Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Gran Depressió

Gent a les portes d'una oficina de Nova Yoirk del American Union Bank
© The University of North Carolina at Chapel Hill
Economia
Nom amb què es coneix el període de recessió més controvertit de l’economia mundial contemporània.
Iniciada el Dijous Negre, el 24 d’octubre de 1929, la Gran Depressió esclatà a causa del collapse de les cotitzacions de la borsa de Nova York Les conseqüències del crac foren, en un període de quatre anys, la reducció de la producció fins a la meitat i la multiplicació per vuit de la xifra de l’atur El 1933, el president FDRoosevelt creà el New Deal, amb l’objectiu de lluitar contra la Gran Depressió, la qual no cedí fins al començament de la Segona Guerra Mundial
fons d’inversió lliure
Economia
Fons d’inversió altament especulatiu que pren posicions molt arriscades amb volums elevats d’endeutament.
L’objectiu fonamental d’aquests fons és maximitzar-ne els rendiments absoluts, més que no pas els relatius, és a dir, obtenir el màxim de diners en el termini més curt possible, no pas millorar un determinat índex o referència, com fan molts altres fons d’inversió Per això utilitzen opcions, posicions curtes, futurs o el palanquejament, estratègies d’arbitratge i d’altres tècniques que no estan autoritzades per als fons d’inversió convencionals Del 1998 al 2008, experimentaren una forta expansió d’uns 3 000 passaren a més de 10 000, amb actius en gestió que augmentaren de més de 370 000…
neocapitalisme
Economia
Terme aplicat al sistema econòmic capitalista tal com es caracteritzà a partir del decenni dels anys cinquanta.
Aquesta fase del capitalisme, que fou la del seu màxim desenvolupament, ha estat interpretada per molts autors no marxistes com la superació definitiva de moltes de les contradiccions i dels conflictes socials presents en etapes anteriors d’aquest sistema i, per tant, el manteniment ininterromput de les altes taxes de creixement Les característiques més importants del neocapitalisme són un avanç tecnològic ininterromput, en bona part conseqüència de la cursa d’armaments, i unes relacions d’explotació amb els països del Tercer Món, com a conseqüència del creixement de la producció i la…
despalanquejament
Economia
Procés mitjançant el qual les empreses, famílies o administracions redueixen el pes o la càrrega del seu endeutament.
Com a conseqüència de la crisi financera que esclatà al 2008 amb la caiguda del banc de negocis Lehman Brothers als EUA, els estats entraren en una fase d’increment de les seves despeses Per una banda, es destinaren grans quantitats a rescatar les entitats financeres i, per l’altra, augmentaren els recursos per donar més prestacions d’atur a mesura que creixia la crisi econòmica El procés també reflectí un elevat endeutament de les famílies i de les empreses En països com ara Espanya, la suma de l’endeutament públic i el privat superà en tres vegades 290% el producte interior brut PIB, amb…
Jeroen Dijsselbloem

Jeroen Dijsselbloem
© Rijksoverheid.nl
Economia
Política
Economista i polític neerlandès.
Graduat en economia agrícola per la Universitat de Wageningen i màster en economia d’empresa per la Universitat de Cork 1991, l’any 1985 ingressà al Partit del Treball Partij van de Arbeid, PvdA, dins del qual ha ocupat diversos càrrecs, entre d’altres el de vicepresident del grup parlamentari 2008 En 1994-97 fou també regidor de la seva ciutat natal Del 1992 al 1995 formà part de l’equip d’assessors dels eurodiputats laboristes dels Països Baixos en les àrees d’agricultura i medi ambient, i del 1996 al 2000 exercí càrrecs com a assessor del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient del govern…
bombolla financera
Economia
Situació que es viu quan un actiu financer, en especial les accions, registra un desviament molt gran del seu preu respecte del seu valor fonamental estimat en funció de les expectatives més raonables, des de l’òptica de l’anàlisi financera.
En general es produeix a partir d’una elevada especulació i es manifesta amb una caiguda en picat de les cotitzacions a la borsa d’algunes o de totes les accions en general, a partir d’una data determinada, amb la qual cosa es passa d’una etapa d’eufòria a una altra de pànic Des del principi del s XXI se n'han viscut algunes Una de les més importants fou la dels valors tecnològics i vinculats a internet, els anomentats puntcom Al març del 2001 aquesta bombolla, que situà el preu d’alguns d’aquests títols de nivells astronòmics, esclatà Això es manifestà amb una forta caiguda de…
Dominique Strauss-Kahn

Dominique Strauus-Kahn
© Comissió Europea / Charlemagne
Economia
Política
Economista i polític francès.
D’origen jueu i compromès activament en la defensa d’Israel i contra l’antisemitisme, es graduà el 1971 per l’École d’Hautes Études Commerciales de París i el 1972 per l’Institut d’Études Politiques de París Posteriorment es diplomà en dret públic i es doctorà en economia, i el 1977 obtingué una plaça de professor Des d’aquest any ha exercit la docència a les universitats de Nancy, Nanterre, a l’École Nationale d’Administration i a l’Institut d’Études Politiques de París La seva trajectòria política s’inicià als anys d’estudiant en cercles pròxims al Partit Comunista, des d’on evolucionà vers…
Arcadi Oliveres i Boadella

Arcadi Oliveres i Boadella
Economia
Cristianisme
Economista i activista en favor de la justícia social i la pau.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona 1986, es doctorà l’any 1993 Durant els seus anys d’estudiant s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona i participà, per exemple, en la Caputxinada del 1966 A partir del 1971 milità en l’organització Cristians pel Socialisme en l’organització internacional catòlica Pax Christi 1974-90, i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona, que presidí 2001-14 L’any 1997 també participà en la creació de l’Associació Catalana de…
crisi
Economia
Pertorbació de l’activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.
La situació de crisi prové generalment d’una insuficiència de demanda per a absorbir tota la producció L’escola clàssica, llevat de Malthus, negà sempre aquesta possibilitat, perquè contradeia una de les seves lleis fonamentals, la llei de Say, segons la qual l’oferta crea sempre la seva pròpia demanda Marx assenyalà que en un sistema mercantil simple aquesta tesi podia ésser vàlida, però que no es podia estendre al capitalisme, en què el diner no és solament un mitjà de canvi, sinó també una forma de valor L’interès a tresorejar aquest diner portaria, segons Marx, a crisis més i més greus…
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…