Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
François Simiand
Economia
Historiografia
Historiador i economista francès.
Professor d’història econòmica i estadística a París Estudià els salaris i les causes econòmiques i socials de la seva formació basant-se en rigoroses estadístiques, analitzant llur incidència en els cicles econòmics Publicà Le salaire, l’évolution sociale et la monnaie 1932
productivitat mitjana
Economia
Quantitat d’output corresponent a cada unitat d’input emprat en el procés productiu.
Una de les grans preocupacions econòmiques ha estat i és l’elevació de la productivitat global, és a dir, l’obtenció d’una més gran quantitat de productes amb el mateix consum de factors productius Dos n'han estat els camins l’increment del progrés tecnològic i l’increment de la productivitat del treball basant-se en els estudis de racionalització del treball efectuats per Taylor, Gilbreth, Marey, Fayol, etc Segons els autors marxistes, però, aquesta racionalització suposa un augment de l’explotació del treball
remuneració
Economia
Quantitat rebuda pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració en el procés productiu d’una empresa (salari).
La determinació del nivell de remuneració, íntimament lligat al concepte de productivitat, es realitza de dues formes o bé segons el temps esmerçat i basant-se en una relació contractual contracte de treball i independent de la productivitat o bé segons el resultat obtingut o el nombre d’unitats produïdes Taylor elaborà un sistema d’incentius segons el qual la remuneració unitària és una funció creixent del nombre de peces produïdes Altres criteris estableixen la remuneració segons el temps estalviat en la fabricació d’un determinat nombre de peces
pressupost
Economia
Còmput anticipat de les despeses i els ingressos d’una unitat econòmica o entitat per a un període de temps determinat.
En la planificació econòmica interna de l’empresa hom distingeix tres nivells els pressuposts estratègics a llarg termini, els pressuposts operatius curt i mitjà termini i els pressuposts organitzatius El primer nivell es refereix als plans de l’empresa per anys i al llarg d’un període que oscilla normalment entre 3 i 10 es concreta en l’avaluació de les magnituds econòmiques principals de l’empresa, suposant unes opcions concretes sobre diferents alternatives futures i un comportament determinat de les variables internes i externes principals El segon nivell, que a la pràctica és la base del…
John Forbes Nash

John Forbes Nash
Nobel Media AB
Economia
Economista i matemàtic nord-americà.
Format al MIT i a la Universitat de Princeton, on obtingué el doctorat el 1950, des d'aquest any hi realitzà la major part de la tasca docent i de recerca Dedicà les seves recerques sobretot a la teoria dels jocs dins la qual formulà la noció d'equilibri equilibri de Nash i en la qual estableix un criteri per a situacions estàtiques segons les perspectives de beneficis dels diferents agents actuants Aquest concepte fou d'importància crucial per al desenvolupament de la teoria de jocs de suma no zero, i també en ciències polítiques, economia i biologia, i li valgué el premi Nobel…
anàlisi tècnica
Economia
Tècnica de creació i interpretació de gràfics i indicadors borsaris per a prendre decisions d’inversió.
A diferència de l’anàlisi fonamental, l’anàlisi tècnica és coneguda com una teoria de la inversió més centrada en elements psicològics que no pas en les dades fonamentals d’una empresa o del seu sector Un dels usuaris més coneguts d’aquesta tècnica fou l’economista britànic John Maynard Keynes, que se’n beneficià amb importants guanys borsaris Amb l’anàlisi tècnica es pretén predir quin és el millor moment per a comprar o vendre un títol Les eines bàsiques d’aquesta anàlisi són els gràfics o xarts , i els qui la utilitzen són anomenats xartistes El mercat és per a ells la principal font d’…
renda
Economia
Segons els fisiòcrates i els clàssics, remuneració per les qualitats naturals i indestructibles de la terra.
Per extensió fou aplicat pels neoclàssics a tots els factors de producció terra, treball i capital És en aquest sentit que hom parla de renda econòmica , excedent rebut pels factors productius, d’oferta limitada o fixa, per damunt de la remuneració estrictament necessària per a mantenir aquests factors en les situacions actuals, és a dir, per a mantenir-se en ús i impedir que passi a d’altres usos L’origen d’aquestes rendes és degut a la rigidesa de la funció d’oferta d’alguns factors, ja sia pel fet d’ésser un factor no reproduïble, com és el cas de la terra, o per possibles inadaptacions a…
revolució de preus
Economia
Procés inflacionari que es desenvolupà a Europa, i principalment a la península Ibèrica, durant el segle XVI.
Les causes d’aquesta alça, que arribà a quadriplicar els preus, cal cercar-les en l’arribada d’or de les Índies, en el gran augment del deute públic principalment al regnat de Carles I i en el gran increment de la demanda degut al mercat americà i a l’increment de la població Ja al s XVI el teòleg navarrès Azpilcueta i el francès Jean Bodin formularen la teoria que l’alça de preus era deguda a l’arribada de metall americà Earl Hamilton estudià també 1929 l’estreta correlació entre l’arribada de l’or indià i la inflació castellana i afirmà que l’extensió del procés inflacionari arreu d’Europa…
Joan Güell i Ferrer

Joan Güell i Ferrer
© Fototeca.cat
Economia
Fabricant i economista, brillant polemista i figura central del proteccionisme.
El 1809 s’inicià en el negoci del seu pare, el comerciant Pau Güell i Roig, emigrat a la República Dominicana, i passà amb ell a Amèrica Tornà molt aviat a Catalunya amb la finalitat de fer estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona En morir el seu pare, arruïnat, es traslladà a Cuba el 1818, on residí més de quinze anys A partir de 1821 es dedicà de ple a l’activitat empresarial, i arran de la seva capacitat arribà a monopolitzar pràcticament el mercat de l’Havana i s’enriquí esdevingué cap de l’associació del grup d’empreses comercials de la ciutat El 1835 tornà de nou a Barcelona…
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…