Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Borgonya-Franc Comtat
Història
Regió administrativa de França.
La capital és Dijon Comprèn els departaments de Costa d’Or, Nièvre, Saona i Loira, Yonne, Jura, Doubs i Alta Saona Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i entrà en vigor a partir del gener del 2016, per la qual es fusionaven les regions de Borgonya i el Franc Comtat
Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon
Història
Militar
Mariscal de França.
Duc de Magenta D’origen irlandès, participà en la guerra de Crimea, i a Itàlia es distingí a Magenta 1859 Governador d’Algèria 1864-70, intervingué en la guerra Francoprussiana, i fou fet presoner a Sedan Un cop alliberat, fou encarregat de reprimir la Comuna de París 1871 Fou nomenat president de la República en substitució de Thiers 1873-79
tractat de Verdun
Història
Acord signat a Verdun, al mes d’agost de l’any 843, entre els fills de Lluís I el Piadós, que resolgué els conflictes provocats pel repartiment de l’imperi.
Lotari aconseguí el títol imperial, el N d’Itàlia i una franja central que anava de la mar del Nord a la Mediterrània Carles el Calb obtingué França a l’W del Mosa, el Saona i les Cevenes A Lluís el Germànic li correspongué la zona oriental de l’imperi Germània
Franc Comtat
Història
Regió històrica de l’est de França, antigament província i regió administrativa.
N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la…
cònsol de catalans
Història
Nom que hom donà als cònsols d’ultramar que representaven els interessos del comerç català.
Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda important Al…
Carles II
Història
Rei dels francs (840-77) i cinquè emperador de l’imperi d’occident restaurat (875- 77).
Fill de Lluís el Piadós i de la seva segona muller, Judit de Baviera El 829 li fou atribuïda Alsàcia com a heretatge, fet que provocà la rivalitat amb els seus germanastres, Lotari, hereu de la jerarquia imperial, Pipí, rei d’Aquitània i de les marques pirinenques, i Lluís, rei de Baviera i de les marques orientals A la mort de Lluís el Piadós 840, hom deixà la resolució de la rivalitat a la sort d’una batalla, a la manera de judici de Déu, entre Lotari i Pipí II fill i successor de Pipí d’Aquitània, d’una banda els quals foren reconeguts per Galí Asnar, usurpador de Pallars-Ribagorça, i els…
sèquan | sèquana
Història
Membre d’un poble de la Gàl·lia, d’origen cèltic, establert al país regat pel Saona, que tenia per capital Besançon.
Al s VI aC un grup de sèquans i d’helvecis, conduïts per Sigovès, colonitzà la riba dreta del Danubi Lluitaren amb els arverns i els edus per obtenir la preeminència de la Gàllia i s’oposaren constantment a Juli Cèsar Un cop sotmesos als romans 51 aC, llur territori fou unit al lionès i durant el Baix Imperi formà la província anomenada Maxima Sequanorum
regne de Borgonya
Història
Conjunt de territoris de límits i jurisdiccions variables que, prenent per centre l’antic regne dels burgundis, s’uniren i es fraccionaren entre els s. IX i XIV.
En el tractat de Verdun 843 havia tocat a Carles el Calb una faixa central de l’imperi que anava de la mar del Nord a la Mediterrània En dividir l’imperi entre els seus fills, l’alta Borgonya, o Borgonya pròpiament dita, entre el Rin, el Jura i el Roine, es constituí ducat 877 La Borgonya inferior havia tocat a Carles, fill de Lotari El 879, però, Bosó, cunyat de Carles el Calb i comte d’Autun, s’emparà de Viena i en féu la capital d’un regne efímer, la Borgonya Cisjurana En lluita constant amb els reis carolingis, Bosó aconseguí, però, a la seva mort 887, que l’emperador Carles el Gros…
Borgonya
Història
Nom de diverses entitats geogràfiques, polítiques i administratives que s’han succeït dins l’àrea general de les valls del Roine superior i del Saona, tot penetrant, amb diferent profunditat, dins la conca del Sena i estenent-se ocasionalment Roine avall fins a la mar, o a rampeu dels Alps fins a penetrar en les conques del Rin i del Po.
Al s V l’assentament del burgundis donà nom a la regió Aquest poble hi establí un regne, que el 534 fou annexat a la monarquia franca un dels regnes en què tot sovint es dividí aquesta constituí el primer regne de Borgonya, el qual, arran de la divisió de l’herència carolíngia 843, es prolongà, a través de particions, reconstitucions i canvis de nom, fins a la seva annexió a la corona del Sacre Imperi 1032, dins el qual formà una unitat nominal coneguda finalment com a regne d’ Arle La part atribuïda a Carles el Calb pels tractats de partició constituí el ducat de Borgonya casa de Borgonya,…