Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
restriccions econòmiques
Economia
Limitacions posades al funcionament normal de la competència entre empreses en les economies capitalistes.
Les pràctiques restrictives del comerç més corrents són les barreres d’entrada dificultats legals o gremials per a l’establiment de noves empreses acords entre empreses per a fixar preus o repartir-se mercats mesures de control directe de preus per part dels poders públics formació d’un monopoli d’oferta en un sector econòmic creació de situacions monopolístiques a través de la publicitat falsa diferenciació del producte, desinformació sobre el mercat, etc Quan les limitacions s’apliquen a l’entrada de productes estrangers, hom parla de limitacions a la importació
organització comuna de mercat
Economia
Cadascuna de les organitzacions creades dins la Unió Europea per a l’articulació de la política agrària comuna.
Cada organització afecta un producte o família de productes i són les encarregades de les operacions de regulació del mercat, d’aplicar les normes de producció i comercialització i de millorar les condicions de comercialització tenen una forta influència a l’hora de fixar els preus agraris La primera OCM que es creà fou la dels cereals, els derivats dels cereals i el vi el 1962, i posteriorment les dels productes lactis, la carn de boví i l’arròs La reforma de la PAC i els acords del GATT fan que les organitzacions comunes de mercat hagin d’adaptar-se per fer front a aquestes…
cobertura
Economia
Proporció de la quantitat total de dipòsits en metàl·lic respecte a la quantitat total de circulació fiduciària en un estat.
Des de la creació del paper moneda apareix la necessitat d’una contrapartida en metàllic or o argent Originàriament el paper moneda era un certificat d’una certa quantitat de monedes metàlliques en dipòsit Però més endavant, amb l’aparició dels banquers i dels préstecs, el total de paper moneda circulant esdevingué superior a la quantitat de monedes metàlliques Al s XIX les idees de la Currency School portaren a fixar una certa relació entre l’emissió de diner i els dipòsits en metàllic, és a dir, hom fixava el percentatge de cobertura d’or Amb la declaració d’inconvertibilitat…
paritat
Economia
Quantitat d’or fi a què és equivalent una unitat monetària.
La paritat de la moneda és fixada pel govern de cada país Equival, de fet, al seu tipus de canvi preu d’una moneda en termes d’una altra El conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional obliga els governs a fixar la paritat de llur divisa en or o en dòlars EUA al pes i llei vigents l’1 de juliol de 1944 33 dòlars l’unça d’or Per tant, sia mitjançant l’or, sia mitjançant el dòlar, les monedes dels països membres del FMI es relacionen entre elles Teòricament, un país només pot modificar la paritat de la seva moneda si té un desequilibri fonamental a la balança de pagaments i…
índex de referència de préstecs hipotecaris
Economia
Referència utilitzada per les entitats financeres per a fixar les clàusules de revisió dels préstecs a interès variable.
S'obté a partir de considerar els tipus que ofereixen determinats bancs i caixes d’estalvi Té l’avantatge que es tracta d’un índex força estable L' índex CECA és una variant que només té en compte els tipus de les caixes més importants
terra
Economia
Mitjà de producció no reproduïble que intervé en els diferents processos de producció en intensitat variable segons el tipus d’activitat a què es refereix: és bàsic en l’agricultura, per exemple, i relativament reduït respecte al capital o el treball directe en activitats industrials com la fabricació de maquinària de precisió o l’electrònica.
L’atenció que li ha concedit la teoria econòmica ha estat sotmesa a la importància que com a factor de producció ha representat en cada moment històric i ha estat centrada especialment en l’anàlisi de la distribució de la renda Així, els fisiòcrates, en fixar-se com a activitat bàsica en l’agricultura, atribuïen a la terra la capacitat exclusiva d’obtenir un excedent o producte net, i, en conseqüència, als propietaris d’aquesta corresponia d’apropiar-se'l Per als clàssics, la renda de la terra era la diferència entre la collita obtinguda i el que calia pagar en salaris i…
blocatge
Economia
Acció de l’estat per a limitar el creixement d’una o de diverses variables econòmiques mitjançant la congelació o la limitació de llurs augments.
És utilitzat en situacions greus i sol formar part de plans d’estabilització d’un major abast Dins els països d’economia de mercat l’aplicació del blocatge implica un fort grau d’intervenció estatal, per la qual cosa hom sol fixar els terminis de la seva vigència Les variables blocades poden ésser limitades o poden abraçar una àmplia gamma les més usuals són els preus, els salaris, les rendes per capital, les importacions, etc El fet de dur a terme el blocatge obliga a la instauració de controls burocràtics per al compliment de les ordres El blocatge de preus , que pot ésser…
utilitat
Economia
Qualitat dels béns econòmics que els fa susceptibles, en un cert grau, de satisfer necessitats individuals.
La consideració d’aquesta qualitat com a atribut comú de totes les mercaderies fou presa per diversos economistes, fonamentalment Jevons, Walras i Menger, com a base que permetia la seva homogeneïtzació a l’efecte de determinar les relacions de canvi Això suposà un enfocament radicalment diferent del de la teoria del valor encetada pels economistes clàssics i Marx i sostinguda fins aleshores La teoria econòmica basada en la teoria del valor-utilitat proposà de centrar tota l’anàlisi econòmica entorn del fenomen de l’intercanvi, la qual cosa suposa l’abandó de l’aproximació a la realitat…
conveni col·lectiu
Economia
Dret del treball
Acord escrit entre associacions professionals d’obrers i empresaris, amb personalitat jurídica, per fixar les condicions laborals a què s’hauran d’ajustar els contractes individuals de treball.
L’acord obliga les parts i té efectes sobre els representants i, àdhuc, sobre tercers Nascut a Anglaterra, s’estengué per Europa al començament del s XX gràcies tant a les lluites obreres com al canvi de política social iniciada pels governs europeus i fou un dels instruments motors de l’estratègia sindical Després ha restat institucionalitzada i integrada dins la dinàmica del desenvolupament econòmic Regulat a l’Estat espanyol per l’Estatut del Treballador 1980, el conveni té efectes jurídics dins l’àmbit en què ha estat pactat empresa, branca d’un àmbit territorial, etc
política antimonopolista
Economia
Conjunt de disposicions adoptades pels governs per a evitar les situacions que atempten contra el mecanisme del mercat i el lliure joc de l’oferta i la demanda.
És coneguda també com a política antitrust o contra les pràctiques restrictives de la competència Aquesta política és un fet corrent a la majoria de països capitalistes, i s’ocupa, no pas exclusivament del monopoli, sinó també de l’entesa entre empreses, el càrtel , el trust, el tracte discriminat i l’abús de posició dominant, sempre que aquestes situacions es produeixin al país i no a l’estranger Els motius d’aquesta actuació són de dues menes polítics, per tal d’evitar que els consumidors pateixin el poder exercit pels oferents, així com la concòrdia entre el poder econòmic i el polític, i…