Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
utilitat
Economia
Qualitat dels béns econòmics que els fa susceptibles, en un cert grau, de satisfer necessitats individuals.
La consideració d’aquesta qualitat com a atribut comú de totes les mercaderies fou presa per diversos economistes, fonamentalment Jevons, Walras i Menger, com a base que permetia la seva homogeneïtzació a l’efecte de determinar les relacions de canvi Això suposà un enfocament radicalment diferent del de la teoria del valor encetada pels economistes clàssics i Marx i sostinguda fins aleshores La teoria econòmica basada en la teoria del valor-utilitat proposà de centrar tota l’anàlisi econòmica entorn del fenomen de l’intercanvi, la qual cosa suposa l’abandó de l’aproximació a la realitat…
assignació de recursos
Economia
Selecció per part d’un subjecte econòmic dels béns a produir per tal de satisfer directament o indirectament les necessitats humanes.
L’escassetat dels béns amb relació a les necessitats humanes, expressades d’una manera socialment determinada, exigeix unes decisions de selecció, que afecta sobretot el tipus de productes que cal produir i la seva prioriat Hom imputa, per tant, uns factors —recursos naturals, treball corrent i treball acumulat capital— a uns processos productius, que exigeixen de comparar en el temps disponibilitats de producció amb necessitats prioritàries L’anàlisi econòmica de l’assignació formulada pels economistes que accepten el capitalisme es fonamenta en un sistema de…
economia subjectiva
Economia
Concepció de l’economia que té per finalitat estudiar les decisions humanes individuals davant l’adequació dels recursos escassos per tal de satisfer necessitats il·limitades.
S'aconsegueix una conducta racional quan es maximitzen les satisfaccions d’aquestes necessitats per mitjà d’una optimització dels recursos emprats, i aleshores esdevé una ciència de l’elecció entre mitjans recursos i finalitats necessitats, independentment del context social i històric economia
filó d’ocupació
Economia
Qualsevol dels nous oficis potencials lligats a l’aparició de noves necessitats.
Les elevades taxes d’atur a Europa incitaren un debat sobre la recerca dels anomenats nous jaciments o filons d’ocupació a l’inici dels anys noranta, per tal de trobar solucions al problema de la desocupació Els antecedents d’aquest corrent cal buscar-los en el Llibre Blanc sobre el Creixement, Competitivitat i Ocupació 1993, conegut com a Informe Delors Aquest treball incità la introducció d’experiències noves sobre filons d’ocupació als diferents àmbits territorials de la Unió Europea, algunes d’elles a l’Estat espanyol El govern de Lionel Jospin estimulà aquest debat i l’elevà a la…
producció
Economia
Conjunt d’activitats humanes acomplertes mitjançant la utilització de recursos naturals i mitjans de producció per tal d’obtenir béns que satisfacin les necessitats humanes.
Sota un aspecte econòmic aquests processos no inclouen exclusivament la transformació dels béns en la seva forma o qualitat, etc, sinó també en tot allò que aproxima en el temps o en l’espai els béns al seu consum així, hom considera activitats productives l’emmagatzematge, la distribució, el transport, etc La producció s’efectua per la combinació dels anomenats mitjans o factors productius o inputs , els quals és clàssic d’agrupar en tres grans grups treball o aportació humana al procés productiu i base d’aquest procés terra o conjunt de recursos naturals, els quals resten caracteritzats pel…
bé
Economia
Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura —física o humana— pel procés econòmic de la producció, a través del treball, i utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats.
Hom els anomena béns econòmics per distingir-los dels béns lliures tota la resta de béns no provinents del procés productiu, dels quals els diferencia el fet de tenir un cost i, per tant, un preu i que, per això, són objecte d’estudi de l’economia política Des d’un punt de vista econòmic hi ha, en un nivell general, dues classes de béns béns de producció maquinària, primeres matèries, etc, que serveixen indirectament per a la satisfacció de les necessitats i que alhora poden ésser objectes de treball és a dir, objectes obtinguts a través del treball, com, per exemple, els…
teoria de l’àgio
Economia
Teoria de l’interès que l’explica com un preu pagat per la immediata possessió de béns o capital que d’una altra manera només podria ésser assolida en un futur.
Aquesta immediata possessió és desitjdada per augmentar el benefici d’una activitat productiva o per satisfer les necessitats presents que, en general, són sobrevalorades en relació amb les necessitats futures Eugen Böhm-Bawerk ha anomenat aquest darrer fenomen llei de la subestimació de les necessitats futures L’essència de la teoria és també fonamentada en la presumpció que gairebé tothom pensa de millorar econòmicament en el futur, amb la qual cosa resta connectada amb la teoria de l’interès
despesa pública
Economia
Volum de les despeses fetes per l’administració per satisfer necessitats col·lectives.
Fins al s XIX l’estat es limitava a finançar l’administració civil, les despeses de caire militar i una gamma força limitada de serveis públics Al s XX, sobretot a partir dels anys vint, el volum de les despeses públiques ha augmentat d’una manera molt notable La intervenció estatal en la vida econòmica s’ha anat incrementant i diversificant com a conseqüència del fet que el mateix desenvolupament econòmic exigia, d’una banda, una política més activa d’obres públiques i, de l’altra, una intervenció directa de l’estat en els sectors directament productius com és ara el de les empreses…
necessitat
Economia
Concepte que expressa tant l’estat psicològic de desig de satisfer una necessitat com els béns i els serveis que satisfan i que estimulen aquests desigs.
El concepte de necessitat , relacionat amb el d’escassetat, és el centre de l’economia anomenada subjectiva, que defineix l’objecte d’aquesta ciència com a estudi del comportament humà que relaciona les necessitats i l’ús alternatiu dels mitjans escassos Hom obté la racionalitat científica quan es maximitza les satisfaccions d’aquestes necessitats a través d’una optimació en l’assignació dels recursos escassos
col·locació obrera
Economia
Dret del treball
Sistema que tendeix a assegurar ocupació al treballador en situació d’atur.
El procés de desenvolupament industrial originà moltes situacions d’atur i canvis freqüents en les necessitats de mà d’obra, cosa que féu necessària l’aparició d’aquest sistema En principi, la iniciativa privada assolí les funcions de mediació en canvi del cobrament d’una comissió Més tard foren els sindicats els qui assumiren aquesta funció, àdhuc utilitzant-la com a instrument de lluita Avui és general que sigui l’estat qui prengui a càrrec seu, considerant-lo un servei públic, el fet de procurar collocació al treballador desocupat, a través de mesures directes oficina de collocació,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina