Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
realitzable
Economia
Dit de l’element de l’actiu susceptible de convertir-se en recurs líquid, ja sia directament, o després d’un procés de manufacturació.
El primer és anomenat realitzable cert, i inclou crèdits a curt termini, lletres, etc, i el segon realitzable condicionat, car sols és convertible en disponibilitats després d’un procés de manufacturació El realitzable funcional és aquell actiu fix convertible en disponibilitats a llarg termini, com és ara la maquinària, els edificis, etc
Hans Mayer
Economia
Economista austríac.
Professor d’economia política a la Universitat de Viena i membre destacat de la segona generació de l’escola marginalista austríaca, fou un dels deixebles més importants de FWieser Autor d’importants estudis sobre teoria dels preus, la seva obra principal és Der Erkenntniswert der funktionellen Preistheorie ‘Valor científic de la teoria funcional del preu’, 1928
principi d’acceleració
Economia
Principi, anomenat també de la demanda derivada, segons el qual els canvis en la demanda de béns de consum produeixen variacions més que proporcionals en l’estoc necessari de béns d’esmerç.
Explica els efectes acumulatius dels processos d’expansió i de contracció Segons Harrod, el principi d’acceleració defineix una relació funcional entre la demanda de béns finals i la demanda de béns de producció Aquesta relació depèn de la durabilitat de l’equip capital Fou definit, el 1909, per AAftalion i, de manera definitiva, per John Maurice Clark, el 1919 Els materials empírics de WCMitchell foren la base del treball de Clark El 1939 Samuelson introduí el principi en el seu model dinàmic d’arrel Keynesiana El principi d’acceleració ha esdevingut una peça clau de la moderna…
Joan Fontfreda i Castanyer
Economia
Empresari.
El seu pare, Esteve Fontfreda, establí una empresa tèxtil a Tortellà 1914, posteriorment dedicada a la fabricació de calçat funcional amb una sola de goma Als anys quaranta la direcció de l’empresa passà als seus fills Joan i Lluís Tortellà, Garrotxa 1922 – Barcelona, Barcelonès, 12 de gener de 1997, els quals convertiren el calçat en una bota de lona amb sola vulcanitzada procedent de pneumàtics, i que registraren com a Chiruca, diminutiu de Merè nom de la seva mare en gallec Pel seu baix cost, resistència i funcionalitat fou popular als anys seixanta i setanta, especialment…
redistribució
Economia
Modificació que afecta una determinada distribució de béns o rendes, com a conseqüència de la intervenció de l’estat.
La redistribució de béns té per finalitat minvar l’especulació, afavorir els consumidors o fer créixer la productivitat La redistribució de la renda té un paper fonamental en la política econòmica L’objectiu que hom pretén és de disminuir les diferències de renda que reben les distintes classes socials o els distints factors productius Hi ha dues tècniques per arribar-hi o bé canviar la participació dels diferents factors productius dins la renda nacional redistribució funcional o bé igualar els nivells de la renda que reben els individus redistribució personal Les mesures de…
Sindicatura de Comptes
Economia
Organisme fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica del sector públic de Catalunya.
Té els precedents al segle XIII, quan la Generalitat instituí l’ oïdor de comptes amb l’objectiu de controlar la gestió dels cabals públics i el mestre racional , funcionari reial encarregats de la fiscalització de les finances del rei Actua sobre les administracions de la Generalitat de Catalunya i local de Catalunya, i les entitats que en són dependents, participades o finançades majoritàriament, directament o indirecta Té competència també sobre la comptabilitat dels processos electorals circumscrits a Catalunya Creada per la Llei 6/1984, de 5 de març, és un òrgan previst a l…
localització
Economia
Geografia
Factor que expressa la relació de qualsevol fet geogràfic amb els altres, en funció de la seva situació dins l’espai.
Expressa les condicions que presenta qualsevol emplaçament respecte a les funcions que s’hi compleixen Fa referència, sobretot, a les condicions que han determinat la tria d’un lloc, i no d’un altre, per tal d’establir-hi un conreu, una indústria o una ciutat Inicialment les condicions solen ésser favorables, però els canvis econòmics, la multiplicació de les relacions i els canvis socials poden arribar a anullar aquests avantatges i, fins i tot, obligar a lluitar contra els inconvenients d’una mateixa localització Fet eminentment geogràfic, ha emmarcat tradicionalment tots els estudis de…
teoria de la distribució
Economia
Anàlisi de les lleis econòmiques que determinen les parts de la renda que corresponen als diferents factors productius.
Atenent al paper específic de cada factor dins el procés productiu, hom parla de distribució funcional de la renda D’altra banda, quan hom comptabilitza totes les entrades d’un individu o grup, per conceptes diversos, fa referència a la distribució personal La corba de Lorenz mesura la desigualtat d’aquesta distribució El problema de la distribució sorgeix amb l’aparició d’un excedent que cal repartir segons un criteri de valor La seva formulació, en termes de funcionalitat dels factors productius, correspon als fisiòcrates, que, a través del tableau économique , analitzaren el…
preferència per la liquiditat
Economia
Terme emprat per primera vegada per J.M. Keynes, a la seva Teoria general de l’ocupació, l’interès i el diner, per a designar la relació funcional entre la quantitat de diner demanat per les empreses i el públic i les variables que la determinen.
Aquest compte és una de les contribucions keynesianes més importants JMKeynes, keynesianisme, i ha provocat nombroses discussions teòriques i treballs empírics Segons Keynes, hi ha demanda de diner per tres motius fonamentals la transacció dependent del volum de producció i, per tant, de la renda, la precaució per a contingències no precisables, com malalties o accidents i l’especulació o desig de retenir diner en espera de les oscillacions del tipus d’interès i, per tant, del preu dels actius financers Segons ell, els dos primers motius no van lligats a les variacions del tipus d’interès, a…
mercat
El mercat del dijous a la Porxada de Granollers, un dels més importants que encara es fan al Vallès Oriental
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…