Resultats de la cerca

Els foceus tingueren un paper important en el procés de la colonització grega de la Mediterrània occidental Mentre que l’intent de penetració cap a la zona de l’estret de Gibraltar, dominat pels fenicis, sembla que fracassà, es consolidaren els establiments foceus a l’arc del nord de la Mediterrània Vers l’any 600 aC fundaren Massàlia Marsella, que des d’aleshores fou la ciutat grega principal d’aquella àrea Segons la tradició antiga, els havien precedits els rodis, durant el s VII aC, però ara per ara no n'han aparegut vestigis Poc temps després d’haver estat fundada Massàlia…

Mecenes i erudit, reconegut per la qualitat de les peces del seu gabinet de curiositats i per les tertúlies de caràcter científic que patrocinava Destacà pels estudis d’astronomia i les recerques en el camp de l’arqueologia, centrades principalment en la comarca del Maresme, on descobrí restes d’un tram de la via Laietana, d’un forn d’àmfores i de diverses vil•les romanes A la villa de Goscons, molt malmesa per les construccions romàniques i gòtiques posteriors, trobà un petit cap de dona de mabre de fina factura, anomenada Dama de Goscons segle II aC, una interessant peça del baix imperi…

Elaborava peces de seda i de fil, curtes i estretes llistoneria, treballant amb teler, a diferència del passamaner, que ho feia a mà València fou un dels principals centres de galoners dels Països Catalans, fins al punt que aquest ofici assolí la dignitat superior de collegi de l’art menor de la seda el 1738, i les seves ordenances foren adoptades pel gremi de Barcelona el 1763 A Barcelona, el gremi de galoners, aparegut el 1505, mantingué contínues tensions i continus plets amb el de passamaners, malgrat un intent d’unió que tingué lloc els anys 1584-99 La vida corporativa del…

Aquesta denominació fou reintroduïda en la historiografia catalana vers molt a la fi del segle XVI o el començament del XVII, però esdevingué més general a partir de la publicació de Marca Hispanica sive Limes Hispanicus de Pèire de Marca i Baluze el 1688 i de la Histoire générale du Languedoc de Devic i Vaissètte en 1730-45 Més tard hom cregué plenament en la realitat administrativa i política d’una entitat designada amb aquest nom, constituïda pels comtats catalans, o almenys per la majoria d’ells, sota l’autoritat militar d’un dels comtes, que rebia per això el títol de marquès Per a Josep…

Les primeres colònies d’aquest període foren les dels castellans i portuguesos a Amèrica, però ben aviat altres potències europees en expansió crearen llurs propis imperis colonials Algun d’aquests territoris ha continuat sota el domini de la metròpolis fins a l’actualitat La majoria de les vegades el règim colonial —llevat d’algunes aportacions culturals o institucionals— fou perjudicial des del punt de vista de la colònia, que estigué sotmesa a una explotació intensiva dels seus recursos naturals L’explotació comercial de l’agricultura de les colònies les ha sotmeses a un règim de…

Residí a Vilanova de Meià i a Falset Fou doctor en filosofia i regent de lleis 1791 a la Universitat de Cervera, on intimà amb Ramon Llàtzer de Dou i amb Josep Vega Fou procurador de Vilanova de Meià 1765 i, més tard, advocat de la Reial Audiència de Catalunya i fiscal del tribunal reial de Cervera Pertanyia a l’Acadèmia de Jurisprudència i a la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1787 de Barcelona, institució on presentà la seva obra  Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana , que inclou un  Catálogo de las obras que se han escrito desde el…

A l’Estat espanyol tots els monuments quedaren des del 1803 sota la dependència del ministeri d’instrucció pública i belles arts, que era assessorat per l’Academia de la Historia, pel que fa als monuments històrics, i per la de Bellas Artes de San Fernando, pel que fa als artístics des del 1850 L’actuació esllanguida d’aquestes dues entitats, hom intentà de revitalitzar-la el 1900 amb la catalogació completa i ordenada de totes les riqueses artístiques de l’estat amb la creació d’una inspecció general administrativa de monuments artístics, dependent del ministeri 1910 Per vetllar més…

La seva historicitat és confirmada per una moneda, anterior al 781, amb el seu nom en la forma Rodlan , un document, sortit de la cort de Carlemany vers 772-774, que porta la subscripció d’un Rothlandus , i una branca dels manuscrits més antics de la Vita Karoli d’Eginhard Segons la llegenda, Rotllan fou nebot de Carlemany, fill de Berta, germana d’aquest, i de Miló d’Angers i segons altres versions, fill incestuós de Carlemany i la seva germana amic fratern d’Oliver, amb la germana del qual, Alda, era promès el traïdor Ganeló fou el seu padrastre i…

Modernament i als Països Catalans, hom troba antecedents de premsa clandestina l’any 1917 en què, amb motiu de l’Assemblea de Parlamentaris, La Veu de Catalunya edità les Fulles numerades per tal d’informar l’opinió pública Durant la Dictadura de Primo de Rivera, els grups independents lligats a Francesc Macià publicaren diversos butlletins Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, renasqué la premsa clandestina a càrrec d’Estat Català i d’altres partits nacionalistes radicals, així com dels diversos corrents comunistes La Guerra Civil de 1936-39 i, sobretot, els fets de Maig del…

Encara que el Costum de València existia ja des del 1240, la primera compilació general de furs, en versió oficial catalana, fou feta el 1261 A aquests furs hom hi addicionà, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, tal com es troben en els manuscrits medievals La primera edició en català, impresa a València per Lambert Palmart el 1482, fou feta pel notari Gabriel Lluís d’Arinyó i organitzada en forma cronològica, com era tradicional La segona edició, amb el títol llatí de Fori regni Valentiae , amb caràcter oficial, es féu sobre una còpia del notari…