Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
especulació
Economia
Operació efectuada en previsió d’una modificació en l’estructura de preus, per tal d’obtenir uns guanys extraordinaris.
Aquest tipus d’operació, que sempre comporta un risc, és efectuat en el procés de distribució i es distingeix de les operacions ordinàries de compravenda perquè no respon a la satisfacció de cap necessitat concreta del subjecte L’especulació ha estat justificada com a element de regulació automàtica de les fluctuacions temporals dels preus, especialment en el cas dels productes agrícoles, malgrat que en molts casos accentua encara més aquestes distorsions i constitueix una maniobra que falseja el joc de l’oferta i la demanda A la borsa, les operacions especulatives són factors…
apreciació
Economia
Elevació del valor d’una moneda respecte d’una altra o altres com a conseqüència del joc de l’oferta i la demanda als mercats de canvis.
L’encariment es produeix quan augmenta la demanda d’una moneda respecte a d’altres Normalment, la tendència a l’adquisició d’una divisa té a veure amb els pagaments internacionals de transaccions, amb la qual cosa esdevé un refugi en situacions en què altres actius cauen, o bé es produeix per inversió o especulació
François Perroux
Economia
Economista francès.
Professor del Collège de France, tingué una considerable influència dins el camp de l’economia francesa Seguí Schumpeter en el desenvolupament d’una anàlisi econòmica, basada en l’especulació social dels problemes de l’època Crític de l’economia neoclàssica, preferí de donar un enfocament institucionalista a la realitat econòmica A més de L’économie du XX siècle 1961, ha escrit també La valeur 1943, Le capitalisme 1948, Le IV Plan français 1962, Unités actives et mathémathiques nouvelles Révision de la théorie de l’équilibre économique général 1975 i Pour une philosophie du…
circulació monetària
Economia
Quantitat de diner, part de l’estoc monetari, que circula durant un període de temps determinat.
En una economia basada en la divisió del treball, el diner actiu líquid és emprat per a facilitar les transaccions, en fer possible el crèdit, i per a tresorejar, per precaució o per especulació Una variació de la quantitat de diner en circulació alterarà la demanda global de béns i serveis, llevat que sigui contrarestada per una variació de signe contrari en la velocitat de circulació monetària El coneixement dels factors que determinen la velocitat és, per tant, imprescindible a l’hora de formular els objectius de creixement de la circulació monetària, per tal que siguin…
territori
Economia
Dret administratiu
Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística.
Comprèn el territori urbà , situat dins la zona edificada o edificable d’una població, destinat a edificis privats o públics solar, així com a carrers, places, parcs, jardins, etc, i el territori de reserva urbana , destinat a ésser urbanitzat, però que legalment encara no té aquesta qualificació Tots els altres terrenys són considerats territori rústic El procés de planificació implica, entre altres coses, convertir el terreny en sòl d’assentament pla i sòlid i dotar-lo d’una infraestructura de serveis imprescindibles aigua, llum, gas, clavegueres, etc Amb la qualificació, el territori…
escola bancària
Economia
Denominació del grup d’economistes anglesos que s’oposaren al Peel Act del 1844 i a les tesis de la Currency School.
Cal assenyalar entre ells, en primer lloc, Thomas Tooke John Fullarton i James William Gilbart Tingué l’adhesió de la majoria dels principals economistes, en especial de John Stuart Mill, contra els homes pràctics i els funcionaris del Banc d’Anglaterra Les seves crítiques poden ésser sintetitzades en tres idees principals En primer lloc, el control de l’emissió és insuficient per a garantir l’estabilitat si hom vol aconseguir-la mitjançant restriccions, cal plantejar-se alhora la qüestió dels dipòsits bancaris El mecanisme de control no ha de consistir en la limitació de l’emissió, sinó, si…
taxa Tobin
Economia
Impost sobre les transaccions financeres internacionals.
Fou concebuda per l’economista nord-americà James Tobin , el qual la suggerí l’any 1972 per frenar l’especulació entre els canvis de divises després que els Estats Units abandonessin 1971 el patró or com a referència del dòlar, posant fi al sistema que havia regit des de la conferència de Bretton Woods La idea d’aquest impost, que mai ha estat pròpiament aplicat, o un de semblant, fou recuperada a partir dels anys noranta del segle XX arran de la crisi financera asiàtica del 1997, i també per sectors de l' altermundisme , que la consideren un correctiu per a aconseguir uns…
redistribució
Economia
Modificació que afecta una determinada distribució de béns o rendes, com a conseqüència de la intervenció de l’estat.
La redistribució de béns té per finalitat minvar l’especulació, afavorir els consumidors o fer créixer la productivitat La redistribució de la renda té un paper fonamental en la política econòmica L’objectiu que hom pretén és de disminuir les diferències de renda que reben les distintes classes socials o els distints factors productius Hi ha dues tècniques per arribar-hi o bé canviar la participació dels diferents factors productius dins la renda nacional redistribució funcional o bé igualar els nivells de la renda que reben els individus redistribució personal Les mesures de política…
preferència per la liquiditat
Economia
Terme emprat per primera vegada per J.M. Keynes, a la seva Teoria general de l’ocupació, l’interès i el diner, per a designar la relació funcional entre la quantitat de diner demanat per les empreses i el públic i les variables que la determinen.
Aquest compte és una de les contribucions keynesianes més importants JMKeynes, keynesianisme, i ha provocat nombroses discussions teòriques i treballs empírics Segons Keynes, hi ha demanda de diner per tres motius fonamentals la transacció dependent del volum de producció i, per tant, de la renda, la precaució per a contingències no precisables, com malalties o accidents i l’especulació o desig de retenir diner en espera de les oscillacions del tipus d’interès i, per tant, del preu dels actius financers Segons ell, els dos primers motius no van lligats a les variacions del tipus d’interès, a…
oví | ovina

Ramat d’ovelles
© C.I.C. - Moià
Ramaderia
Economia
Relatiu o pertanyent als ovins, especialment a les ovelles.
La ramaderia ovina experimenta actualment un nou impuls, perquè en moltes regions el bestiar oví constitueix una necessitat agronòmica, car, posat que manqués, es produiria un trencament de l’equilibri agrosilvopastoral, la qual cosa perjudicaria el poblament humà A més, si, d'una banda, els ovins presenten una bona adaptació a regions seques i càlides, on les escasses disponibilitats de farratge limiten la cria dels bovins, suposen també de l’altra una especulació futura a regions riques, on una cria intensiva permet de produir per hectàrea un tonatge elevat de carn de qualitat…