parallela a d’altres de no gentilícies, com xapurreat, etc sorgida a França per a referir-se, despectivament, als parlars perifèrics del centre cultural i que es onsideraven corromputs En el cas del benasquès, la denominació s’ha utilitzat pels seus mateixos parlants per a referir-se al parlar propi, de transició entre l’aragonès i el català
Jeroni Joan Burguès
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Humanista.
Es formà a Bolonya Publicà dos tractats gramaticals que contenen fragments en català Initium sapientiae timor Domini Taula sumària de tota l’art de conjugació dels verbs, i ús dels gerundis i participis Barcelona, 1586 i Initium sapientiae timor Domini Praeparatio puerilis ante syntaxim audiendam Tarragona, 1587 També és autor d’ Alphabetum proprietatis nominum latini sermonis València, 1596, repertori del vocabulari llatí utilitzat per Pere Joan Nunyes Publicà un poema en llatí a la Relación de las exequias per a Felip II Saragossa, 1599
,
caló
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge secret, amb mots d’origen caló, usat per lladres, pillets o trinxes.
Tendeix a la materialització dels conceptes espardenyers , per ‘mossos d’esquadra’, fa ús de sufixos deformadors pernilaig , per ‘pernil’ blatinyi , per ‘blat’ bordanya , per ‘borda’, d’abreviacions llonga , per ‘llonganissa’ bufa , per ‘bufetada’, de deformacions críptiques o jeroglífiques, que fa difícil d’identificar el mot original caravinagres , per ‘carrabiners’, d’encreuaments fonètics i ideològics i d’abundants metàfores i metonímies xato , per ‘pistola’ calent , per ‘cafè’ Diversos escriptors catalans l’han utilitzat circumstancialment Josep Robrenyo, Juli…
volapük
Lingüística i sociolingüística
Llengua artificial creada el 1880 pel sacerdot alemany Johann Martin Schleyer, a base d’elements de llengües modernes.
Utilitza sobretot l’anglès i les llengües romàniques, bé que canviant-ne i simplificant-ne considerablement les radicals, fins al punt de fer-les sovint pràcticament irrecognoscibles per exemple, volapük < anglès, world i speak , lol < anglès rose, nim < animal, Melop < Amèrica, etc D’altra banda, la gramàtica és tan complexa com la llatina quatre casos de declinació, sis pronoms amb formes plurals, sis persones i sis temps verbals indicatiu, passiu, infinitiu, aorist, condicional-conjuntiu, imperatiu i les formes participials A desgrat de la dificultat intrínseca, el volapük…
uigur
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa del grup nord-oriental conservada fins al segle XIX a l’Àsia central.
S'escrivia en l’alfabet del mateix nom, derivat de l’antic sogdià, que substituí el primitiu alfabet utilitzat en les inscripcions d’Orkhon i de Yenisü s VIII En aquesta llengua es produí una literatura d’influència xinesa i iraniana sobre temàtica eminentment religiosa budisme, nestorianisme i maniqueisme L’alfabet uigur, base del mongol al s XIV, fou substituït per l’àrab arran de la islamització progressiva dels pobles turcs al s XIX Actualment rep aquest nom el conjunt de dialectes del Xinjiang xinès, parlats per uns quatre milions d’individus, pròxims a l’uzbek i al txagatai…