Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
Errico Malatesta
Història
Política
Anarquista italià, membre de la Primera Internacional des del 1872, amic i deixeble de Bakunin.
Participà en diverses insurreccions camperoles i fundà els diaris l’"Agitazione” i “Volontà” Hagué d’exiliar-se diverses vegades i el 1919, de retorn a Itàlia, estigué al cap del nou moviment anarquista A partir del 1922 i fins a la mort, visqué estretament vigilat
Estats Pontificis
Història
Conjunt de territoris d’Itàlia que formaren els dominis temporals dels papes de Roma.
Des del s IV aquests havien posseït un patrimoni extens però sense sobirania Durant la dominació bizantina d’Itàlia, el ducat de Roma depengué, en teoria, dels emperadors de Constantinoble, però de fet fou independent i els pontífexs anullaren, amb llur prestigi i autoritat, el poder de la noblesa local Davant la invasió longobarda, al s VIII, el papa Esteve III demanà auxili a Pipí el Breu, el qual es comprometé 754 a “restituir” al pontífex les terres perdudes, promesa que constitueix la controvertida “donació” de Pipí el Breu damunt la qual basaren els papes llur sobirania…
podestà
Història
Màxima autoritat a les ciutats del nord i centre d’Itàlia, als s. XIII i XIV.
Sovint reunia el poder executiu amb el judicial, bé que, segons la ciutat, en variaven les atribucions, el sistema d’elecció i la durada al s XIII solia ésser de sis mesos més tard, d’un any o dos Al s XX, sota el feixisme, a Itàlia hom designava així els caps de l’administració municipal, nomenats pel govern, per cinc anys
Guiu I
Història
Emperador d’Occident (891-894), rei d’Itàlia (889-894) i duc de Spoleto (Guiu III: 880-894).
Fill del duc Lambert I, vencé els musulmans a Garigliano 885 i després de derrotar Berenguer I d’Ivrea es proclamà rei d’Itàlia Fou coronat emperador, a Roma, pel papa Esteve V
Lambert I
Història
Emperador del Sacre Imperi (894-898), rei d’Itàlia (896-898) i duc de Spoleto (Lambert II; 894-898).
Fill de l’emperador Guiu I, que l’associà al soli imperial 892, i d’Ageltruda de Benevent Juntament amb Berenguer I d’Itàlia lluità contra el seu rival Arnulf I
Carles III
Història
Emperador del Sacre Imperi (881-887), rei d’Itàlia (879), de Germània (882) i de França (884).
Fill de Lluís el Germànic, reconstituí l’Imperi Carolingi, llevat de Borgonya heretà Itàlia i Germània i fou proclamat rei de França fou coronat emperador el 881 La seva ineptitud restà evident en la ineficàcia de l’auxili prestat al papa i en l’actitud davant els normands, als quals comprà la retirada el 881, i el 886, en acudir a socórrer llur setge de París Fou deposat a la dieta de Trebur 887
italoalbanès | italoalbanesa
Etnologia
Història
Individu d’un poble d’origen albanès establert a la Itàlia meridional a partir de mitjan s. XV.
El capitost albanès Gjergj Kastriota, més conegut per Skanderbeg , pel seu pacte de vassallatge envers Alfons IV de Catalunya-Aragó, de qui rebia ajuda contra els turcs, donà suport militar al monarca català contra els Anjou a Calàbria Així s’iniciaren els establiments de colònies albaneses a la Itàlia meridional, sobretot conduïdes per l’albanès Demetri Reres Els seus fills, amb un altre contingent albanès, es traslladaren a Sicília, on crearen també colònies albaneses Seguiren posteriorment altres migracions d’albanesos que fugien del jou otomà, fins al darrer quart del s XVIII…
convenció de Setembre
Història
Acord signat a París el 15 de setembre de 1864 entre França i Itàlia, a fi de retirar de Roma les forces franceses d’ocupació que hi romanien des del 1849 ( Qüestió Romana
).
En canvi d’aquesta retirada, Itàlia s’avenia a respectar la integritat dels Estats Pontificis —amb la qual cosa renunciava a convertir Roma en la capital del regne— i transferia la capitalitat de Torí a Florència Això causà un alçament dels torinesos, que no evità que Florència esdevingués la capital d’Itàlia 1865 L’acord fou criticat pel papa i pels republicans de Mazzini
celestí
Història
Religiós de la congregació fundada vers el 1264 per Pietro del Morrone (després papa Celestí V) a La Maiella (Abruços, Itàlia).
Els celestins seguiren la regla d’Urbà IV i foren vinculats als benedictins Es difongueren principalment per Itàlia i França El 1408 foren cridats per Martí I de Catalunya-Aragó per tenir cura de la capella del Palau Reial Major de Barcelona, on estigueren pocs anys La congregació fou dissolta al començament del s XIX
República Social Italiana
Història
Nom del règim feixista establert per Benito Mussolini al nord d’Itàlia (1943-45), amb seu a Salò.
Poc després d’ésser alliberat pels alemanys i mercès a llur ajut, Mussolini formà un govern republicà setembre del 1943 a la zona d’Itàlia dominada per aquells, com a contraposició al govern de la monarquia, que dominava controlada pels aliats la resta del país Concebuda com a presidencialista, amb eleccions previstes cada cinc anys, es basà en un sol partit, el feixista Ajudà els alemanys en accions de la policia contra la resistència, però no reeixí a formar un exèrcit propi Organitzà un judici procés de Verona contra els pretesos culpables de la caiguda del règim feixista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina